Com funciona el cor?
El cor es troba situat a la part esquerra del pit, protegit per una carcassa òssia (estèrnum, costelles i vèrtebres) anomenada caixa toràcica. És com un múscul buit d'una mida similar a un puny i dividit en quatre compartiments; dos superiors (aurícules) i dos inferiors (ventricles). Per a que circuli la sang al nostre cos, el cor actua com a bomba natural.
En realitat, són com dues bombes, una a la dreta i una altra esquerra. Cadascuna té una aurícula i un ventrícle. La funció de l'aurícula és recollir la sang per després passar-la a la part inferior, el ventricle, que és realment la part del cor que bombeja la sang. La part dreta s'encarrega de recollir la sang ja utilitzada, per enviar-la als pulmons a recarregar-se d'oxigen. Un cop oxigenada, aquesta sang arriba a la part esquerra del cor, que la bombeja i reparteix per tot el cos.
El ritme cardíac
En condicions normals, qui marca el ritme del cor és una petita zona situada a la part alta de l’aurícula dreta, anomenada node sinusal, que és el nostre marcapassos natural. En aquest punt es genera de forma espontània un petit impuls elèctric que es distribueix pel cor viatjant ràpidament per teixits especialitzats de conducció i per les cèl·lules musculars del cor. Primer es propaga per les aurícules esquerra i dreta, que es contrauen enviant la sang del seu interior cap als ventricles. Quan ja s'han omplert, els ventricles es contrauen expulsant gran part de la sang que contenen, el dret cap al pulmó i l'esquerre cap a la resta del cos. En repòs el cor es contrau habitualment entre 60 i 100 cops per minut.
Anomenem bradicàrdia aquella situació en la que el cor batega lent. No es pot donar una xifra exacta que es pugui considerar límit, ja de que depèn de cada persona i del moment en què es mesuri. Per exemple, moltes persones, mentre dormen, baixen per sota de 40 pulsacions per minut, i això no és necessàriament anormal. És més rellevant saber si aquesta bradicàrdia provoca símptomes -com fatiga, marejos o desmais- o es presenta en moments en què no hauria d’aparèixer. Quan la bradicàrdia es considera excessiva o causa símptomes, es pot valorar la implantació d'un marcapassos.
Per què es produeix una bradicàrdia?
Hi ha diversos motius que poden produir bradicàrdia, però alguns dels més freqüents són la malaltia del node sinusal (el marcapassos natural del cor), o alteracions del sistema de conducció de l'impuls elèctric entre les aurícules i els ventricles, anomenats bloquejos. L’envelliment és la causa més freqüent. També alguns medicaments i algunes malalties cardíaques poden produir bradicàrdia.
Per a què serveix el marcapassos?
La funció d'un marcapassos és ajudar el cor a que la sang es bombegi a un ritme adequat, enviant uns petits impulsos elèctrics quan sigui necessari. Quan el cor batega a un ritme suficient, el marcapassos no actua, queda en espera; quan baixen les pulsacions per sota d’un límit que podem fixar, el marcapassos es posa en marxa. D'aquesta manera, ajuda a mantenir una aportació adequada de sang a la resta del cos en tot moment.
Quin és el procés d'implantació d'un marcapassos?
FAQs SOBRE MARCAPASSOS
1. Bateria.
La bateria del seu marcapassos es controla de forma periòdica a les visites de seguiment. Si teniu seguiment remot, també es controla des del vostre domicili. La bateria no s'acaba de manera sobtada; des que el marcapassos fa l'avís inicial, hi ha diversos mesos de temps per fer el recanvi.
2. Exercici/esport/gimnàs/natació.
Hi ha poques limitacions. Caminar, córrer, passejar tranquil·lament amb bicicleta són activitats recomanables. No obstant això, cal evitar situacions que suposin un risc de cops sobre el dispositiu, com els esports de contacte (arts marcials, futbol...). També cal evitar aquells exercicis que ocasionen moviments repetits del braç del costat on hi ha el marcapassos, com fer flexions o aixecar peses. Per exemple, si porta el marcapassos a la banda esquerra, evitar aixecar pes amb aquest braç.
3. Natació.
La natació i altres activitats aquàtiques com Aquagym són exercicis molt saludables. Si porta un marcapassos ha de practicar-la amb moderació, i a nivell recreatiu. Nedar llargues distàncies o moltes hores a la setmana pot resultar perjudicial per al marcapassos.
4. Sol / prendre el sol.
Pot prendre el sol amb moderació, evitant exposicions perllongades sobre la zona del generador que poguessin produir reescalfament del metall i risc de cremada. Si vostè estarà un temps prolongat exposat al sol, us recomanem cobrir la zona del marcapassos. Com qualsevol altra cicatriu, cal protegir-se del sol.
5. Teleassistència.
No suposa cap problema. Aquest tipus de dispositius no interfereixen amb el marcapassos.
6. Audiòfons.
Aquest tipus de dispositius no interfereixen amb el marcapassos. Podeu seguir portant-los amb normalitat.
7. Microones / vitroceràmica / electrodomèstics / aparells elèctrics domèstics.
Podeu seguir utilitzant el microones amb normalitat. També podeu utilitzar qualsevol electrodomèstic que tingui a casa, sempre que estigui en bon estat i tingui presa de terra. Per exemple, pot utilitzar sense problemes: obrellaunes, aspiradora, batedora, cafetera, rentadora, rentaplats, manta elèctrica, màquina d'afaitar, assecador de cabell, assecadora, raspall de dents elèctric, microones, auriculars, videojocs, i molts altres.
8. Cuina d'inducció.
Si la teniu instal·lada no heu de canviar-la, sempre que mantingueu una distància mínima de seguretat (30 cm) des del marcapassos fins a la placa d'inducció. Si encara no la teniu, potser us sentiu més tranquils instal·lant un altre tipus de cuina.
9. Conduir / carnet de conduir.
Per conduir vehicles normals, automòbils o motocicletes, cal que hagin passat almenys dues setmanes des del moment de la implantació del marcapassos. Necessitareu un informe del cardiòleg per obtenir o renovar el permís, que tindrà una validesa de 3 anys en ser una persona portadora de marcapassos. Si sou conductor professional, haureu d'esperar 4 setmanes a tornar a conduir, i el vostre permís de conduir tindrà una validesa de 2 anys. Consulteu a la Unitat de Seguiment del marcapassos si teniu algun dubte. https://www.boe.es/eli/es/o/2018/04/11/pra375/dof/spa/pdf
10. Sexe / relacions sexuals.
Podeu mantenir relacions sexuals amb normalitat.
11. Telèfon mòbil / mòbil.
Podeu utilitzar el telèfon mòbil, però feu-ho per l'orella del costat contrari al que porta col·locat el marcapassos. No guardeu el mòbil a la butxaca de la camisa o jaqueta que està al mateix costat que el marcapassos.
12. Aeroports/viatges/detectors de metalls.
Els detectors de metalls dels aeroports, estacions i alguns edificis públics suposen un risc molt petit d'interferir amb el marcapassos. No obstant això, aviseu el personal de seguretat que sou portador/a d'un marcapassos, i ensenyeu el carnet o targeta d'identificació que se us haurà lliurat amb anterioritat. Passi pels arcs de seguretat sense aturar-se a sota oa prop seu.
13. Eines / bricolatge / soldadura.
La possibilitat d'interferències perilloses amb els utensilis domèstics és molt petita, sempre que estiguin en bon estat. No obstant això, no s'aconsella fer servir aquells aparells que causin vibracions fortes, per exemple, trepants, ja que pot ocasionar interferències amb el dispositiu.
Atenció: mai no utilitzeu la soldadura elèctrica o d'arc; tampoc no treballi amb motors elèctrics o magnètics molt potents (àmbit industrial), ni treballi en la proximitat de forns d'inducció industrials.
14. Comerços.
Els sistemes antirobatoris que tenen alguns comerços poden ocasionar interferències amb el marcapassos. Això es pot evitar passant normalment per ells, però sense aturar-se a prop ni recolzar-se als detectors.
15. Ressonància magnètica.
La majoria dels marcapassos actuals són compatibles amb ressonància magnètica, però és molt important que abans de la prova es realitzi al marcapassos una programació especial. Per tant, aviseu el personal sanitari que vostè porta un marcapassos.
No s'ha de fer l'exploració sense reprogramar el marcapassos abans de l'exploració. Recordeu que després de la Ressonància la majoria de marcapassos han de ser reprogramats com estaven abans de l'exploració.
16. TENS / electroestimulació / litotrícia.
L'electroestimulació o TENS (coneguda col·loquialment com “els corrents” de rehabilitació) i la litotrícia (tractament per a les pedres del ronyó), poden produir interferències amb els seus marcapassos, encara que no estan contraindicades si es prenen mesures preventives. Consulteu el personal de la Unitat de Seguiment de marcapassos abans de sotmetre's a aquests procediments. No se sotmeti a aquests tractaments sense consultar-ho, ja que el marcapassos ha de ser reprogramat abans i després.
17. Colonoscòpia / endoscòpia / pòlips.
Podran fer-li la colonoscòpia o qualsevol altre tipus d'endoscòpia, però és important que avisi el personal sanitari que demana la prova que vostè és portador d'un marcapassos. Consulteu abans a la Unitat de Seguiment de marcapassos. Abans de l'exploració cal reprogramar el marcapassos per evitar interferències. Després de la prova hauran d'ajustar el seu marcapassos al mode normal.
18. Radioteràpia.
La radioteràpia pot fer malbé el marcapassos. Això no obstant, en la majoria d'ocasions es pot completar el tractament amb unes mesures protectores. Cada cas s'ha de valorar de manera personalitzada. No us oblideu d'advertir al metge que demana la radioteràpia que vostè porta un marcapassos. Consulteu també amb el personal de la Unitat de Seguiment de marcapassos.
19. Dentista / odontòleg.
La neteja dental i els tractaments dentals convencionals (en què s'utilitzen forats, maduixes, ultrasons, radiografies o empastaments), no representen cap problema. Recordeu-li al seu dentista que vostè porta un marcapassos. Els cables i instruments que utilitza el dentista no s'han de recolzar sobre la zona on hi ha el seu marcapassos.
20. Cirurgia / intervencions quirúrgiques.
Aviseu al metge que demana la intervenció, i al personal sanitari de planta i de quiròfan que vostè és portador d'un marcapassos. En molts casos, el marcapassos haurà de ser programat abans de la intervenció per evitar interferències, i després reprogramat.
21. Diàlisi.
La realització de diàlisi no interfereix amb el marcapassos.
22. Massatge cardíac.
Si es produeix una situació de parada cardíaca en un pacient portador de marcapassos, se li pot fer un massatge cardíac amb normalitat.
Parlem de taquicàrdia quan la velocitat amb la que batega el cor puja per sobre de 100 cops per minut. Igual que amb les bradicàrdies, una taquicàrdia no sempre és anormal. Per exemple, fent exercici, quan tenim febre o estem emocionats, és normal que les pulsacions pugin, de vegades molt per sobre d’aquesta xifra; d’això en diem taquicàrdia sinusal. No obstant, considerem que una taquicàrdia és preocupant quan apareix sense cap estímul natural que l’estigui provocant.
Un desfibril·lador és un aparell que serveix per a tractar les arrítmies ventriculars.
Quins tipus de taquicàrdia existeixen?
Hi ha molts tipus de taquicàrdia, que dividim en dos grans grups depenent del lloc on s’originen. D’una banda, hi ha les taquicàrdies supraventriculars, molt freqüents, que s’originen a les aurícules; el segon grup són les taquicàrdies ventriculars, que apareixen directament als ventricles. Les taquicàrdies ventriculars poden causar símptomes molt greus, i per això en alguns casos és recomanable la implantació d’un desfibril·lador.
Per a què serveix el Desfibril·lador (DAI)?
Quan apareix una taquicàrdia ventricular en un pacient que porta un DAI, el dispositiu enviarà una seqüència d'impulsos elèctrics a un ritme més ràpid que la taquicàrdia, per intentar prendre el control del ritme cardíac i aconseguir eliminar-la. Aquest tipus de teràpia -que el pacient normalment no nota perquè és indolora- s'anomena estimulació antitaquicàrdia.
Si la taquicàrdia és massa ràpida, o apareix una fibril·lació ventricular, el cor pot arribar a bategar tan ràpid que, a nivell pràctic, és com si estigués aturat, provocant la pèrdua de consciència o fins i tot una parada cardíaca. En aquests casos, el DAI enviarà una descàrrega o xoc per a intentar recuperar un ritme normal.
La insuficiència cardíaca és una malaltia amb orígens molt diversos, que genera moltes molèsties al pacient que la pateix. Sovint està causada per una pèrdua en la força del múscul cardíac, que fa que el cor sigui incapaç de bombejar sang suficient a l'organisme. Aquesta disminució en el reg sanguini provoca símptomes com cansament, fatiga i acumulació de líquid als pulmons i les extremitats, entre d'altres.
Alguns pacients amb insuficiència cardíaca presenten una alteració del sistema de conducció elèctric, que provoca que el cor bategui d’una forma desorganitzada, reduint l’eficàcia de cada batec. Una opció per a tractar aquesta alteració és la implantació d’un tipus especial de marcapassos, anomenat resincronitzador, que es caracteritza per portar un cable adicional, que s’implanta al ventricle esquerre. D'aquesta manera, s'aconsegueix millorar el batec i augmentar la capacitat del cor per bombejar la sang de manera efectiva. La majoria de pacients noten una millora notable en els símptomes desprès d’aquesta intervenció.
Algunes arrítmies tenen l'origen en certes cèl·lules del cor que presenten un comportament diferent de l'esperat. Per exemple, els impulsos elèctrics poden propagar-se per camins no naturals, o algunes cèl·lules poden tenir una activitat elèctrica augmentada i arribar a dominar el ritme normal provinent del node sinusal.
En aquests casos, l'arrítmia pot arribar a curar-se eliminant les cèl·lules que exhibeixen aquest comportament inadequat, o creant una lesió que talli el pas als camins no naturals, per evitar-ne la perpetuació. Això es fa mitjançant una tècnica anomenada ablació cardíaca i es pot aconseguir aplicant calor (radiofreqüència) o fred (crioablació). Aquesta energia s’administra a través de catèters que, introduïts al cos per una vena o artèria situada a la cama, arriba fins a l’interior del cor.