Durant una conversa informativa impulsada pel Donation&Transplantation Institute (DTI), Lorena Santulario, farmacèutica especialista del Servei de Farmàcia de l’HUB, i Sílvia Ibáñez, infermera d’Insuficiència Cardíaca Avançada i Trasplantament Cardíac de l’HUB, aborden el canvi de vida, i de pla terapèutic, que afronten les persones que han estat trasplantades d’òrgan sòlid.
Més de 30 pacients es van connectar el 19 de febrer a la xerrada virtual impartida per les professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge. La trobada organitzada per DTI, una associació internacional sense ànim de lucre que vol incrementar la donació d'òrgans a nivell global, va oferir als pacients l'oportunitat de parlar sobre les seves experiències amb la medicació post trasplantament i plantejar dubtes sobre els nous hàbits a dur a terme.
“Un trasplantament suposa una alteració vital important, que implica requerir medicació per sempre, i seguir controls amb visites i proves a l’hospital de manera periòdica”, van subratllar Santulario i Ibáñez. Les professionals van centrar la seva xerrada en el tractament que durà una persona trasplantada després de la intervenció. Aquest es pot classificar en tres categories.
El primer tipus de tractament és l’immunosupressor, de presa obligatòria de per vida i que té l’objectiu de prevenir el rebuig de l’empelt. El segon és el tractament per protocol, basat en medicació complementària per reduir la incidència d’efectes adversos, derivats de la immunosupressió potent, o bé evitar que apareguin infeccions i d’altres alteracions al nou òrgan, i que es pot modificar amb el temps. Per últim, existeix també el tractament per altres comorbilitats no relacionades amb el trasplantament.
Les professionals de l’HUB van incidir també en la importància que té el propi pacient, no només l’equip de professionals, en l’èxit i viabilitat del trasplantament. S’impulsa que el pacient conegui quins medicaments pren, avisar en cas de modificació del pla terapèutic, addició de suplements o l’aparició d’efectes adversos, que poden influir en l'exposició als immunosupressors. A més, i per damunt de tot, cal mantenir una correcta adherència, el factor decisiu per minimitzar el risc de rebuig.
