Estudi electrofisiològic: què cal saber

És una prova diagnòstica per a pacients amb malalties del cor, o amb sospita d’aquestes malalties, que tenen alteracions del ritme cardíac (arítmies).

Permet conèixer el tipus i la gravetat de les arítmies, el lloc del cor on s’originen i els trastorns que produeixen.

Serveix també per enfocar millor el tractament que s’ha d’aplicar.

El dia de la prova cal estar amb l’estómac buit, per la qual cosa no s'ha de menjar ni beure res durant les 6 hores prèvies a l’exploració. Cal banyar-se o dutxar-se el mateix dia. Si s'està ingressat a l’Hospital, el responsable d’infermeria explicarà la preparació a fer i administrarà les cures necessàries.

Abans de la prova rasuraran l’engonal o el braç depenent del lloc a punxar.

El pacient està ajagut en una taula, conscient, en ocasions sedat. Li aplicaran anestèsia local en la zona de punció (habitualment engonal), per tal que la prova no sigui dolorosa. A través de les venes d’aquesta zona introduiran uns catèters (cables molt prims, llargs i flexibles) que es dirigiran cap al cor mitjançant control per radioscopi.

Els catèters serveixen per enregistrar permanentment l’activitat elèctrica del cor des del seu interior, però també serveixen com a marcapàs quan es connecten a un aparell estimulador extern. A vegades cal administrar algun fàrmac durant la prova per tal de precisar el diagnòstic de l’arítmia. La durada de l’estudi és variable.

La injecció d’anestèsic local produeix una sensació de cremor, que acostuma a ser momentània, però la resta de la prova és pràcticament indolora.

Una vegada realitzada la prova cal estar al llit durant diverses hores.

Els beneficis derivats de la realització d’aquesta prova superen els possibles riscos. Per aquest motiu s'indica la conveniència que 'sigui practicada. Si apareguessin complicacions, el personal mèdic i d’infermeria està capacitat i disposa dels mitjans per tractar de resoldre-les.

Durant la prova es poden notar palpitacions provocades pels catèters o per efecte de la medicació administrada.

Poden aparèixer molèsties lleugeres en la zona de punció i fins i tot un hematoma que es reabsorbirà gairebé sempre espontàniament. Són molt rares altres complicacions relacionades amb el procediment (flebitis, trombosi venosa o arterial, hemorràgia per a la qual calgui transfusió, perforació cardíaca amb taponament, embòlia pulmonar o sistèmica), si bé algunes d’elles són greus i requereixen actuació urgent; el risc de mort és excepcional.

En alguna ocasió pot ser imprescindible recórrer a un xoc elèctric per resoldre un problema sobtat.

De tota manera, aquestes complicacions succeeixen en comptades ocasions i tot el personal està preparat, així com la sala d’exploracions, per solucionar els problemes que poguessin presentar-se.

Imagen