La prestigiosa revista científica NEJM recull en el seu número del 4 de setembre una carta a l’editor del Dr. Edoardo Melilli i la Dra. Elena García Romero, dels serveis de Nefrologia i Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge respectivament, sobre un xenotrasplantament amb un ronyó de porc modificat genèticament a un pacient amb malaltia renal terminal i una vasculopatia que va morir 52 dies després de la intervenció a causa d’una mort sobtada d'origen cardíac.
En la comunicació, els dos professionals de l’HUB subratllen la conveniència de que els xenotransplantaments renals incloguin un examen cardíac exhaustiu del pacient abans i després de la intervenció.
Segons detalla un article publicat prèviament al NEJM, l’autòpsia del pacient que va rebre el xenotraplantament d’un ronyó de porc editat genèticament va revelar una malaltia coronària greu i una hipertròfia ventricular esquerra considerable, de la qual no es tenia coneixement previ. Aquest treball també apunta el possible efecte negatiu de la carència de renalasa, una citocina produïda pels ronyons, en el desenvolupament de la hipertròfia ventricular esquerra a partir d’assajos en models animals. Segons estudis previs en models animals, la renolasa podria protegir contra malalties cardiovasculars i tenir propietats antifibròtiques.
El Dr. Melilli i al Dra. García Romero indiquen en la comunicació que, tot i que la renalasa és present en diversos vertebrats, manquen investigacions sobre el seu efecte en els xenotransplants d'òrgans porcins. D’aquesta forma, encara que la relació entre la renalasa i l'episodi cardíac del pacient descrit és especulativa, “creiem que els futurs xenotransplantaments renals haurien d'incloure un examen exhaustiu de la remodelació cardíaca abans i després de la intervenció”.
El NEJM també recull en la mateixa publicació la resposta de dos dels autors del treball previ sobre el xenotrasplantament esmentat, els Drs. Tatsuo Kawai i Leonard V. Riella, M.D, del Massachusetts General Hospital de Boston, que es mostren d’acord en que els estudis futurs haurien d'avaluar el paper de la renalasa i altres factors específics dels òrgans en la fisiologia dels xenoempelts, especialment en receptors amb malalties cardíaques subjacents.