“El ioga és un estil de vida reposat, connectat, que et fa estar més pendent de la relació amb el medi ambient i amb la resta de persones”
El passat mes de novembre, l’Hospital de Bellvitge va incorporar una nova professional a l’àrea d’intervencionisme cardíac i alhora una professora titulada de ioga. En aquesta entrevista, Neus Salvatella ens explica com va descobrir el ioga l’any 2016 i que l’ha portat a convertir-se de practicant en formadora d’aquesta disciplina que busca la unió harmoniosa entre cos i ment.
- Que és el ioga, una disciplina, una pràctica de meditació?
Per a mi acaba sent un estil de vida, perquè entres en una dinàmica de cuidar el cos i aleshores te n’adones que cos i ment van bastant junts i comences a tenir una mica més de cura de la teva relació amb el medi ambient, amb l’alimentació, amb el descans, i tot acaba entrellaçat. És un estil de vida reposat, connectat i això vol dir que estàs més pendent de la relació amb el medi ambient i amb la resta de persones.
- El teu primer contacte amb el ioga va tenir una motivació molt física...
Em dedico a l’intervencionisme cardíac i estem bastants hores dretes, i a més portem un plom a sobre. Ara fa 8 anys vaig pensar que havia de fer alguna cosa per enfortir sobretot la musculatura de l’esquena. Molts companys sovint pateixen lesions a l’esquena. Jo tenia una petita molèstia a les dorsals i davant de casa tenia un centre de ioga... i així vaig començar.
- I què va passar aleshores?
El ioga de seguida em va agradar molt. Veia que em provocava una sensació de benestar, m’ajudava a dormir millor... i ja no ho he deixat des de llavors, mantenint una rutina diària i fent encara que sigui una estona de ioga cada dia. Després, l’any 2019, tenia ganes d’aprofundir, perquè veia que hi havia moltes coses al darrera del ioga, tenia ganes d’entendre l’origen del ioga, més enllà de l’aspecte físic, i així vaig fer una primera formació de 200 hores a un centre de Barcelona i que em va servir per obtenir un primer títol formatiu.
- Com fas el pas de practicant a professora?
Van ser les ganes de compartir una activitat que a mi m’aporta molts beneficis. La feina que tinc és força intensa i estressant i el ioga m’aporta tranquil•litat, calma, em fa baixar revolucions. També m’ha aportat l’oportunitat de créixer des del punt de vista personal. Primer em van venir ganes d’aprofundir i després de compartir.
- I és llavors que penses en fer-te professora de ioga?
La meva idea no era fer de professora, però l’any 2021 una amiga que volia donar classes de ioga per a adults em va engrescar i des d’aleshores que faig classes una vegada a la setmana a un centre de Barcelona. Mai hauria buscat feina de professora si aquesta amiga no m’ho hagués proposat. Faig classe a un grup reduït, i és un moment en que la medicina es queda a un costat i desconnecto. El ioga m’ha fet créixer molt des del punt de vista personal. Després, he continuat ampliant la formació. En 2021 vaig fer un curs de Jivamukti Ioga, que és la modalitat que practico en un centre de Barcelona i un altre més per aprofundir en les bases de la filosofia del ioga, a banda d’altres tallers específics per aprendre nous exercicis, tant com a practicant com professora.
- I quin és el pas següent per continuar aprofundint?
De tant en tant faig algun retir, vaig estar una setmana a l’Índia fent classe a Rishikesh, que és el bressol del ioga. Això va ser l’octubre passat i em va donar l’oportunitat de fer classe amb alguns professors amb molta experiència i que estan molt en contacte amb els orígens del ioga. En realitat, no s’acaba mai d’aprofundir. De moment, continuo fent classe, perquè m’agrada molt i els caps de setmana si surto amb amics acabo fent-los alguna classe, perquè hi ha molta gent que s’ha posat a practicar ioga. Durant la pandèmia també vaig estar fent classes a les amigues via zoom. D’alguna manera o d’altre sé que no ho deixaré, però veurem cap on em porta.
- I ha influït en la teva vida professional?
La gent que em coneix d’abans de començar a fer ioga si que em diu que ara potser tinc un caràcter més calmat, més equilibrat. Jo crec que m’aporta calma i la capacitat d’enfrontar les adversitats amb més serenor.
- I entre els companys desperta interès?
Si alguna companya s’assabenta i m’ho comenta, l’he convidada a una classe i si algú em pregunta en general miro d’animar-lo a fer-ho, perquè a mi m’ha portat tants beneficis! Hi ha ioga per a totes les edats, per a diferents estats... hi ha ioga per a tothom, amb diferents nivells d’intensitat. La meva mare té 87 anys i fa ioga a casa amb una professora. No és només per a gent jove, flexible i forta. Hi ha gent que es pensa que només és una disciplina de relaxació i hi ha modalitats de ioga que són molt exigents físicament.
- Encara que un profà com jo no ho pugui apreciar, el món del ioga és molt complex?
Si, hi ha molt tipus de ioga, jo practico Jivamukti Ioga, que és un subtipus d’una família anomenada ioga dinàmica o vinyasa, que és bastant fluid i on vas encadenant postures amb la respiració, que és el que uneix una postura amb una altra. Això fa que entris en una mena de meditació en moviment, que és el que aporta benestar. En acabar fas 5 o 10 minuts de relaxació en que el cos entra en un estat de benestar total i a vegades pots fer per acabar una mica de meditació, amb postura asseguda, mirant de concentrar-te en la respiració i mantenint-te completament immòbil. Tota la pràctica física prèvia et prepara per a aquest moment.
- I ja per acabar, què és una Spiritual Warrior?
Aquesta és la segona formació que vaig fer. Se li diu així perquè aprens a donar una classe molt completa d’una hora, són unes postures concretes que s’han de fer en un ordre determinat, de les més actives a les menys actives. Comences dret i acabes al terra, durant una hora, fins a la relaxació final, que s’assoleix estirant-te a terra. És la base de la classe que dono setmanalment a les meves alumnes. És un grup de sis-vuit alumnes, la majoria mares. Intentem evolucionar al llarg del curs i fer postures una mica més difícils.
