La II Jornada per a pacients trasplantats d’òrgan sòlid, organitzada per l’Hospital de Bellvitge (HUB) el 27 de maig, va posar a l’abast dels pacients tot un seguit de pautes, hàbits i consells per facilitar la seva qualitat de vida una vegada rebut un nou cor, ronyons, fetge o pulmons. Amb un marcadíssim caràcter pràctic, la jornada va propiciar la participació i les consultes directes dels i les assistents, gairebé persones trasplantades i familiars en la seva totalitat.
Després de la benvinguda a càrrec de les Dres. Laura Lladó, directora del Programa de Trasplantament Hepàtic de l’HUB, i Anna Manonelles, responsable del Programa de Trasplantament Renal de Donant Viu del centre, i el Dr. Josep Comin, director d’Innovació, Recerca i Universitats i director clínic de l'Àrea del Cor de l'Hospital de Bellvitge i l'Hospital de Viladecans, es va posar en marxa la jornada, conduïda per la Dra. Elena García Romero, de la Unitat de Trasplantament Cardíac de l’hospital.
La sessió es va estructurar en sis grans blocs temàtics, cadascun d’ells centrat en un aspecte sensible, rellevant i d’impacte en la vida post-trasplantament.
Sobre vacunació, càncers cutanis i adherència
La vacunació i els viatges van ocupar el primer bloc, a càrrec de la Dra. Cristina Masuet, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital de Bellvitge. La Dra. Masuet va subratllar que les vacunes són l’element clau per superar la vulnerabilitat i les incerteses d’una persona trasplantada enfront el risc d’infeccions. Mantenir al dia el calendari de vacunacions esdevé una de les pedres angulars de la bona salut post-trasplantament, i amb la deguda planificació i el contacte amb l’equip de trasplantament permet abordar sense perill un viatge. Aquesta planificació és especialment rellevant si es té pensat viatjar fora d’Europa en algun moment futur, donat que hi pot haver obligacions vacunals necessàries per entrar al país triat que només es puguin administrar abans del trasplantament.
La Dra. Montserrat Bonfill, del Servei de Dermatologia de l’HUB, va ser l’encarregada de parlar sobre el càncer de pell en persones trasplantades en el segon bloc de la jornada. Partint de la base que la immunosupressió crònica augmenta el risc i la gravetat del càncer cutani, la Dra. Bonfill va posar l’atenció sobre la importància de la prevenció evitant l’exposició solar i va insistir en l’autoexploració per part dels pacients de cara a detectar lesions cutànies sospitoses com ara pell "rasposa", lesions doloroses o crostes que no curen que podrien ser formes inicials o precursores de càncer cutani com ara el carcinoma basocel·lular (el més freqüent en els éssers humans en general) o el carcinoma escamós, el més freqüent en trasplantats i amb un comportament més agressiu.
En el post trasplantament, el seguiment dermatològic hauria de ser ja de per vida, va concloure, amb l’ajuda d’eines com l’aplicació Suntrac, que permet avaluar i estratificar el risc de desenvolupar un càncer cutani en pacients que han rebut el trasplantament d’un òrgan sòlid.
L’adherència a la medicació immunosupressora i la interacció amb d’altres fàrmacs és una altra peça fonamental en el post trasplantament. La Dra. Lorena Santulario, del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Bellvitge, va recordar com l’adherència als principals immunosupressors (tacrolimus, micofenolat i prednisona) és absolutament imprescindible per evitar el rebuig al nou òrgan i això fa que l’apoderament del pacient en el coneixement del seu pla terapèutic i l’addició de diverses estratègies siguin bàsiques assegurar-la. D’altra banda, les interaccions amb la medicació concomitant s’han de tenir sempre presents, i es recomana que si el pacient inicia nova medicació, suplements nutritius o fitoteràpia, s’han de consultar sempre amb l’equip de trasplantament per valorar potencials interaccions i així evitar manca d’eficàcia dels immunosupresors o efectes adversos no desitjats.
Dieta, exercici i salut mental, factors que no es poden deixar de banda
El tractament immunosupressor obliga a seguir una dieta saludable, mediterrània, que contribueixi a reduir el risc cardiovascular i a mantenir un pes òptim. Amb aquesta premissa, Sara Sánchez, de la Unitat de Dietètica i Nutrició Clínica del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’HUB, va començar la seva intervenció, farcida de consells pràctics per poder-se organitzar una dieta setmanal equilibrada, amb la menor presència possible d’aliments ultraprocessats, dolços i pastisseria industrial, refrescos i que tingui en compte les quantitats i la singularitat de cada persona. Tal i com va concloure, la seguretat alimentària també protegeix l’empelt.
A causa de diferents factors, un trasplantament té un impacte notable en la capacitat funcional i de fer exercí d’una persona. La sarcopènia augmenta la fragilitat d’aquestes persones, però aquests efectes es poden prevenir i revertir, tal i com va explicar la Dra. Marta Gómez, del Servei de Rehabilitació de l’HUB. L’exercici físic (escalfament, pràctica i recuperació) és una peça més del tractament posterior a un trasplantament, va explicar, i ha d’incloure treball aeròbic, de força, flexibilitat i equilibri, regular i basat en l’orientació dels professionals.
Els grans sis blocs temàtics de la jornada es van tancar amb el dedicat a la salut mental i la qualitat de vida que se’n deriva, a càrrec de la Dra. Jessica Jiménez, del Servei de Psicologia Clínica de l’HUB. Com a punt de partida, va destacar que un trasplantament comporta una situació de gran vulnerabilitat per la persona, sobretot a causa de la incertesa, l’estrès, la manca de control o les dificultats d’adaptació a una nova realitat quotidiana a la qual ha de fer front una persona trasplantada. Per superar aquesta situació complexa, en cas que aparegui un malestar psicològic, resulta essencial realitzar una avaluació psicològica i ajustar el tractament a la persona, diferent en cada cas i cada fase del procés (diagnòstic, llista d’espera, hospitalització i post trasplantament).
Cloenda amb el testimoni directe dels pacients
L’experiència del trasplantament d’òrgans en la veu directa de quatre persones va conformar la taula que va posar una gran cloenda a la jornada. Josep Maria Morros, trasplantat renal fa tres anys; Yolanda Fernández, que va rebre dos pulmons fa cinc anys; la Montse Collado, la trasplantada de fetge més longeva de tot l’Estat, 40 anys ja, i Jordi Garcia, que va rebre un cor fa nou anys i fundador de l’associació Mou-te per la vida van seure plegats per respondre a les preguntes de Laia Rosenfeld. Infermera de l’equip de trasplantament cardíac.
Tots van posar de relleu la importància en les seves vides després del trasplantament d’algun dels aspectes abordats en el decurs de la jornada: l’alimentació equilibrada; l’exercici físic (la marxa nòrdica i el ciclisme) i el suport i el contacte amb d’altres persones trasplantades per afavorir el benestar emocional. Les Dres. Lladó, Manonelles i García Romero van ser les encarregades de cloure la jornada, agraint a donants, familiars i cuidadors la seva contribució i amb la satisfacció d’haver ajudat a que la quantitat i la qualitat de vida de totes les persones trasplantades siguin el més semblants possible a les de qualsevol altra persona.