Coneixement bàsic de l'asma

És una malaltia crònica que provoca inflamació dels bronquis i dificulta que l’aire entri i surti correctament dels pulmons. És una malaltia molt variable en el temps: hi pot haver temporades llargues, de mesos o fins i tot anys, amb més o menys inflamació, i també moments d’empitjorament més intens i ràpid, en qüestió d’hores o dies, que anomenem exacerbacions, crisis o brots.

No, l’asma és una malaltia crònica, però molt variable en el temps: de vegades és més intensa i d’altres menys. Els símptomes es poden controlar amb medicació i evitant, sempre que sigui possible, els desencadenants. Un bon control de l’asma també ajuda a reduir el risc de complicacions en el futur.

L'asma causa típicament símptomes de tos, xiulets, pressió al pit i manca d'aire. Més freqüent o intens a les nits i matins, de vegades amb exercici, amb infeccions respiratòries o amb el riure.

L’asma és una malaltia inflamatòria en la qual la genètica pot influir parcialment. Hi ha situacions que poden augmentar el risc de tenir asma, com l’obesitat, el tabaquisme o la contaminació ambiental. També hi ha factors relacionats amb l’embaràs i el naixement, com haver nascut prematur o amb baix pes. La dieta de la mare i la del lactant també poden influir. Tot i això, no hi ha una única causa clara que expliqui per què una persona desenvolupa asma.

Quan una persona té asma, els seus bronquis, que són els tubs per on entra i surt l’aire dels pulmons, es tornen més sensibles del normal. Això vol dir que reaccionen amb més facilitat davant de diferents situacions, com infeccions respiratòries, al·lèrgens, fum, exercici, canvis de temperatura, contaminació o estrès. En cada pacient, els desencadenants poden ser diferents, i és important aprendre a reconèixer-los.

Quan els bronquis reaccionen, es produeixen diversos canvis al mateix temps. En primer lloc, el múscul que envolta els bronquis es contrau, com si apretés el tub des de fora, i fa que el pas de l’aire s’estrenyi. En segon lloc, la part interna del bronqui s’inflama, s’infla i s’irrita. A més, en moltes persones també augmenta la producció de moc, que es pot acumular i dificultar encara més el pas de l’aire.

La suma d’aquests tres problemes —la contracció del múscul, la inflamació de la paret del bronqui i l’excés de moc— fa que respirar sigui més difícil. Per això poden aparèixer símptomes com tos, sensació de falta d’aire, opressió al pit o xiulets en respirar.

Un aspecte important és que, en l’asma, aquesta inflamació no sempre es nota de manera constant. De vegades la persona es pot trobar bé i, tot i així, els bronquis continuen sent més sensibles del normal. Per això l’asma no consisteix només a tenir símptomes en moments puntuals, sinó en una tendència dels bronquis a inflamar-se i estrènyer-se amb facilitat.

A més, aquesta inflamació pot variar amb el temps. En alguns moments pot ser lleu i, en d’altres, pot augmentar i provocar una crisi o un empitjorament de l’asma. Si aquesta inflamació no es controla bé durant molt de temps, els bronquis poden tornar-se més reactius o fins i tot més rígids. Per això és tan important tractar no només els símptomes quan apareixen, sinó també la inflamació de base.

Conèixer bé la malaltia, evitar els possibles desencadenants i fer correctament el tractament indicat pel metge o metgessa és fonamental perquè l’asma estigui ben controlada. També és molt important aprendre a reconèixer els símptomes i saber com actuar en les diferents situacions.