• Abans de tot, ens pots explicar una mica qui ets i com és el teu dia a dia?
Soc una persona activa, treballo, faig vida normal. Sempre he intentat anar fent, complir amb el dia a dia. Abans de tot això jo em pensava que estava bé, o que més o menys estava bé. Feia la meva rutina, però ara veig que el cos ja m’estava avisant, i jo no ho veia.
• Quan vas començar a ser conscient que potser la teva salut necessitava més atenció?
Va ser arran d’un ingrés a l’hospital. A partir d’aquí els professionals van començar a mirar-ho tot amb més detall. Van sortir coses que jo no havia relacionat mai amb un problema de salut, com dormir malament o no poder pujar escales, que ho atribuïa a l’asma. Jo estava cansada, però ho havia normalitzat.
• Com vas viure el fet de saber que tenies apnea obstructiva del son?
Em va sorprendre. Sabia què era l’apnea del son, però no pensava que em pogués passar a mi. Roncava, sí, però pensava que era pel cansament o per la postura. No m’imaginava que pogués tenir un impacte real en la salut.
• Què ha canviat des que has començat el tractament?
Sobretot el descans. Ara dormo millor. Em llevo diferent. Abans em despertava cansada, com si no hagués dormit gens, i això ho havia assumit com a normal. Ara m’adono que no ho era, i el canvi s’ha notat molt en el dia a dia.
• Estàs participant en els programes d’apnea del son (AOS) i postinfart de miocardi (POST-IAM). Què t’han aportat?
M’han ajudat a entendre què m’ha passat i què puc fer a partir d’ara. El programa POST-IAM fa poc que hi estic enrolada, però ja et fa pensar molt en els hàbits. Quan t’ho expliquen amb calma, ho entens millor. No és que t’espantin, és més aviat fer-te conscient.
• Has començat a fer canvis d’hàbits?
Sí. En el meu cas, la polsera m’ha ajudat molt. Et marca un objectiu diari de passos i això et motiva a superar-te. De fet, sovint no només hi arribo, sinó que el supero: l’altre dia vaig fer 28.000 passos quan l’objectiu era 10.000. A mi m’ajuda a retar-me i em fa sentir orgullosa dels meus propis assoliments. Crec que també pot servir per animar altres persones.
• Quin paper ha tingut la solució digital eSMS en aquest procés?
Per a mi ha estat important. L’estic utilitzant i m’ha ajudat. Tens informació, consells, recordatoris… Si tens un dubte, el pots consultar. Això dona tranquil·litat, perquè no t’angoixes tant i saps que no estàs sola entre visita i visita.
• Diries que aquest acompanyament ha influït en com vius la teva salut avui?
Sí, molt. Saber que hi ha un equip darrere que et fa seguiment, que et truca i et diu que tot va bé, tant del cor com del son, dona molta seguretat. Et sents acompanyada, i això canvia molt com vius tot plegat.
• Què és el que més valores del tracte rebut a l’Hospital de Bellvitge?
Que t’escolten. Que t’expliquen les coses clares i que pots preguntar. No et fan sentir jutjada. Això dona molta pau, sobretot quan tot és nou i tens dubtes.
• Quin missatge donaries a altres persones que poden estar vivint una situació similar?
Que no tinguin por de demanar ajuda ni d’utilitzar aquestes eines. Hi ha gent que pensa que això no és per a ella, però ajuda. Tens la informació a mà, no has d’anar amunt i avall, i això tranquil·litza.
• Si haguessis de resumir en una frase què t’emportes de tot aquest procés, quina seria?
Aprendre. I també una mica renéixer. A la vida hem d’aprendre cada dia.