Un estudi liderat per professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL, publicat a la revista Arthritis Research & Therapy, mostra que la implicació pulmonar és molt freqüent en persones amb artritis reumatoide, sovint de manera silenciosa, i posa de manifest la importància d’un cribratge respiratori estructurat des del diagnòstic.
La malaltia pulmonar és una de les manifestacions extraarticulars més freqüents i greus de l’artritis reumatoide. Un estudi realitzat a l’Hospital de Bellvitge, amb seguiment a llarg termini de persones amb artritis reumatoide recent, revela que el 43,6% de les persones desenvolupen algun tipus d’afectació respiratòria al llarg de l’evolució de la malaltia.
El treball, publicat a la revista científica Arthritis Research & Therapy, analitza una cohort de 204 persones amb artritis reumatoide en fases inicials, seguides durant fins a vuit anys mitjançant una avaluació respiratòria estructurada i repetida. Aquesta estratègia ha permès detectar afectació pulmonar subclínica en una de cada quatre persones, és a dir, sense símptomes respiratoris evidents.
Les formes més freqüents d’afectació van ser la malaltia pulmonar intersticial i la bronquièctasi, cadascuna present en aproximadament una de cada cinc persones. L’estudi mostra també que el risc és especialment elevat en persones diagnosticades d’artritis reumatoide a partir dels 60 anys i en homes, especialment en el cas de la malaltia pulmonar intersticial.
“Els resultats confirmen que l’afectació pulmonar en l’artritis reumatoide és precoç, freqüent i sovint asimptomàtica. Per això, el cribratge respiratori sistemàtic des del diagnòstic és clau per detectar-la abans que apareguin complicacions greus”, explica la Dra. Maria Molina, pneumòloga i coordinadora de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar de l’Hospital de Bellvitge i directora científica de l’IDIBELL.
L’estudi posa de manifest que gairebé la meitat dels primers episodis d’afectació pulmonar apareixen en els primers tres anys després del diagnòstic de l’artritis reumatoide, fet que qüestiona la idea tradicional que es tracta d’una complicació tardana.
“Aquest treball aporta dades d’incidència molt sòlides i reforça la necessitat d’un abordatge multidisciplinari entre reumatologia, pneumologia i radiologia. Detectar precoçment l’afectació pulmonar pot tenir un impacte directe en el pronòstic i en la qualitat de vida de les persones”, assenyala el Dr. Javier Narváez, cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital de Bellvitge i investigador del grup d’Inflamació Sinovial i Metabolisme Ossi de l’IDIBELL.
L’equip investigador destaca que l’estratègia de seguiment estructurat aplicada a Bellvitge ha permès obtenir una de les estimacions d’incidència més altes descrites fins ara, precisament perquè identifica casos que habitualment passarien desapercebuts si només s’avaluessin les persones amb símptomes respiratoris.
Les conclusions de l’estudi donen suport a les recomanacions recents de diverses societats científiques que proposen avaluacions respiratòries sistemàtiques en persones amb artritis reumatoide, amb l’objectiu de millorar la detecció precoç i els resultats clínics a llarg termini.
Referència bibliogràfica
Aguilar-Coll, M., Molina-Molina, M., Robles-Pérez, A. et al. Incidence and spectrum of primary respiratory disease throughout the course of rheumatoid arthritis: implications of structured repeated evaluation for detection and risk-factor analysis. Arthritis Res Ther (2026).