Oxigenoteràpia: tots els detalls

Les persones necessitem l’oxigen per mantenir les nostres funcions vitals. L’oxigen s’obté de l’aire. Aquesta quantitat és suficient per a les persones amb pulmons sans i per algunes persones amb malalties pulmonars.

Però alguns pacients tenen els pulmons afectats i no poden arribar a la quantitat d’oxigen suficient a la sang, per això se'ls fa una avaluació clínica per determinar la necessitat.

Després de l’avaluació clínica, és el facultatiu especialista qui prescriu l’oxigenoteràpia.

Li indicarà la quantitat necessària mesurada en litres minut (L/min) i les hores d’ús. També especificarà el moment (esforç, repòs o les hores de son).

Per exemple, el metge li podrà indicar 2 L/min, durant el repòs i incrementar a 3 L/min per la realització de l’activitat física (caminar pel carrer o pujar escales).

L’oxigenoteràpia també permet afegir-se a teràpies respiratòries com la ventilació mecànica domiciliària o a la màquina de CPAP per dormir, segons indicació mèdica.

Podria augmentar-ne les hores d’ús fins que no contactés amb el meu metge responsable, però NO pot augmentar el flux d’oxigen si el seu metge no ho ha indicat.

Això és així, perquè si es troba pitjor o necessita més oxigenoteràpia pot tractar-se d’una descompensació de la seva malaltia, fet pel qual es recomana consultar al metge per veure la causa i quin tractament addicional requereix.

Haurà de consultar amb el metge o el seu infermer de referència en cas de notar més sensació d’ofec i que es posi oxigenoteràpia durant més temps del que té prescrit.

NO ha de fer-ho. Si creu que ja no la necessita perquè ha millorat la seva sensació d’ofec o les seves saturacions d’oxigen, hauria de consultar-ho amb el metge i fer les proves pertinents per determinar la retirada del tractament.

Està demostrat que els malalts que reben oxigenoteràpia domiciliària de forma correcta en temps i dosis:

• Milloren la qualitat de vida i de les seves activitats diàries
• Milloren la qualitat del son, l'estat d’ànim, el nivell d’alerta i la memòria
• Redueixen la sensació d’ofec
• Disminueixen el sobreesforç del cor

Hi ha fonts d’oxigenoteràpia estàtiques (d’ús domiciliari) i fonts portàtils que permeten continuar amb l’oxigenoteràpia fora del domicili i faciliten la deambulació.

• Motxilla portàtil d’oxigen líquid. Es carrega amb una bombona gran que es deixa al domicili, pesa uns 4-5 kg plena, permet uns fluxos entre 1-6 L/min de manera contínua o pulsativa. Sempre s’ha de recarregar abans de fer-ne ús. Potser la càrrega s’evapora amb el temps (comprovar que la motxilla es troba ben carregada abans d’utilitzar-la). La duració d’aquest dispositiu, depèn dels litres/min prescrits, en funció d’això pot ser menor.
• Concentrador portàtil. Aquest dispositiu té una bateria interna com qualsevol dispositiu elèctric i es carrega amb el corrent. Pot tenir una autonomia d'entre 2 i 4 hores. Permet el subministrament d’oxigen fora del domicili. Existeixen els concentradors portàtils que entreguen l’oxigen de manera contínua o pulsativa, amb l’esforç inspiratori del pacient. Aquests concentradors poden carregar-se també al cotxe facilitant desplaçament.
• Concentrador estàtic. Aquest dispositiu és per fer-lo servir a l’interior del domicili. És un dispositiu elèctric que va connectat al corrent elèctric. Pot subministrar oxigen continu de fluxos fins a 10 L/min, depenent dels casos. Té rodes i es pot moure per l’interior del domicili.

• No pot fumar a l’habitació on es trobi la font d’oxigen, ja que això pot afavorir a la combustió de les coses que siguin potencialment inflamables.
• El concentrador s’ha de col·locar en una habitació ben ventilada i amb certa distància de les parets, cortines i mobles per permetre un adequat flux d’aire ambiental.
• Les fonts d’oxigen han d’estar mínim a 2 metres de fonts de calor (estufes, radiadors, calefactors, etc.)
• No modifiqui la pauta d’oxigenoteràpia (litres/min) del concentrador (sempre que no sigui indicació mèdica).
• No col·loqui objectes sobre el concentrador.
• Utilitzi un únic endoll per al concentrador, no adapti el concentrador a una allargadora d’endolls.
• La font d’oxigen no ha de ser a la mateixa habitació on té fonts elèctriques, de gas o qualsevol electrodomèstic que pugui fer espurnes (assecadors de cabell, maquinetes d’afaitar, etc.).
• Es poden utilitzar ulleres nasals de mentre es dutxa, excepte si hi ha escalfador amb foc al mateix lavabo.
• Eviti utilitzar cremes facials a base d’oli, vaselina o productes pel cabell mentre porti les ulleres nasals, l’oxigen pot afavorir-ne la combustió.
• Si té irritació o sequedat als orificis nasals, es recomanen rentats nasals amb sèrum fisiològic. No utilitzi cremes a base d’oli (vaselines). 
• Els concentradors i les bombones d’oxigen d’alimentació s’han de mantenir en una posició vertical i adequadament fixats per evitar caigudes accidentals.
• Desconnecti l’oxigen quan no porti les ulleres nasals.
• Eviti possibles caigudes seves o de familiars que puguin ensopegar amb l'allargadora.
• Si ha d’anar al lavabo de nit, procuri tenir una bona il·luminació i senyalització adequada, eviti col·locar objectes al trajecte fins al bany per evitar caigudes.
• Si no funciona l’aparell o fa sorolls, no intenti reparar-lo. Tingui a mà els telèfons de l’empresa i posi's en contacte amb el tècnic perquè puguin revisar el problema.

És important que s’entengui que estar en moviment és un desgast energètic i, per tant, també d’oxigen. Així doncs, es poden incorporar al dia a dia certes iniciatives per millorar l’estalvi energètic i que no empitjori la sensació d’ofec.

• Utilitzi una cadira o un banquet per dutxar-se per evitar estar dempeus durant les activitats (afaitar-se, rentar-se les dents, etc.).
• Apropi els objectes personals que siguin més necessaris per al dia a dia per evitar aixecar-se moltes vegades de manera innecessària.
• En cas de mobilització dificultosa, pot utilitzar un caminador en què pugui col·locar el dispositiu d’oxigen per tal que això li faciliti la mobilització.
• Per a transportar l'oxigen portàtil hi ha diferents modes i dependrà de com vostè se senti més confortable a l'hora de transportar-lo. En bandolera, amb motxilla de dues nanses a l'esquena o bé amb el carret

Servei de Pneumologia