L’addicció no és una debilitat ni una falta de voluntat. És una malaltia mental que afecta el cervell i el comportament, i que pot tenir conseqüències greus per a la salut física, emocional i social. Entendre-la és el primer pas per prevenir-la i acompanyar les persones que la pateixen.
L’addicció és una necessitat compulsiva de consumir una substància o persistir i recórrer en una conducta, tot i conèixer els efectes negatius que comporta. Aquesta necessitat interfereix en la vida quotidiana, les relacions personals i la salut.
Tipus d’addiccions
- Addiccions a substàncies: alcohol, tabac, altres drogues (cocaïna, cànnabis, heroïna, etc.), psicofàrmacs.
- Addiccions comportamentals: joc d’aposta, vídeojocs, compra compulsiva, ús excessiu de xarxes socials, pornografia, etc.
L’addicció es desenvolupa progressivament. Al principi, el consum o la conducta pot semblar controlada o socialment acceptada. Amb el temps, es converteix en una necessitat que domina el pensament i el comportament, que ja no genera plaer i sobre la qual s'ha perdut el control.
Factors que hi influeixen
- Biològics: predisposició genètica, alteracions en el sistema de recompensa cerebral, etc...
- Psicològics: ansietat, depressió, traumes, baixa autoestima, dificultats per a regular emocions, impulsivitat, baixa tolerància a la frustració, a l’avorriment, dificultat en la presa de decisions, etc.
- Socials: entorn familiar, pressió social, accés fàcil a substàncies o conductes addictives, etc.
- Ambientals: contextos d’estrès, exclusió social, violència o negligència, etc.
- Tolerància: cada cop es necessita més quantitat, freqüència de consum, inversió de temps i/o diners per aconseguir la mateixa sensació de benestar que s'experimentava als inicis.
- Pensament recurrent al voltant del consum o la repetició d'aquesta conducta disfuncional.
- Pèrdua de control sobre el consum o la conducta.
- Negació del problema o justificació constant, fins i tot mentint a l'entorn.
- Aïllament social i deteriorament de les relacions.
- Canvis d’humor, irritabilitat o depressió.
- Abandonament de responsabilitats laborals, acadèmiques o familiars.
- Síndrome d’abstinència: malestar físic o emocional quan no es consumeix o quan no es porta a terme la conducta.
L’addicció es pot tractar amb un abordatge integral i personalitzat. La recuperació és un procés que requereix temps, suport i compromís.
Estratègies de tractament
- Consultar amb professionals especialitzats en salut mental i addiccions.
- Participar en teràpia individual i grupal: per treballar aspectes relacionats amb la conducta, els pensaments i les emocions associades.
- Rebre suport mèdic: desintoxicació, tractament farmacològic si cal.
- Buscar suport professional si hi ha una altra patologia associada que pugui estar influint sobre el consum o la persistència de la conducta disfuncional (com un altre trastorn mental, malaltia física, etc.).
- Involucrar la família i l’entorn: per crear un espai segur i de recuperació.
- Accedir a programes de rehabilitació i reinserció social.
- Educar en habilitats emocionals i presa de decisions.
- Fomentar relacions saludables i entorns protectors.
- Detectar i abordar l’estrès, l’ansietat o la depressió.
- Evitar la banalització del consum de substàncies o conductes de risc.
- Consultar amb professionals davant de qualsevol sospita.
- Promoure la psicoeducació des d'etapes infantojuvenils, garantint la formació sobre els riscos que comporta el consum de substàncies i la perpetuació de certes conductes, així com sobre signes potencials d'alarma d'un patró de conducta problemàtic o patològic. Aquesta sensibilització s'ha de garantir en diversos àmbits als adults de referència (educació, família, etc.).
- Escoltar sense jutjar.
- Animar a buscar ajuda professional.
- Evitar culpar o confrontar.
- Informar-se sobre la malaltia.
- Acompanyar en el procés de recuperació amb paciència i empatia.