El treball, liderat per l’Hospital de Bellvitge, ha comparat les característiques clíniques i la resposta al tractament entre pacients de trastorns de conducta alimentària immigrants i nadius
L’adaptació als canvis culturals apareix com un factor clau en l’impacte dels TCA
L’estudi, liderat des de la Unitat de Trastorns Alimentaris del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge, ha examinat la psicopatologia, els trets de personalitat i les diferències en la resposta al tractament de 157 pacients immigrants i 947 nadius espanyols (1104 pacients ambulatoris en total) amb TCA tractats al centre.
L’aparició i posterior evolució dels trastorns alimentaris està influenciada per diversos factors, entre els quals figuren els trets de personalitat i variables psicosocials. En aquest sentit, hi ha una sèrie de factors comuns en la pràctica totalitat dels TCA, com ara la preocupació pel pes i la forma física, l’ansietat, la depressió i certs trets de personalitat, com ara l’evitació del dany i la baixa autodirecció (en psicologia, la capacitat de regular i adaptar el comportament a les demandes d’una situació per assolir fites triades per la persona).
Segons les conclusions de l’estudi, els pacients immigrants van registrar un percentatge d’adherència als tractaments inferior a la dels pacients nadius així com pitjors resultats clínics i una menor remissió del trastorn.
“Els pacients immigrants amb TCA presenten perfils psicològics diferents pel que fa a la psicopatologia alimentària, la general i els trets de personalitat que poden contribuir a empitjorar els resultats del tractament”, tal i com explica el Dr. Fernando Fernández Aranda, director de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital de Bellvitge i investigador principal de l’IDIBELL i el CIBER i catedràtic de la UB.
Els pacients immigrants inclosos a l’estudi van manifestar menys desig d’aprimar-se i una menor insatisfacció amb el seu cos, juntament amb una major desconfiança en les relacions personals, por a la maduresa, perfeccionisme, símptomes d’ansietat i angoixa relacionada amb el xoc cultural i autotranscendència (disminució del sentit de la pròpia personalitat).
Als trets personals diferenciats que l’estudi ha identificat entre els pacients immigrants s’ha d’afegir l’impacte negatiu de factors socioculturals, com ara l’aculturació, el procés d’adaptació i equilibri entre la cultura d’origen i la del país receptor, “estudis anteriors han subratllat com les disparitats entre els estàndards estètics de la cultura d’acollida i els del patrimoni cultural de la persona migrant poden exacerbar els símptomes dels TCA, sobretot en persones amb un fort lligam amb aquest patrimoni cultural”, indica el Dr. Fernández Aranda.
Amb aquest seguit de condicionants, l’estudi remarca la necessitat de desenvolupar tractaments “culturalment sensibles i eficaces, adaptats a les necessitats de cada persona en el conjunt d’una societat cada vegada més diversa i multicultural”.
En l’estudi, que ha publicat la revista Nutrients, han participat la Universitat de Vrije, a Brussel·les (Bèlgica) i la Universitat de Bolònia (Itàlia), entre d’altres.
Estudi de referència
Rosinska, M., Tempia Valenta, S., Sánchez, I., Jordana Ovejero, O., Alonzo-Castillo, T., Gálvez Solé, L., Fontana Eito, R., Munguia, L., Caravaca Sanz, E., Atti, A. R., Granero, R., Jiménez-Murcia, S., & Fernández-Aranda, F. (2025). Eating Disorders in an Immigrant Population: Are Clinical Features and Treatment Outcomes Different from the Native-Born Spanish Population? Nutrients, 17(24), 1-16. Article 3914. https://ddd.uab.cat/record/324123