Un nou estudi revisa la complexa relació entre l’obesitat i els trastorns de la conducta alimentària (TCA), destacant-ne les característiques comunes, els factors de risc compartits i les últimes novetats en el tractament quan coexisteixen. És essencial integrar un enfocament interdisciplinari que permeti una atenció sanitària individualitzada de cada pacient.
Històricament, l’obesitat i els TCA s’han estudiat per separat. L’obesitat s’ha entès sempre com una condició purament mèdica, i els TCA han caigut dins l’espectre de les afeccions psiquiàtriques-psicològiques, però cada cop es fa més patent la necessitat d’un estudi integral d’ambdues per la multitud de factors que tenen en comú. De fet, en els últims anys s’han acumulat una gran quantitat de proves que demostren un augment de la prevalença de determinats tipus de TCA, sobretot de bulímia nerviosa i trastorn d’afartament, en persones amb obesitat.
Així, s’ha vist que l’obesitat i els TCA poden aparèixer junts amb freqüència i, fins i tot, solapar-se al llarg de la vida d’una persona, empitjorant significativament la salut del pacient i els problemes que es poden arribar a desenvolupar. I és que si ja per separat són patologies que comparteixen molts factors de risc, en presentar-se conjuntament creen una sinergia bastant problemàtica. No només per la complexitat intrínseca de cadascuna, d’influència mútua, sinó també pel ventall d’alteracions físiques, metabòliques i mentals que les acompanyen respectivament: quan coexisteixen, tot se suma.
Seguint aquesta línia, un equip d’investigadors liderat pel Dr. Fernández-Aranda, cap de secció del Servei de Psicologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), cap del grup de Psiconeurobiologia dels Trastorns Alimentaris i Conductes Addictives de l’IDIBELL, i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), ha realitzat una revisió exhaustiva i conjunta de l’obesitat i els TCA. En l’estudi, que s’ha publicat a Trends in Molecular Medicine, analitzen les similituds i diferències entre ambdues condicions des d’una perspectiva multidisciplinària. En aquest sentit, han corroborat la presència de factors de risc genètics, psicològics i ambientals compartits en el desenvolupament tant d’obesitat com de TCA, arribant a parlar d’una possible base neurobiològica comuna, o almenys similar. Tot i que la complexitat és enorme, apunten que és primordial continuar investigant els mecanismes subjacents que podrien explicar la seva coexistència, per a poder tenir més eines útils en la detecció precoç d’individus susceptibles.
L’estudi, que és fruit de la col·laboració del consorci europeu sobre Obesitat i TCA (EprObes), conclou que l’obesitat i els TCA són trastorns complexes amb molts factors biopsicosocials compartits, i ressalta la necessitat d’estudiar-ne a fons la interacció per saber desenvolupar estratègies terapèutiques eficaces en casos de comorbiditat. En aquests casos, més enllà d’aplicar teràpies multimodals que combinen psicoteràpia, dieta i activitat física, seria necessària una atenció mèdica especialment individualitzada, que abordés tant la dimensió biològica com la psicològica i social.
Article de referència
Camacho-Barcia L, Giel KE, Jiménez-Murcia S, Álvarez Pitti J, Micali N, Lucas I, Miranda-Olivos R, Munguia L, Tena-Sempere M, Zipfel S, Fernández-Aranda F. Eating disorders and obesity: bridging clinical, neurobiological, and therapeutic perspectives. Trends Mol Med. 2024 Mar 13:S1471-4914(24)00032-7. doi: 10.1016/j.molmed.2024.02.007.