Més de 200 alumnes de Batxillerat i cicles formatius dels instituts Bellvitge, Llobregat i Europa de l’Hospitalet i del Grau d'Infermeria del Campus Bellvitge de la UB han participat en la jornada Del cap al cos, celebrada el 31 d’octubre a l’Hospital de Bellvitge (HUB) amb l’objectiu de dotar els joves amb eines per gestionar la salut mental al voltant de quatre grans àmbits: la gestió de l’estrès; els trastorns de la conducta alimentària (TCA); l’addicció a l’alcohol i als videojocs i xarxes socials.
La jornada, organitzada per l’IDIBELL, l’Hospital de Bellvitge (HUB), la Facultat d’Infermeria del Campus Bellvitge de la UB i l'Ajuntament de l'Hospitalet, forma part de la programació del mes de la Salut Mental a l’Hospitalet, que impulsa el consistori de la ciutat. El Dr. Javier Tapia, subdirector de l’HUB, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als i les estudiants, presentant les grans magnituds del centre i subratllant la rellevància de la salut mental i les eines per millorar-la dia a dia. Amb el suport d’un seguit de jocs i activitats participatives, l’activitat s’ha estructurat en quatre grans blocs conduïts per professionals de l’HUB i l’IDIBELL.
Lucero Munguía, investigadora del Servei de Psicologia Clínica de l’HUB i l’IDIBELL va resumir l’impacte de l’ús de les pantalles en aspectes tan sensibles de la via quotidiana dels joves com el son, l’activitat física i l’alimentació. “Depenent de l’ús que donem a les pantalles existeix un potencial addictiu”, va destacar i per això va alertar sobre els riscos que comporta la sobrestimulació: l’accessibilitat 24x7; la desconnexió de l’entorn; la immediatesa entre estímul i resposta o la desinhibició de l’anonimat. Davant aquests riscos, accentuats pel disseny dels videojocs, la investigadora va fer una crida a la reflexió i a la incorporació de canvis ens els hàbits per reduir gradualment el temps d’exposició a les pantalles, substituït per d’altres activitats i pauses de desconnexió.
La infermera especialitzada en salut mental i addiccions de l’HUB Ana Belén Martínez va abordar l’addicció al alcohol a partir d’un joc d’interacció amb els estudiants per calcular el consum personal, quantificat per unitats de beguda estàndard, per introduir després un seguit de criteris que permeten identificar si es pateix un trastorn lleu, moderat o greu amb l’alcohol. Finalment, va recordar que el CAP és el primer dispositiu d’ajuda a que es pot recórrer, a més d’altres com la Línia Verda, un telèfon 900 d’orientació sobre drogodependències.
La detecció precoç des dels àmbits familiar, educatiu, sanitari i els mitjans de comunicació, xarxes socials i la publicitat és fonamental per reduir l’impacte dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), tal i com va explicar la infermera de salut mental de l’HUB Montserrat Gil en el tercer bloc de la jornada. D’aquesta forma, va detallar signes que poden alertar d’un TCA, relacionats amb l’alimentació, el pes, la imatge corporal, el cicle menstrual de les noies, l’exercici físic o el comportament.
Per últim, va enumerar una sèrie de falses creences al voltant dels TCA, com que qualsevol greix del cos és dolent; que sempre que una persona pateix un TCA està molt prim; que l’anorèxia i la bulímia són els únics TCA o que cadascú pot tenir el pes que vulgui. Per últim, Anabel Navarro, psicòloga clínica de l’Hospital de Bellvitge, va presentar diferents tècniques (de desactivació fisiològica, cognitives i conductuals) per manegar l’estrès, una reacció fisiològica de l’organisme, que pot perjudicar la salut però que es pot aprendre a gestionar i abans a prevenir.