Descobreix les respostes a falsos mites sobre els trastorns de la conducta alimentària.
- 1. "Només afecten persones joves"
- 2. "Només afecten a dones"
- 3. "Són només problemes d'imatge corporal"
- 4. "Són simplement una forma de cridar l'atenció"
- 5. "Són només una fase passatgera"
- 6. "Només afecten persones de determinada classe social"
- 7. "Es poden superar simplement menjant més o menys"
- 8. "Són una elecció conscient i voluntària"
- 9. "S'identifiquen pel baix pes"
- 10. "No són perillosos o greus, quan els símptomes no són gaire marcats"
Si bé és cert que els trastorns de l'alimentació són més comuns en adolescents i adults joves, també poden afectar persones de totes les edats, inclosos infants i adults grans.
Tot i que és cert que les dones tenen una major probabilitat de desenvolupar trastorns de l'alimentació, els homes també poden veure's afectats. La prevalença de trastorns de l'alimentació en homes pot ser subestimada a causa d' estigmes socials i falta de consciència.
Si bé la insatisfacció amb la imatge corporal pot ser un factor contribuent, els trastorns de l'alimentació són trastorns mentals complexos que involucren una varietat de factors biològics, psicològics i socials.
Els trastorns de l'alimentació són malalties mentals greus i no han de ser desestimats com un intent de cridar l'atenció. Requereixen tractament professional i suport adequat.
Els trastorns de l'alimentació no són simplement una fase passatgera que desapareix per si sola. Amb el temps, si no són tractats adequadament, el risc de cronificació és molt elevat.
Els trastorns de l'alimentació poden afectar persones de qualsevol nivell socioeconòmic i grup ètnic. No discriminen en funció de la raça, l'ètnia o l' estatus econòmic.
La recuperació d'un trastorn de l'alimentació no és tan simple com canviar merament els hàbits alimentaris. Requereix tractament professional, teràpia i suport integral per abordar els aspectes físics, emocionals i psicològics del trastorn.
Els trastorns de l'alimentació no són una elecció voluntària. Sovint estan impulsats per una combinació de factors biològics, psicològics i socials, i la persona afectada sol tenir dificultats importants per controlar el seu comportament alimentari. Amb freqüència, qualsevol intent per controlar-lo o parar-lo, anirà associat a importants sentiments de culpa i de minusvalidesa.
Si bé els trastorns de l'alimentació, com l'anorèxia nerviosa, s'associen comunament amb baix pes (fins i tot extrem), també poden afectar persones amb sobrepès o obesitat. En el caos de la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament, per exemple, poden ocórrer en persones amb diferents pesos corporals.
Els trastorns de l'alimentació són trastorns mentals greus, que afecta l'alimentació i pes, i que poden tenir conseqüències físiques, emocionals i socials devastadores. És fonamental abordar-los amb serietat des del principi i buscar ajuda professional.