Consells pels pares en l'ús dels videojocs i de les noves tecnologies

En el context adequat i amb un patró d'ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar certes habilitats i competències, millorar l'autoestima i les relacions socials, ajudar a la pràctica  de llengües, etc. però al mateix temps poden causar conseqüències negatives, especialment en etapes concretes de desenvolupament com la infància i l'adolescència

  • Quan es parla d'una "passió", un és capaç d'integrar aquesta activitat adequada i lliurement sense conseqüències negatives per als altres aspectes de la pròpia vida.
  • Quan es parla d'una "addicció", els videojocs compensarien altres dificultats, dèficits o problemes i acabarien entrant en conflicte amb objectius personals i vitals. Els videojocs passarien de ser una activitat positiva, recreativa i de lleure, a ser una necessitat que tot i generar plaer es manté per pura necessitat.

Un criteri obligatori per valorar si es tracta d'una addicció o no és el deteriorament del funcionament personal, que inclou símptomes fonamentals....

Ús recurrent i persistent d'Internet per jugar a videojocs - 5 (o més) en un període de 12 mesos:

  1. Preocupació pels jocs d'Internet
  2. Símptomes d'abstinència (irritabilitat, ansietat o tristesa)
  3. Tolerància (és a dir, la necessitat d'augmentar el temps invertit en el joc)
  4. Fracàs en els intents de controlar la conducta
  5. Pèrdua d'interès per altres aficions
  6. Persistència d'aquesta activitat malgrat la presència de problemes psicosocials
  7. Engany en relació amb la quantitat de temps dedicat
  8. Propòsits evasius o per alleujar estats emocionals negatius
  9. Perill de posar en perill les relacions, la feina, l'educació, etc.

...de l'1 al 4: pot ser un "comportament problemàtic dels videojocs"
...de 5 a 9: pot ser “addicció als videojocs”

Els pares han de ser conscients de les noves tecnologies, aplicacions i videojocs utilitzats pels seus fills. És important que això comenci en la infància (un cop comença l'adolescència, la situació es fa més gran i complexa).

És fonamental que els pares siguin conscients que són models a seguir per als seus fills. No és aconsellable que els nens tinguin dispositius a l'interior del dormitori o utilitzar-los per aïllar-se del seu entorn i els altres.

És aconsellable negociar la quantitat de temps dedicat als videojocs (es recomana un màxim d'1-2 hores seguides i és preferible que aquesta activitat no tingui un patró diari).

El control del temps i del contingut és un factor protector per als nens i adolescents.

  • La quantitat de temps dedicat als videojocs (és a dir, si hi juguen cada dia i durant un llarg període de temps, com ara 3-4 hores).
  • Els canvis d'humor quan deixen de jugar i sacrifiquen altres activitats socials per jugar i no fer els deures.
  • Els professors poden estar especialment atents als senyals d'advertència (fracàs escolar, baix rendiment, problemes d'estrès, cansament, somnolència a l'aula, etc.)
  • Els pediatres poden explorar els patrons d'ús de les noves tecnologies en les seves visites rutinàries (és a dir, avaluar problemes associats amb baixa autoestima, depressió, ansietat, impulsivitat, hiperactivitat, falta d'atenció, etc.)

Servei de Psicologia Clínica.

Unitat de Joc Patològic i altres addiccions comportamentals.

És responsabilitat del conjunt de la societat promoure l'ús saludable de les noves tecnologies. Fins ara, ens hem referit a la implicació de famílies, escoles i professionals de la salut, però l'Administració i, per descomptat, la indústria del videojoc i les noves tecnologies en general, tenen un paper especialment important.

edit-webform-itemsedit-actions

Subscriu-te als nostres butlletins

Selecciona el butlletí que vols rebre: