Les dones manifesten més insatisfacció corporal, ansietat i risc de mort per suïcidi que els homes. L’equip investigador alerta sobre la necessitat d’estratègies preventives als clubs i federacions per protegir la salut mental en l’àmbit esportiu, tant durant l’etapa professional com un cop finalitzada.
La pressió per mantenir una determinada imatge corporal i les exigències en algunes disciplines esportives poden afectar el benestar emocional de les persones esportistes. Un estudi internacional liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), publicat a la revista Journal of Eating Disorders, ha analitzat l’impacte d’aquests factors en persones amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) que practiquen esport d’elit.
La recerca, coordinada pel Dr. Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de TCA del Servei de Psicologia Clínica de Bellvitge i colíder del grup d’investigació en Psiconeurobiologia dels trastorns alimentaris i conductes addictives de l’IDIBELL, ha identificat diferències rellevants segons el gènere. Les dones que han viscut un TCA mostren nivells més alts d’ansietat, insatisfacció corporal i idees de suïcidi, mentre que els homes expressen menys preocupació per la imatge corporal, cosa que pot dificultar la detecció del trastorn.
“L’esport pot protegir la salut mental, però també pot generar situacions de vulnerabilitat, especialment quan es prioritzen el rendiment, el pes, la nutrició i la imatge corporal per sobre del benestar”, explica el Dr. Fernández-Aranda. “És fonamental implementar accions preventives que tinguin en compte la realitat de les persones esportistes i les acompanyin durant i després de la seva etapa professional”, ha assegurat.
L’esport, un factor de risc o de protecció?
La pràctica esportiva d’alt nivell pot oferir beneficis per a la salut mental gràcies a l’estructura, la disciplina i el seguiment mèdic. Tot i això, quan es donen factors com l’obsessió pel pes, l’exigència extrema, la dieta restrictiva o la manca de suport un cop acaba la carrera esportiva, poden aparèixer conductes de risc i malestar psicològic.
Aquest estudi posa sobre la taula la necessitat d’adaptar les estratègies de prevenció i detecció precoç de TCA a l’àmbit esportiu, amb una mirada específica per a cada gènere i tenint en compte la diversitat de situacions personals.
Una realitat invisibilitzada en els homes
Encara que els TCA es diagnostiquen més sovint en dones, les dades indiquen que també afecten homes esportistes. Però sovint aquests casos passen desapercebuts, ja que les eines de detecció no estan adaptades a les seves manifestacions específiques. Mentre que les dones poden expressar desig de pèrdua de pes, els homes solen enfocar-se en l’augment de massa muscular i la millora del rendiment esportiu.
“Cal revisar les eines de cribratge per adaptar-les a les diferents formes que pot adoptar un TCA segons el gènere, el context i el tipus d’esport”, conclou el Dr. Fernández-Aranda.
L’Hospital Universitari de Bellvitge és un centre de referència en el tractament i l’IDIBELL en la recerca en trastorns de la conducta alimentària. L’equip investigador que ha participat en aquest estudi inclou Magda Rosinska, Dorotya Soós, Laura Gálvez Solé, Roser Granero, Isabel Sánchez i Susana Jiménez-Murcia, de l’Hospital de Bellvitge, així com Ana Ibáñez-Caparrós, del Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i col·laboradors d’Alemanya i Hongria.
Referència bibliogràfica
Fernández-Aranda, F. et al. Athletes with eating disorders: clinical-psychopathological features and gender differences, Journal of Eating Disorders (2025). DOI: 10.1186/s40337-025-01221-1