Ester Iranzo, autora del llibre Bajo la piel del monstruo, comparteix la seva experiència amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA) de llarga evolució en un acte organitzat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Fundació Hospitalàries Martorell.
“No m’he recuperat del tot, però continuo vivint”. Amb aquesta frase, Ester Iranzo va resumir aquest dimarts a Martorell l’esperit de Bajo la piel del monstruo, el llibre en què posa paraules a més de dues dècades convivint amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA). Lluny dels relats de superació lineals, l’autora reivindica una mirada més realista sobre la recuperació.
La presentació del llibre, editat conjuntament per l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Fundació Hospitalàries Martorell, es va celebrar aquest 21 d’abril a la sala d’actes de la Fundació Hospitalàries Martorell, en un acte previ a Sant Jordi. La trobada va reunir professionals, persones ateses, famílies i entitats vinculades a la salut mental i als TCA.
L’acte va comptar amb la participació de la mateixa autora; del director gerent de la Fundació Hospitalàries Martorell, Jesús Ezquerra; del director de la Unitat Integral de Recuperació dels Trastorns de la Conducta Alimentària (UIR-TCA) i investigador de l’IDIBELL, Fernando Fernández-Aranda; i de la coordinadora de la mateixa unitat, Núria Jaurrieta.
“Si puc ajudar una sola persona, per a mi ja haurà valgut la pena”, va assegurar Iranzo. Per a ella, veure el seu relat convertit en un llibre ha estat una manera de “desenganxar-se una mica de l’etiqueta de persona amb un trastorn” i tornar a sentir-se “persona”.
Un llibre nascut de la necessitat de donar esperança
Diagnosticada des dels 18 anys, Ester Iranzo va explicar que sempre havia escrit, especialment en els moments més difícils. Però Bajo la piel del monstruo neix d’una pregunta concreta: “Què m’hauria agradat sentir quan vaig començar amb el trastorn?”. “Vaig començar a escriure no per a mi, sinó per parlar amb algú”, va explicar.
El llibre recull reflexions, metàfores i vivències sobre la por, la culpa, l’aïllament, les recaigudes i la relació amb el propi cos i amb l’entorn.
Una de les idees centrals del relat és la del “monstre”, una metàfora del trastorn. “És aquella part malalta que et vol anul·lar”, va explicar. Però l’autora també va deixar clar que no es tracta de lluitar constantment contra aquest “monstre”, sinó d’aprendre a conviure-hi sense que ocupi tot l’espai.
“La por és el capità dels monstres”, escriu Iranzo al llibre. Durant l’acte va llegir un fragment especialment significatiu: “No s’ha d’evitar ni apartar. Cal aprendre a conviure-hi. Ha de convertir-se en una mena de company, encara que sigui molest”.
Una mirada realista sobre la recuperació
Un dels aspectes que més va emocionar les persones assistents va ser la manera com l’autora parla de la recuperació. Lluny d’una idea idealitzada de “curació”, Iranzo defensa que, en molts casos, conviure amb un TCA implica aprendre a identificar senyals d’alerta, acceptar les recaigudes i continuar endavant.
“Jo no m’he curat del tot, però tampoc no aspiro a això. Crec que són millores, recaigudes, pujades i baixades”, va afirmar. “Hi ha molta gent que no es recupera del tot i això no es diu prou. Però això no vol dir que no puguis tenir una vida”.
El seu testimoni va connectar especialment amb altres persones amb experiència pròpia en TCA presents a l’acte, algunes de les quals van agrair que el llibre visibilitzi una realitat menys explicada: la de les persones adultes amb trastorns de llarga durada.
“Hi ha molts llibres de persones que expliquen com s’han recuperat del tot, però hi ha molta gent que no, i d’això no se’n parla”, segons la Dra. Jaurrieta. “Poder-ho veure des d’aquest enfocament ajuda molt”, va afegir.
Una unitat pionera per a persones adultes amb TCA de llarga evolució
El llibre també ha servit per visibilitzar la feina de la UIR-TCA Bellvitge-Martorell, una unitat pionera a Europa impulsada pel Departament de Salut per tractar persones adultes amb trastorns de la conducta alimentària d’alta complexitat i llarga durada.
Aquest recurs, gestionat conjuntament per l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Fundació Hospitalàries Martorell, ofereix una hospitalització de mitjana estada de tres a quatre mesos i dona servei a tot Catalunya.
El Dr. Fernando Fernández-Aranda va explicar que la unitat ja ha atès prop d’un centenar de persones en dos anys i mig i que els resultats són “molt positius”. “Moltes persones arriben després d’anys de patiment i d’haver exhaurit altres recursos. El que busquem és que recuperin l’esperança i trobin de nou un projecte de vida”, va afirmar.
Per la seva banda, la Dra. Núria Jaurrieta va recordar que el tractament no se centra només en el pes o l’alimentació, sinó també en els factors emocionals, familiars i socials. “Ara s’inclou molt més la família i l’entorn. Les persones properes també necessiten entendre què està passant i com poden ajudar”, va explicar Iranzo durant la conversa.
Escriure per transformar el dolor
La coordinadora de la unitat, la Dra. Jaurrieta, va assegurar que va descobrir el potencial dels escrits d’Ester Iranzo perquè aquella era la seva manera de comunicar-se quan no podia verbalitzar el que sentia. “Quan vaig llegir el que escrivia vaig pensar: això pot ajudar molta gent”, va recordar.
Per a l’autora, escriure ha estat una eina per ordenar el dolor i donar-li sentit. “Jo era capaç d’escriure coses que no podia verbalitzar. Volia parlar de tu a tu amb algú que es pogués sentir igual de perdut o sol”, va explicar.
El llibre inclou també il·lustracions de Víctor Casado, creades a partir de les emocions i metàfores que l’autora li transmetia. Entre aquestes, destaquen unes ales cosides, una imatge que simbolitza la possibilitat de tornar a alçar el vol després d’haver-se sentit trencada.
Al final de l’acte, professionals, familiars i persones ateses van coincidir a destacar la importància de donar visibilitat a una realitat sovint silenciada i marcada per l’estigma. “En els problemes de salut mental, moltes vegades la culpa pesa més que el mateix dolor”, va afirmar Iranzo. “Per això és tan important entendre que això no és culpa de ningú”.
La presentació de Bajo la piel del monstruo no ha estat només la d’un llibre. Ha estat també la reivindicació d’una altra manera de parlar dels TCA: amb menys estigma, més honestedat i més esperança.
📖 Podeu descarregar el llibre en PDF en aquest enllaç.