Tornar a la rutina després de les vacances pot ser tot un repte. Descobreix per què ens costa tant i què pots fer per viure aquest moment de la millor manera.

T'ha passat alguna vegada que has tornat de vacances i en comptes de sentir-te descansat/da o feliç, estàs angoixat/da, molest/a o inclús trist/a?
Això és diu síndrome postvacacional i és més comú del que et sembla. De fet, la síndrome postvacacional no és un diagnòstic clínic, no és una malaltia. Per això, és millor que fem servir el terme de "síndrome postvacacional" en comptes de "depressió postvacacional".
De fet, des de la psicologia s'entén la síndrome postvacacional com una dificultat que tenim per adaptar-nos. Passem d'un període que estem tranquils, relaxats, sense horaris, en un moment que tornem a les obligacions, a les exigències... Això pot comportar una afectació física i una reacció emocional que és real, i que pot durar entre uns dies i fins a dues setmanes.
Si comencem a experimentar algunes d'aquestes sensacions, ho hem de reconèixer i seguir les següents recomanacions per tal d'evitar que s'allargui en el temps o inclús, que ens arribi a passar.

- Seria molt important que a l'hora de tornar de les nostres vacances, ho fem amb uns dies de marge abans de tornar a la feina.
- Abans de tornar a la rutina, cal que dediquem un espai de temps a recuperar hàbits de son i d'alimentació, i que ho puguem fer d'una manera conscient.
- Tornar a la feina, sempre que sigui possible, d'una manera gradual.
- Hem de tenir en compte, també, a l'hora de planificar els nostres objectius i tasques, intentar que sigui de la manera més realista possible, que sigui assequible per allò que podem assumir els primers dies de la tornada.
- Poder separar molt bé el temps del nostre dia a dia en l'àmbit laboral, amb el temps personal. És a dir, tenir moments dins del nostre dia a dia, fora de la feina, per recuperar aficions, moments per dur a terme hàbits d'autocura o activitats agradables.
És molt important que, a més a més de totes aquestes recomanacions, tinguem en compte que això existeix. No hem de patologitzar aquest malestar, sinó que forma part dins d'un context concret i, per tant, l'hem de respectar i validar, també.

De fet, la majora de nosaltres ens adaptem a aquesta situació amb èxit i no necessitem recórrer a la teràpia psicològica, però alerta, si aquest malestar persisteix en el temps i no trobem una millora, serà important intentar identificar si hi ha algun factor que pugui causar aquest malestar, com pot ser una sobrecàrrega laboral, una situació de mobbing a la feina o dificultat per conciliar entre els diferents àmbits de la nostra vida i l'àmbit laboral.
Et recomanem, en aquest cas, que demanis ajuda i consultis a un professional de la salut mental.
Compartir
El Dr. Fernando Fernández Aranda, guardonat amb la Medalla Trueta al mèrit sanitari
Professionals brasilers visiten la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’HUB
Bellvitge participa activament, un any més, al Mes de la Salut Mental de l’Hospitalet
Professionals d’Amèrica Llatina coneixen l’abordatge de les addiccions comportamentals a l’HUB
El Servei de Psicologia Clínica exposa la seva expertesa en el Congrés Mundial de Psiquiatria
Nou episodi del vídeopodcast Veus de Bellvitge: “El cervell i les addiccions”
L’Hospital de Bellvitge presenta els seus projectes estratègics a la ciutadania
Cleptomania: Bellvitge lidera un nou enfocament en l’estudi i tractament de la malaltia
Visita del Centro Benito Menni de Valladolid a les unitats de TCA de Bellvitge i Martorell
Bellvitge col·laborarà amb la Universitat de Sydney en la prevenció del joc d’aposta
Un concert de piano tanca els 12 mesos que Bellvitge ha dedicat a la Salut Mental
El 17 de desembre, tancarem els ‘12 mesos x la salut mental’ amb un concert de piano
L’Hospital de Bellvitge obre una pionera planta d’hospitalització de Psiquiatria de portes obertes
Els dispositius de Salut Mental comparteixen expertesa en la 1a jornada interprofessional
Bojos per la nutrició celebra el final d’un nou curs amb els seus joves estudiants
La Unitat de Joc Patològic de l’HUB rep el Premi de la Fundació Catalana de Drogodependències
El projecte Psico-DAI de l’Hospital de Bellvitge, cas d’èxit al Congrés Nacional contra la Mort Sobtada
Susana Jiménez rep el premi a l’Excel•lència Investigadora de la Universitat d’Alcalá
L’HUB explica la seva expertesa en TCA en el congrés internacional de l’especialitat
L’HUB fa pedagogia sobre l’ús dels serious games per tractar les addicions comportamentals i els TCA
L’Hospital de Bellvitge s’implica en el Mes de la Salut Mental a l’Hospitalet
Completa participació del Servei de Psicologia Clínica al Congrés Mundial de Recerca en TCA
L’HUB participa en un estudi internacional sobre la percepció social de l’addicció al joc
L’Hospital de Bellvitge impulsa un canvi en l’atenció dels pacients de salut mental
Prolífica participació de l’HUB en la Conferència Internacional d’Addicions Comportamentals
Paraules que consolen, fins on pot arribar la capacitat terapèutica de l’escriptura?
Els aliments ultraprocessats, una de les principals addiccions per als infants d’avui dia
L’HUB comparteix el seu model pioner de Psicologia Clínica a la jornada de la SCEPC
La pionera Unitat de Psicologia Clínica de l'Hospital de Bellvitge, al Diari de la Sanitat