Tornar a la rutina després de les vacances pot ser tot un repte. Descobreix per què ens costa tant i què pots fer per viure aquest moment de la millor manera.
T'ha passat alguna vegada que has tornat de vacances i en comptes de sentir-te descansat/da o feliç, estàs angoixat/da, molest/a o inclús trist/a?
Això és diu síndrome postvacacional i és més comú del que et sembla. De fet, la síndrome postvacacional no és un diagnòstic clínic, no és una malaltia. Per això, és millor que fem servir el terme de "síndrome postvacacional" en comptes de "depressió postvacacional".
De fet, des de la psicologia s'entén la síndrome postvacacional com una dificultat que tenim per adaptar-nos. Passem d'un període que estem tranquils, relaxats, sense horaris, en un moment que tornem a les obligacions, a les exigències... Això pot comportar una afectació física i una reacció emocional que és real, i que pot durar entre uns dies i fins a dues setmanes.
Si comencem a experimentar algunes d'aquestes sensacions, ho hem de reconèixer i seguir les següents recomanacions per tal d'evitar que s'allargui en el temps o inclús, que ens arribi a passar.
- Seria molt important que a l'hora de tornar de les nostres vacances, ho fem amb uns dies de marge abans de tornar a la feina.
- Abans de tornar a la rutina, cal que dediquem un espai de temps a recuperar hàbits de son i d'alimentació, i que ho puguem fer d'una manera conscient.
- Tornar a la feina, sempre que sigui possible, d'una manera gradual.
- Hem de tenir en compte, també, a l'hora de planificar els nostres objectius i tasques, intentar que sigui de la manera més realista possible, que sigui assequible per allò que podem assumir els primers dies de la tornada.
- Poder separar molt bé el temps del nostre dia a dia en l'àmbit laboral, amb el temps personal. És a dir, tenir moments dins del nostre dia a dia, fora de la feina, per recuperar aficions, moments per dur a terme hàbits d'autocura o activitats agradables.
És molt important que, a més a més de totes aquestes recomanacions, tinguem en compte que això existeix. No hem de patologitzar aquest malestar, sinó que forma part dins d'un context concret i, per tant, l'hem de respectar i validar, també.
De fet, la majora de nosaltres ens adaptem a aquesta situació amb èxit i no necessitem recórrer a la teràpia psicològica, però alerta, si aquest malestar persisteix en el temps i no trobem una millora, serà important intentar identificar si hi ha algun factor que pugui causar aquest malestar, com pot ser una sobrecàrrega laboral, una situació de mobbing a la feina o dificultat per conciliar entre els diferents àmbits de la nostra vida i l'àmbit laboral.
Et recomanem, en aquest cas, que demanis ajuda i consultis a un professional de la salut mental.
