La fibrosi pulmonar i altres malalties intersticials són patologies silencioses però devastadores. Afecten el teixit més profund del pulmó i poden dificultar de manera progressiva una acció tan bàsica com respirar. En base a l'episodi del pòdcast Veus de Bellvitge, amb la Dra. Maria Molina, entenem què són aquestes malalties, com es diagnostiquen, què les causa i com podem frenar-ne l’evolució.
La Dra. Molina distingeix dues grans famílies:
- Malalties comunes de les vies respiratòries, com ara l’asma o la MPOC, que afecten la tràquea i els bronquis. Són freqüents i es poden controlar amb tractament.
- Malalties pulmonars intersticials, molt menys freqüents i sovint desconegudes, que afecten la part més distal del pulmó, on es produeix la respiració cel·lular.
Entre les més representatives de les malalties pulmonars intersticials (MPI), trobem:
- Fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI): la més freqüent dins les minoritàries. Sense causa coneguda, pot progressar ràpidament si no es tracta. Els nous fàrmacs antifibròtics han millorat molt el seu pronòstic.
- Neumonitis per hipersensibilitat: una reacció inflamatòria a agents inhalats (fongs, plomes, humitats...). Si no s’evita l’exposició, pot esdevenir fibrosi pulmonar irreversible.
- Fibrosi pulmonar familiar: de causa genètica, pot afectar diversos membres d’una mateixa família. Els estudis genètics i el cribratge en familiars de primer grau permeten una detecció precoç.
- Fibrosi per exposició ambiental o laboral: derivada d’inhalar substàncies com l’amiant o la sílice, que poden quedar atrapades als pulmons i provocar dany crònic.
- Fibrosi relacionada amb el tabac: el consum actiu o passiu de tabac pot generar danys irreversibles al teixit pulmonar.
Aquestes malalties no tenen una causa única, sinó que s’originen a partir de:
- Predisposició genètica.
- Factors ambientals (pol·lució, infeccions, inhalació de tòxics).
- Hàbits de vida (sedentarisme, tabac, exposició reiterada).
- Envelliment prematur de les cèl·lules pulmonars.
Detectar-les a temps és fonamental. La xarxa de centres i equips especialitzats de Catalunya (com les TxUEC i el grup clínic KRAMPIT) permet oferir un abordatge multidisciplinari i personalitzat, que canvia completament el pronòstic dels pacients.
La Dra. Molina ens parla de la nutrició respiratòria, un concepte que inclou:
- Exercici físic regular, especialment activitats que millorin la capacitat pulmonar (pilates, hipopressius, natació amb apnees, etc.).
- Fisioteràpia respiratòria.
- Reducció de les exposicions tòxiques (tabac, vapes, pol·lució, plomes d’aus, humitats).
- Benestar emocional, fonamental per una bona qualitat respiratòria.
- Diagnòstics ràpids i circuits assistencials eficients, com els que ofereix l’Hospital de Bellvitge.