Malalties pulmonars intersticials amb la Dra. Molina

La Dra. Molina distingeix dues grans famílies:

• Malalties comunes de les vies respiratòries, com ara l’asma o la MPOC, que afecten la tràquea i els bronquis. Són freqüents i es poden controlar amb tractament.
• Malalties pulmonars intersticials, molt menys freqüents i sovint desconegudes, que afecten la part més distal del pulmó, on es produeix la respiració cel·lular.

Entre les més representatives de les malalties pulmonars intersticials (MPI), trobem:

• Fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI): la més freqüent dins les minoritàries. Sense causa coneguda, pot progressar ràpidament si no es tracta. Els nous fàrmacs antifibròtics han millorat molt el seu pronòstic.
• Neumonitis per hipersensibilitat: una reacció inflamatòria a agents inhalats (fongs, plomes, humitats...). Si no s’evita l’exposició, pot esdevenir fibrosi pulmonar irreversible.
• Fibrosi pulmonar familiar: de causa genètica, pot afectar diversos membres d’una mateixa família. Els estudis genètics i el cribratge en familiars de primer grau permeten una detecció precoç.
• Fibrosi per exposició ambiental o laboral: derivada d’inhalar substàncies com l’amiant o la sílice, que poden quedar atrapades als pulmons i provocar dany crònic.
• Fibrosi relacionada amb el tabac: el consum actiu o passiu de tabac pot generar danys irreversibles al teixit pulmonar.

Aquestes malalties no tenen una causa única, sinó que s’originen a partir de:

• Predisposició genètica.
• Factors ambientals (pol·lució, infeccions, inhalació de tòxics).
• Hàbits de vida (sedentarisme, tabac, exposició reiterada).
• Envelliment prematur de les cèl·lules pulmonars.

Detectar-les a temps és fonamental. La xarxa de centres i equips especialitzats de Catalunya (com les TxUEC i el grup clínic KRAMPIT) permet oferir un abordatge multidisciplinari i personalitzat, que canvia completament el pronòstic dels pacients.

La Dra. Molina ens parla de la nutrició respiratòria, un concepte que inclou:

• Exercici físic regular, especialment activitats que millorin la capacitat pulmonar (pilates, hipopressius, natació amb apnees, etc.).
• Fisioteràpia respiratòria.
• Reducció de les exposicions tòxiques (tabac, vapes, pol·lució, plomes d’aus, humitats).
• Benestar emocional, fonamental per una bona qualitat respiratòria.
• Diagnòstics ràpids i circuits assistencials eficients, com els que ofereix l’Hospital de Bellvitge.