Rebuig del fetge trasplantat: causes, símptomes i tractament immunosupressor

És una reacció del cos humà envers l’òrgan trasplantat: l’organisme reconeix com a estrany el nou òrgan i intenta destruir-lo. Aquesta reacció la realitzen les defenses de manera similar a com s’activen davant d’una infecció. Per evitar el rebuig, existeixen uns medicaments anomenats immunosupressors que tenen com a objectiu disminuir aquestes defenses. La dosi concreta que necessita cada pacient per evitar el rebuig no es pot calcular de manera exacta, pel que és possible que el rebuig es presenti en algun moment del postoperatori.

El rebuig se sospita perquè s’altera l’analítica hepàtica del pacient. Per confirmar-lo cal fer una biòpsia hepàtica que, a més del diagnòstic definitiu, també ens dirà la seva gravetat. Un cop confirmat, s’hauran d’administrar altres immunosupressors més potents per a controlar-lo. Si el rebuig no remet amb aquests medicaments, pot ser necessari un nou trasplantament, encara que això passa en poques ocasions.

El rebuig és més freqüent en els primers mesos després del trasplantament, pel que en aquesta fase es realitzen analítiques més sovint al pacient que s’aniran espaiant conforme passi el temps.

Un dels factors més importants per evitar el rebuig, és realitzar el tractament immunosupressor de manera correcta i a les dosis pautades (el que s’anomena bona adherència) i fer els controls i les analítiques aconsellades en cada moment per l’equip mèdic.

Els fàrmacs immunosupressors més utilitzats actualment són:

• Tacrolimus (Prograf®, Advagraf®, Envarsus®, Tacforius®). S’utilitza com a fàrmac principal. Es pren dues vegades al dia (Prograf®) o un cop al dia (Advagraf®, Envarsus® i Tacforius®), sempre en dejú (1 hora abans d’esmorzar i de sopar). Cal evitar suc d’aranja (pomelo), ja que interfereix amb la seva absorció.
• Àcid Micofenòlic (Ceptava® o Myfortic®) o Micofenolat mofetil (Cellcept®). S’utilitza com a complement del tacrolimus per poder disminuir les seves dosis. Es pren en dejú o dues hores després dels àpats.
• Prednisona. S’inicia en el postoperatori, però es retira progressivament en els primers dies o setmanes si l’evolució és correcta.
• Everòlimus (Certican®) o Siròlimus (Rapamune®). En alguns casos, s’utilitza com a alternativa per reduir la dosi de tacrolimus, especialment si hi ha problemes renals o diagnòstic de càncer.

La pauta immunosupressora és una combinació d’alguns d’aquests fàrmacs. La composició i la dosi, és màxima en el postrasplantament immediat però es van retirant fàrmacs i disminuint les dosis conforme va passant el temps sempre i quan la situació del pacient sigui estable i no presenti episodis de rebuig.

Els immunosupressors són fàrmacs molt potents que s’han de prendre exactament tal i com diu el metge. Disminueixen el risc que l’organisme destrueixi l’òrgan trasplantat però al mateix temps augmenten el risc de patir infeccions perquè produeixen un descens de les defenses de l’organisme. Tenen efectes adversos, però és totalment imprescindible prendre’ls. Si la dosi no és suficient, el sistema immunitari reaccionaria destruint el nou fetge i, al contrari, si la dosi fos excessiva, el sistema immunitari podria quedar amb les defenses mínimes, deixant-lo exposat a patir tot tipus d’infeccions. Per aconseguir aquest equilibri, es fan analítiques molt sovint per mesurar els nivells de medicació en sang i ajustar al màxim la dosi dels medicaments.

Els efectes secundaris més habituals són:

• Augment del risc d’infeccions.
• Alteracions en la funció del ronyó.
• Diarrea, nàusees, vòmits.
• Hipertensió arterial.
• Hiperglucèmia (augment del sucre en sang), diabetis.
• Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia (augment dels greixos en sang).
• Tremolors, mal de cap, convulsions.
• Anèmia (disminució dels glòbuls vermells).
• Leucopènia (disminució dels glòbuls blancs).
• Augment de l’àcid úric en sang (risc de patir atacs de gota).
• Augment de pes.
• Alteracions del ossos (osteoporosi, aixafaments vertebrals, fractures).
• Cataractes.
• Augment del risc de neoplàsies (tumors).

No tots aquests efectes secundaris apareixen en tots els pacients i disminueixen a mesura que la dosi dels immunosupressors és menor.

Mesures preventives per minimitzar els efectes secundaris:

• Protegiu la pell del sol amb filtres solars d’alt factor i roba adequada.
• Eviteu el tabac, l’alcohol i feu una vida sana (dieta i exercici per evitar l’augment de pes).
• Eviteu infeccions: manteniu una bona higiene de mans i eviteu contacte amb persones malaltes en fases inicials.
• Feu controls oncològics periòdics, com mamografies, citologies o exploracions dermatològiques que us indiqui el vostre metge.
• Eviteu l’automedicació. Molts fàrmacs poden interaccionar amb els immunosupressors (com antiinflamatoris, antibiòtics o suplements naturals).
• Informeu immediatament de qualsevol efecte secundari o malestar persistent al vostre equip mèdic.

És molt important que conegueu la medicació que haureu de prendre un cop trasplantat, principalment, els immunosupressors: dosi, formes d’administració, efectes secundaris… No dubteu a preguntar si teniu cap dubte sobre la medicació.

En general, heu de saber que:

• Us heu d’empassar els comprimits sencers, sense mastegar-los ni triturar-los. Les pastilles o càpsules no es poden trencar.
• Els heu de prendre sempre a la mateixa hora.
• No us salteu cap presa de la vostra medicació.
• No modifiqueu la dosi pel vostre compte.
• Us heu de fer responsables de la vostra medicació, però sempre us ajudarà molt que el familiar responsable estigui present en el moment dels canvis.
• El dia que us hagueu de fer una analítica, els heu de prendre després de l’extracció.
• Heu de procurar tenir suficient medicació a casa, perquè no sempre es pot trobar quan es necessita.
• Si feu un viatge, porteu sempre medicació de més per si teniu algun imprevist.
• Reviseu la caducitat de la recepta, quan un medicament caduca, desapareix de la recepta electrònica i ja no us el donaran a la farmàcia. El seu equip l’informarà sempre de la finalització d’un tractament.
• No interrompre cap fàrmac sense consultar l’equip mèdic.
• Si oblideu una dosi, preneu-la tan aviat com sigui possible. Si dubteu si l’heu pres o no, més val no prendre-la i esperar a la següent presa.
• Mantingueu la medicació en un lloc sec, fresc i a l’ombra.
• Consulteu sempre amb l’equip sanitari abans de prendre qualsevol altre medicament, fins i tot si és un producte natural o de venda lliure.
• Si teniu dificultats econòmiques o socials per seguir el tractament, comuniqueu-ho: hi ha recursos disponibles.