Amb motiu del Dia del Pacient Ostomitzat, que aquest 2024 se celebra el 5 d’octubre, parlem amb Cristina Quiñones i Paula Garcia, infermeres estomaterapeutes de l'Hospital de Bellvitge, sobre la seva tasca en l'atenció al pacient ostomitzat. Aquesta especialització en infermeria és essencial en el seguiment d'aquests pacients, que tenen una infermera referent assignada als hospitals. A Espanya, actualment hi ha 200.000 persones ostomitzades, una xifra que creix cada any amb 16.000 nous casos. Les estomaterapeutes juguen un paper clau no només en la qualitat de vida dels pacients, sinó també en la reducció del cost sanitari, amb un estalvi del 68% gràcies a la seva intervenció i educació sanitària, segons un estudi recent.
• Què és exactament una ostomia?
A termes generals, una ostomia és una intervenció quirúrgica en la qual es deriva una part del sistema digestiu o urinari cap a l'exterior del cos, generalment després d'extirpar part del còlon, recte o bufeta. Així, el contingut intestinal o urinari és evacuat a través d'un estoma, que és la porció visible del budell o l’urèter, de color rosat. Si l'estoma és digestiu, parlem de colostomia o iliostomia, i si és urinari, d’urostomia.
• Quin tipus d’ostomies tracteu vosaltres?
Nosaltres ens dediquem a les ostomies d'eliminació. Dintre d’aquest grup, les més habituals són les colostomies i les iliostomies, tot i que cada vegada veiem més urostomies. La diferència entre una colostomia i una iliostomia és que la primera produeix femtes més consistents, mentre que la segona és més fluida. Aquests pacients han de portar bosses adequades segons el tipus d’ostomia, amb bosses obertes per a iliostomies i tancades per a colostomies.
• Com és el seguiment que feu als pacients ostomitzats?
Com a estomaterapeutes, fem el seguiment dels pacients ostomitzats durant un període de temps o, en alguns casos, durant tota la seva vida. Els pacients que no presenten problemes greus venen a controls periòdics cada tres o sis mesos. També hi ha el control postalta per als pacients recentment operats. A més, fem preoperatoris amb persones que encara no han estat operades i que sovint arriben amb molta por i dubtes. Aquestes visites són essencials, ja que expliquem detalladament què és una ostomia i com s’ha de cuidar.
• I durant l’ingrés hospitalari, quin paper jugueu?
Durant l’ingrés hospitalari, acompanyem els pacients que han estat recentment operats amb una ostomia. Fem una valoració inicial i iniciem l’educació sanitària perquè puguin ser autònoms quan tornin a casa. La nostra funció va més enllà del tractament físic: també oferim acompanyament emocional, ja que els pacients arriben amb molta ansietat i inseguretats.
• Com es realitza la cura d’una ostomia?
A casa, recomanem als pacients que facin cada dia la higiene de l’estoma i el canvi de bossa, i en el cas de dispositius de dues peces, la placa es canvia cada tres dies. És important netejar la zona amb aigua i sabó, assecar bé la pell i canviar la bossa segons les necessitats. Hi ha diferents tipus de bosses: les de dues peces, que permeten canviar la bossa sense tocar la placa adhesiva que protegeix la pell, i les d’una peça, que es canvien íntegrament cada dia. El tipus de bossa s’adapta a les preferències i necessitats de cada pacient.
• Heu comentat que també oferiu suport emocional. Com es gestiona això?
Sí, és molt comú que els pacients arribin amb molta por. A més de l’acompanyament emocional, intentem donar-los seguretat en l’adaptació a la nova realitat. Sobretot durant les primeres visites, quan el pacient encara no s’ha acostumat a la idea de l’ostomia. Amb el temps, però, la majoria aconsegueixen normalitzar la seva situació i recuperar la seva vida quotidiana.
• Com afecta una ostomia a la qualitat de vida?
L’ostomia és un canvi important, però molts pacients acaben millorant la seva qualitat de vida perquè es resolen els problemes greus que tenien abans, com incontinència o dolor. Per exemple, pacients amb malalties com el càncer de bufeta, que anteriorment no podien dormir bé o havien de fer sondatges constants, poden recuperar una rutina molt més normal. Tot i que al principi l’impacte psicològic i visual és gran, amb el temps molts pacients se senten alleujats i agraïts.
• Quin paper juga la família en aquest procés?
La família és clau en aquest procés d’adaptació. El suport de la parella, fills o familiars és molt important per ajudar el pacient a superar els moments més difícils. Així i tot, hi ha persones que no tenen aquest suport i depenen més de la nostra ajuda. Cada pacient necessita el seu temps per adaptar-se, però amb el suport adequat, la majoria aconsegueixen fer una vida normal.
• Quines són les principals inquietuds dels pacients ostomitzats?
Una de les principals preocupacions és la possibilitat de fugues o incidents, sobretot quan estan en públic. També els preocupa que es noti l’olor o que l’ostomia afecti la seva imatge corporal. Nosaltres intentem ajudar-los a minimitzar aquests riscos i a triar dispositius que s’adaptin a la seva rutina.
• Quin missatge donaríeu a les persones que es troben davant d’una intervenció d’ostomia?
El més important és transmetre que la vida continua. Tot i que hi ha moments difícils i complicacions, es poden superar. L’ostomia no ha de ser una barrera per a fer una vida normal. Amb suport, autonomia i els dispositius adequats, es pot fer tot el que es feia abans, des de viatjar fins a gaudir de la platja.