Desmuntamites: 8 falsos mites sobre la demència

Encara que l'Alzheimer és la forma més comuna de demència, no és la única. Hi ha altres tipus de demència, com la demència vascular, la demència amb cossos de Lewy, la demència frontotemporal, entre altres. La prevalença i gravetat de cada tipus de demència poden variar segons diversos factors.

Tot i que actualment no existeix cap cura definitiva per a la demència, hi ha diversos tractaments farmacològics i no farmacològics que poden ajudar a controlar els símptomes i a millorar la qualitat de vida dels pacients. L'atenció precoç i el suport adequat poden fer una gran diferència en el maneig de la demència.

L'oblit de noms o coses pot ser un símptoma inicial de demència, però altres símptomes, com canvis en la personalitat, dificultats de comunicació o problemes de navegació espacial, també poden ser senyals inicials de demència.

Els oblits són freqüents en totes les edats, i poden empitjorar amb l'envelliment. Moltes vegades aquests símptomes són benignes i succeeixen per falta de somni, sobrecàrrega de treball, o en el context d'un trastorn depressiu. Si presenta dubtes en aquest sentit, parli amb el seu metge.

No hi ha evidència científica suficient per afirmar que els suplements dietètics o les vitamines puguin retardar l'aparició de la demència. El que sí que ha demostrat que endarrereix la demència és fer exercici físic amb regularitat, no fumar, evitar el consum d'alcohol, controlar el pes, seguir una dieta saludable i mantenir una tensió arterial i uns nivells de colesterol i de glucèmia adequats.

La progressió de la demència varia segons el tipus de demència, la seva causa subjacent, i altres factors individuals com la salut general i l'edat del pacient. Algunes demències poden evolucionar lentament durant anys, mentre que altres poden progressar més ràpidament.

Si bé les imatges cerebrals com la ressonància magnètica (RM) o la tomografia axial computeritzada (TAC) poden ser útils per descartar altres causes que provoquin símptomes similars a la demència, el diagnòstic de la demència no és tan senzill, i requereix una avaluació completa que inclou una història clínica detallada, proves neuropsicològiques i altres exàmens clínics.

La malaltia d'Alzheimer hereditària representa menys del 5% de tots els casos i és, per tant, molt infreqüent. És cert que tenir a un familiar directe (mare, pare, germans) amb la malaltia augmenta la probabilitat de desenvolupar Alzheimer, la qual cosa no significa que es desenvoluparà necessàriament. En aquests casos, és especialment important tenir en compte els factors preventius que ens poden protegir de desenvolupar-la.

Servei de Neurologia