Cefalea: què en sabem

El mal de cap o cefalea és molt comuna, i es creu que més d’un 20% de la població patirà mal de cap freqüent en algun moment de la seva vida. En general, en el cas de les cefalees primàries, no s’associa a cap problema cognitiu ni és habitualment mortal, encara que si no es controla, minva la qualitat de vida del pacient i influeix en la seva vida social i laboral.

Segons les diferents classificacions existeixen més de 30 tipus de mals de cap definits. De forma general, es classifiquen en cefalees primàries (aquelles on el mal de cap constitueix la malaltia en sí) i cefalees secundàries (quan existeix una causa secundària que provoca mal de cap). Aquestes són algunes de les més freqüents:

• Cefalees primàries:
  • Migranya: es considera un mal de cap pulsatiu o en batec, principalment en un costat del cap, i d'intensitat moderada o severa. Pot arribar a provocar nàusees. Impedeix els moviments perquè aquests incrementen la intensitat, amb molèstia davant la llum o el soroll, fet que provoca que habitualment els pacients busqui el repòs o intenti dormir. De vegades, minuts abans apareixen aures en forma de llums de colors o formigueig a les mans o cara que precedeixen el mal de cap.
  • Cefalea tipus tensió: és un mal de cap moderat que afecta tot el cap o clatell, habitualment sense associar nàusees ni necessitat de repòs.
  • Cefalea en agrupaments: es tracta d'un mal de cap que es repeteix en períodes de temps determinats, de màxima intensitat, i que clàssicament es concentra al voltant de l'ull i que causa envelliment de l'ull i llagrimeig.
  • Altres cefalees primàries: cefalees amb característiques molt concretes, com la cefalea associada a la tos, la cefalea associada a l'activitat sexual, o la cefalea nummular (un mal de cap que es concentra en una petita regió del cap de la mida d'una moneda).
• Cefalees secundàries: són aquelles associades a altres causes que són l'origen del mal de cap. Alguns exemples són la cefalea provocada per problemes cervicals, la cefalea relacionada amb trastorns del líquid cefalorraquidi (el líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal), o la cefalea associada a infeccions sistèmiques (com pot ser la provocada per la grip o la COVID).

Algunes característiques concretes de la cefalea es consideren signes d'alarma que fan sospitar l'existència d'una malaltia greu. Alguns exemples són la cefalea desencadenada per l'esforç o la cefalea en tro (aquella que apareix de forma brusca i assoleix una intensitat màxima en menys d'1 minut). També cal tenir precaució en casos de cefalea persistent o recidivant en un mateix lloc que no es calma amb analgèsics. Sobretot, si la cefalea va acompanyada per problemes per parlar o dificulta el moviment o caminar, caldrà una valoració mèdica per descartar causes cerebrals que puguin estar associades.

Sí. Existeix un gran ventall de tractaments per tractar les cefalees un cop se n'ha diagnosticat el tipus. Diferenciem 2 tipus de tractaments:

• Tractament agut: es disposa de diferents analgèsics amb l'objectiu de resoldre el mal de cap com més aviat millor en el moment de la seva aparició. N'existeixen alguns de més genèrics (per diversos tipus de mal de cap), i altres més específics per la migranya.
• Tractament preventiu: en els casos de cefalea freqüent, quan el pacient la pateix més de 3 o 4 dies al mes, es recomanen tractaments preventius, que s'han de prendre diàriament, amb l'objectiu de reduir la intensitat i freqüència del mal de cap. Avui dia, es disposa de tractaments orals (comprimits o càpsules), tractaments injectables pel neuròleg, i tractaments subcutanis que el pacient s'autoadministra a casa un cop al mes.

En la gran majoria de casos aquests tractaments són efectius, si bé cal fer un bon control pel metge de capçalera i si s'escau pel neuròleg per evitar un abús d'analgèsics que pot perpetuar les cefalees i convertir/les en cròniques.

En general, sí. Amb l’edat els mals de cap acostumen a minvar en intensitat i freqüència, si bé augmenta la probabilitat de patir altres tipus de dolor osteoarticulars a nivell cervical i en l'articulació mandibular que es poden confondre amb les cefalees clàssiques.

Es recomana seguir rutines diàries, especialment en el son i en la dieta, que evitin canvis inesperats que solen empitjorar el mal de cap. També es recomana la pràctica habitual d'exercici físic i evitar l'ús abusiu de cafè o altres estimulants. El consum d'alcohol és un desencadenant reconegut. No s'han establert aliments concrets que desencadenin el mal de cap, però alguns pacients amb migranya identifiquen alguns aliments concrets, que en aquest cas es recomanaria evitar. També cal estudiar i tractar els problemes associats que hi pugui haver d'insomni, apnea del son, ansietat o depressió.

Aquell mal de cap persistent, diferent de l'habitual, que no cessa amb tractament dispensat per un professional mèdic després d'una primera avaluació. També aquell que ve acompanyat de forma persistent per una alteració del llenguatge, visió o pèrdua de força. Aquell mal de cap que presenta una intensitat màxima d'inici molt brusc, o que es desencadena al realitzar un esforç físic, també requerirà una avaluació urgent.

Servei de Neurologia