Reflux gastroesofàgic: detalls de la cirurgia

El reflux gastroesofàgic és el pas del contingut gàstric o duodenal cap a l’esòfag, de manera freqüent i prolongada. Això provoca lesions inflamatòries a nivell de la mucosa de l’esòfag (esofagitis), i, ocasionalment, també a la via respiratòria.

És la malaltia esofàgica més freqüent i un dels principals motius de consulta a l’Atenció Primària.

Aproximadament, el 80 % de refluxos patològics es desenvolupen sobre una hèrnia hiatal o diafragmàtica.

El símptoma fonamental és la sensació de cremor que puja des de la zona de l’epigastri fins al coll. Té relació amb la posició del malalt i augmenta amb la pressió intraabdominal.

Altres símptomes comuns són: regurgitacions de contingut esofàgic a la boca, dolor o dificultat en empassar en els casos d’esofagitis severes, i dolor toràcic que es pot confondre amb el dolor coronari.

També poden aparèixer altres problemes com l’anèmia crònica per hemorràgies secundàries a l’esofagitis, o complicacions respiratòries (laringitis amb ronquera, asma i infeccions respiratòries repetides).

La cirurgia està indicada quan no hi ha una bona resposta al tractament, o quan apareixen complicacions importants com per exemple: complicacions respiratòries, hemorràgies repetides, estenosi o úlcera pèptica esofàgica, i l’esòfag de Barrett pel perill de degeneració neoplàstica.

L’operació es fa per via laparoscòpica a través de cinc petites incisions, per poder corregir l’hèrnia diafragmàtica que, generalment, acompanya el reflux gastroesofàgic i tancar l’orifici esofàgic diafragmàtic, just per permetre el pas de l’esòfag. Després es crearà un mecanisme valvular mitjançant la part alta de l’estómac al voltant de l’esòfag (fundoplicació de Nissen), per impedir el reflux.

Com en qualsevol cirurgia, encara que de manera molt poc freqüent, pot presentar-se dolor, sagnat, hematoma o infecció en les petites incisions.

També hi pot haver complicacions abdominals, però de manera excepcional: sagnat (hemoperitoni) i infecció intraabdominal (peritonitis).

Durant els primers dies cal evitar fer esforços. Caminar en compte. Els aliments han de ser líquids i triturats. Cal prendre la medicació que s'indica en sortir de l’hospital i continuar amb la que es pren habitualment. Cal dutxar-se a les 48 h de la intervenció.

No s'ha de conduir durant dues o tres setmanes.

Si apareixen els següents signes o símptomes d’alarma, cal posar-se immediatament en contacte amb l’hospital:

• Febre
• Nàusees i vòmits persistents
• Distensió abdominal
• Dolor abdominal intens
• Pal·lidesa i mareig
• Sagnat important per les ferides.

Imagen