L’hantavirus és una infecció poc freqüent però potencialment greu que es transmet a humans principalment a través del contacte amb rosegadors infectats. Des de l’Aula de Salut de l’Hospital Universitari de Bellvitge t’expliquem com es contagia l’hantavirus, quins símptomes provoca, com prevenir-lo i en quins països és més habitual.
El contagi de l’hantavirus es produeix sobretot per exposició a rosegadors silvestres (ratolins i rates). Les principals vies d’infecció són:
- Inhalació de pols contaminada amb orina, femtes o saliva de rosegadors infectats
- Contacte amb superfícies contaminades i posterior contacte amb boca, nas o ulls
- Mossegades de rosegadors infectats (poc freqüent)
L'Hantavirus es transmet principalment per contacte amb rosegadors infectats. Atès que els hantavirus presents a Europa no es transmeten de persona a persona i que no s’ha detectat cap cas d’infecció a Espanya, el risc general de transmissió d’aquesta malaltia es considera molt baix.
Els símptomes de l’hantavirus apareixen entre 1 i 5 setmanes després de l’exposició i sovint recorden una grip:
- Febre alta sobtada
- Dolor muscular
- Mal de cap
- Nàusees, vòmits o dolor abdominal
En alguns casos, pot evolucionar a formes greus com:
- Síndrome pulmonar per hantavirus (dificultat respiratòria)
- Febre hemorràgica amb síndrome renal (afectació dels ronyons)
Davant símptomes greus o empitjorament sobtat, cal consultar urgentment.
La prevenció de l’hantavirus es basa en evitar el contacte amb rosegadors i els seus excrements:
- Ventilar espais tancats (trasters, garatges, magatzems) abans de netejar
- Evitar escombrar en sec: netejar amb aigua i desinfectant
- Utilitzar guants i mascareta en zones amb risc
- Guardar aliments en recipients tancats
- No acumular deixalles que puguin atraure rosegadors
La prevenció és la millor eina, ja que no existeix vacuna d’ús general.
En situacions molt concretes, com amb el virus Andes, es poden donar contagis en contactes molt estrets, motiu pel qual els equips sanitaris apliquen mesures preventives específiques, similars a altres malalties respiratòries. En general, es tracta de situacions controlades pels sistemes de vigilància epidemiològica, que permeten identificar els casos, fer el seguiment dels contactes i adoptar les mesures necessàries amb rapidesa i eficàcia.
Tot i ser poc freqüent, l’hantavirus pot ser greu i fins i tot mortal si no es detecta a temps. No hi ha tractament antiviral específic, però l’atenció hospitalària precoç millora el pronòstic en els casos més greus.
L’hantavirus és present a tot el món, però amb diferent incidència:
- Europa: Alemanya, Finlàndia, Suècia, França, Àustria i Eslovènia
- Àsia: Xina, Corea del Sud i Rússia
- Amèrica: Estats Units, Canadà, Argentina, Xile i Brasil
- Espanya: casos molt poc freqüents i generalment aïllats
El risc es relaciona amb activitats com senderisme, treballs agrícoles o neteja d’espais tancats.
