El timus és un òrgan petit que forma part del sistema immunitari, és a dir, del conjunt de defenses del nostre cos.
On es troba?
El timus està situat dins del tòrax:
Just darrere de l’estèrnum (l’os del pit)
Per davant del cor
Entre els pulmons
Tot i que no el notem, és un òrgan important, especialment durant la infància.
Quina funció té?
La funció principal del timus és ajudar a formar una part molt important de les defenses: els limfòcits T.
Aquests limfòcits:
S’encarreguen de reconèixer i combatre infeccions
Ajuden el cos a diferenciar entre el que és propi i el que és estrany
Dit d’una manera senzilla: el timus “entrena” aquestes cèl·lules perquè puguin protegir-nos correctament.
Canvia amb l’edat?
Sí. El timus no sempre és igual:
En els nens, és relativament gran i molt actiu
A partir de l’adolescència, es va fent més petit
En l’edat adulta, gran part del timus es transforma en teixit gras
Tot i això, la seva feina ja s’haurà fet en gran part abans.
Com és per dins?
El timus té dues parts principals:
Una zona externa (còrtex), on hi ha limfòcits immadurs.
Una zona interna (mèdula), on aquests limfòcits acaben de madurar.
La timectomia robòtica és una cirurgia mínimament invasiva que consisteix en l’extirpació del timus mitjançant cirurgia robòtica.
Es realitza a través de petites incisions, cosa que permet:
Menys dolor postoperatori
Menor agressió quirúrgica
Recuperació més ràpida
És una tècnica especialment indicada en pacients amb miastènia gravis de difícil control amb la medicació, però també té altres indicacions.
Ingrés i hospitalització
Ingrés programat el mateix dia de la cirurgia
Després de la intervenció, el pacient passa a recovery (URPA)
Molts pacients pugen a planta convencional la mateixa tarda
En pacients amb miastènia gravis, alguns poden requerir:
Estada hospitalària més llarga (RPQ)
Ajust del tractament
Control específic per evitar descompensacions de la malaltia
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini (com pot ser el tractament d'un càncer de pulmó) mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.
Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:
Anàlisi de sang. Li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:
Hemograma. Els tres paràmetres més importants són
Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells). Serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies
Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs). Serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals)
Plaquetes. Participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat
Coagulació. Serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica
Bioquímica. Se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que es sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú
Radiografia de tòrax. Es realitza per avaluar
El pulmó i la pleura
El cor
Electrocardiograma. Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.
Una intervenció quirúrgica suposa una agressió controlada a l'organisme i amb un objectiu terapèutic. Per tant, es necessita que vostè es trobi en les millors condicions per respondre des del punt de vista físic. Ha de preparar-se.
Pla de la visita:
Revisar que s’han fet totes les proves preoperatòries necessàries.
Explicar-li com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació.
Realització d’una sèrie de preguntes que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit. Detecció de possibles dificultats en el postoperatori a casa per falta de suport adient i activació dels circuits disponibles.
Resolució de dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització
Explicació de la PREHABILITACIÓ, és a dir, de com cal que es prepari, en funció de la seva situació personal, a tres nivells: preparació física, preparació nutricional i preparació psicològica
Què és la prehabilitació?
La prehabilitació o condicionament físic preoperatori consisteix a millorar la capacitat funcional i fisiològica d'un pacient perquè pugui afrontar millor una situació d'estrès com la cirurgia. Es prendran les següents mesures.
Preparació física:
Educació sanitària respiratòria preoperatòria amb petició de primera visita en Servei de Rehabilitació o consulta de prehabilitació específica si fos necessària.
Es descartarà sarcopènia, en cas de positivitat, es derivés al Servei de Rehabilitació perquè es programin sessions de reentreno a l'esforç per a pacients amb patologia respiratòria.
L’avaluació física es realitzarà mitjançant un test de la marxa (si la visita pot ser presencial) o mitjançant unes preguntes (si la visita és telemàtica).
En tots dos casos, se li oferirà un pla d’entrenament ajustat a les seves necessitats que haurà de seguir fins al dia previ a la intervenció quirúrgica. Consistirà a realitzar exercici físic sense fer sobreesforços però continuat.
Complir amb aquest entrenament, tindrà una repercussió molt important en la millora de la seva salut.
A la consulta també li explicaran els beneficis de dur a terme una mobilització precoç després de la cirurgia (ho veurem a l'apartat d'hospitalització). A l'hospital li explicaran en quin moment s'ha d'asseure, posar-se dret o caminar amb l'ajuda del personal necessari. Recordi que es recomana una mobilització precoç perquè molts estudis científics han demostrat una millora de resultats en salut i una disminució de les complicacions després de la cirurgia.
Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia. El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.
Preparació nutricional:
Abans d’indicar-li qualsevol mena de dieta haurem de fer-li una avaluació del seu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes:
Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual
Segons el resultat d’aquest test podrà ser derivat, si calgués, a un especialista en nutrició per fer un seguiment individualitzat abans de l'operació.
En general, recomanem una dieta rica en proteïnes. Sobretot després de cada sessió d’exercici.
Begudes riques en carbohidrats (Sugarmix) la nit prèvia a la cirurgia (2x 200 ml). La dosi de sobrecàrrega de carbohidrats preoperatòria serà la mateixa en pacients diabètics i no diabètics.
Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues:
Serà imprescindible que redueixi al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac.
Les possibles complicacions, resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per a això, pot ser visitat per equips especialitzats que l’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia. www.tabaquisme.cat
Preparació psicològica:
Durant tot el procés disposarà d’atenció telefònica dels professionals de l’hospital per resoldre dubtes que li puguin sorgir a casa. En concret, se li facilitarà un telèfon de contacte de la infermera referent.
Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.
Pla de la visita:
Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit.
Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits.
La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar. En el cas de la resecció pulmonar és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 8 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.
Resolució de dubtes que pugui tindre.
Si tens miastènia gravis i s’està plantejant una intervenció, el més important és anar ben preparats.
Primer, et valorarà un especialista en Neurologia, que és el que coneix millor aquesta malaltia. Aquesta visita serveix per veure com estàs, com tens els símptomes i si la malaltia està ben controlada.
Abans de l’operació, també és molt important ajustar bé el tractament. Això vol dir revisar la medicació i, si cal, modificar-la perquè arribis a la intervenció en les millors condicions possibles, amb menys risc de complicacions.
En resum: es tracta d’assegurar que la malaltia està el més controlada possible abans de fer qualsevol procediment.
Li trucaran des de programació quirúrgica de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.
Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).
En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.
Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?
Higiene:
El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.
Alimentació i medicació prèvia:
Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:
Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li hauran dit i donat la infermera)
Què ha de portar a l'hospital?
En una motxilla petita:
Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
Medicació habitual i recepta electrònica
En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)
Què NO ha de portar a l'hospital?
Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit o similar)
El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.
Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat
Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.
Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:
Un full d'etiquetes identificatives.
Una polsera identificativa.
Una polsera amb un QR.
Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.
Posteriorment haurà d’esperar fins que l’avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d’anar.
En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.
Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.
Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.
Un cop li haguem indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:
Box d’infermeria:
Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).
La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.
Zona de vestidors:
Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.
Zona de butaques o llit:
En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.
Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica
Durant tot el procés quirúrgic, s’aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas de que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s’informarà de que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà al familiar que vostè hagi indicat com a referent sobre com s'ha desenvolupat la mateixa. En funció de la situació epidemiològica, el seu acompanyant podrà restar a la sala d’espera o tindrà accés restringit.
Estada al prequiròfan
A l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l’anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d’entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.
Estada al quiròfan
Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li col·locaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.
Posteriorment, l’anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia. La tècnica anestèsica en el cas de la gastrectomia consisteix en una anestèsia general i/o bloqueig locorregional abdominal per al control del dolor postoperatori.
Posteriorment, els cirurgians procediran a la realització de la cirurgia de bypass coronari.
Quan acabi la cirurgia, el traslladaran a la Reanimació post-quirúrgica (RPQ)/Unitat de cures intensives (UCI)
Estada postoperatòria a la reanimació postquirúrgica (RPQ)/Unitat de cures intensives (UCI)
Hi ha boxes individuals, situada a la segona planta on es realitza una vigilància intensiva del seu estat per part d’un equip d’anestesiòlegs o intensivistes i d’infermeria per controlar que no hi hagi complicacions al postoperatori immediat. L'estada habitual acostuma a ser d'una nit però, en funció de la seva situació, s’allargarà el temps que sigui necessari. Aquí li faran una mesura contínua de constants vitals, analítiques periòdiques, radiografia de tòrax i les proves necessàries en el seu cas. Si totes les proves i el seu estat és l’adient, al dia següent, se'l traslladarà a la Unitat d’intermitjos
Funcionament general de la planta d'hospitalització: horaris de visita i informació als familiars
Un cop arribi a l’habitació, la infermera i l’auxiliar assignades li explicaran el funcionament de la unitat. Recordi que a la planta les habitacions són compartides entre dos pacients i és important respectar el descans i la intimitat de tothom que es troba en procés de recuperació a la planta. A l’habitació disposa de televisió compartida, per això li recomanem que els seus familiar li portin monedes per poder fer-ne ús.
Els àpats segueixen els següents horaris aproximats:
Esmorzar: 9-10h
Dinar: 13:30-15h
Berenar: 17-18h
Sopar: 19:30-21h
Ressopó: 22-23h
Recordi que, donada la seva intervenció, la introducció i la progressió de la dieta estan planificades amb detall. No prengui res sense informar-ne la seva infermera. Si vostè té la necessitat de beure o menjar entre àpats, disposa de màquines de dispensació a l'hospital i també n’hi poden portar els seus familiars (prèvia consulta al seu equip assistencial).
És important que la persona que vostè designi sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusió. Si no hi ha complicacions, s’informarà una vegada al dia.
En cas de necessitar informació complementaria pot demanar una entrevista amb el seu equip.
En el cas de tenir necessitats especials, ha d’informar-ne els metges i infermeres des de l’ingrés i aportar la documentació adient. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per entendre la informació, voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc.
Per tal de respectar el descans dels pacients, no han de produir-se aglomeracions a l’habitació. Preferiblement, estarà amb un sol acompanyant. En les convalescències llargues, aquest pot anar canviant o de vegades ser més d’un. Les visites a l’hospital no han de ser socials. Són de companyia i ajuda al familiar.
Visites mèdiques
L’equip mèdic format per l’equip de cirurgians (adjunts i residents), el visitarà durant el dia en funció de les tasques assistencials. És freqüent que els metges que el visitin siguin diferents cada dia en funció de les tasques assistencials de cadascú, però el pla de tractament i les decisions de cada dia venen marcades a les reunions diàries de l’equip.
També el poden visitar altres especialistes, com el fisioterapeuta, que li faran un seguit de preguntes i recomanacions individualitzades segons els seus hàbits i el desenvolupament del seu postoperatori i el prepararan per poder cuidar-se a casa.
Seguiment per infermeria
L’equip d’infermeria estarà al seu costat durant tot l’ingrés. Depenent de la unitat d’hospitalització canviarà 2 o 3 vegades durant el dia. Li administrarà la medicació pautada pels metges i li farà les cures necessàries, també s’ocuparan d’ajudar-lo a progressar en la recuperació i estar alerta en la detecció de possibles signes d'alarma de complicacions.
Durant el postoperatori portarà drenatges toràcics, sonda urinària i vies venoses. Els cirurgians decidiran el moment idoni per retirar-li-ho.
La seva infermera li indicarà el moment idoni per a l'inici de la tolerància hídrica i de la mobilització Potser no li vindrà de gust, però l’animaran i li insistiran a fer-ho, i ho farà sota la seva supervisió. És important seguir les recomanacions de la infermera, ja que han demostrat els millors resultats per a la recuperació dels pacients i ajuden a prevenir algunes de les complicacions postoperatòries, com poden ser la trombosi a les cames o la paràlisi de l’intestí. Igualment, li recordaran els exercicis respiratoris.
La infermera disposa del mateix pla de tractament i progressió que indiquen els cirurgians i que s’ha planificat pel seu tipus de cirurgia.
És important que segueixi una dieta mediterrània i que augmenti les proteïnes
Prengui 2 o més racions de verdures i hortalisses al dia (almenys una d’elles crua).
Prengui 2 o 3 peces de fruita al dia, preferiblement senceres per aprofitar la fibra de la pell.
Sempre que sigui possible, consumeixi cereals i derivats integrals (pasta, arròs i pa, etc.).
Consumeixi llegums com a mínim 2 cops per setmana.
Prengui fruits secs (avellanes, nous 6-8 unitats, etc.) 4-5 cops per setmana.
Mengi més peix que carn vermella. Peix blau com a mínim 2 cops per setmana (sardines, seitons, salmó, tonyina...).
Esculli preferiblement carn blanca (pollastre, porc, conill, etc.). De la carn vermella (vedella, xai) retalli’n el greix visible abans de cuinar-la. Si menja embutits, que siguin magres: pernil cuit, pernil de gla, llom, gall d’indi, etc.
Cuini aliments amb oli d’oliva, preferiblement verge extra i utilitzi els sofregits a base de verdures (tomàquet, ceba, all, porro, etc.) per amanir els plats.
Esculli productes làctics i els seus derivats i preferiblement desnatats o semidesnatats (llet, iogurts, formatges, etc.).
Eviti o redueixi el consum de: pastisseria i brioixeria industrials, aliments precuinats, patates de bossa, xips o similars (ganxets, snack, etc.) nates, margarines o mantegues, begudes i refrescos ensucrats i begudes alcohòliques.
Sortir a caminar i valorar el nivell d’ofec físic que presenta cada dia. No es forci, si es troba cansat, i intenti incrementar cada dia una mica l’activitat física dins les seves possibilitats.
No faci moviments ràpids, ni practiqui esports de contacte o a l’aigua. Eviti carregar pesos superiors a 5 kg durant el primer mes de la cirurgia.
Fisioteràpia respiratòria:
Durant les primeres setmanes després de la intervenció és important fer els exercicis recomanats per tal d’evitar infeccions respiratòries, així com afavorir la capacitat pulmonar i millorar l’expectoració de mucositat.
És important la hidratació amb aigua per afavorir l’expectoració de mucositat (mitjançant les tècniques de fisioteràpia apreses).
En sortir de l’hospital, comenci a caminar sempre sota supervisió d’un familiar o amic.
Afavorir una tos controlada, sempre amb una protecció costal servint-se d’una tovallola doblegada per minimitzar l’impacte.
Després d’una cirurgia pulmonar és normal que tingui alguna ferida que s’ha de mantenir neta i seca. Gràcies a les tècniques mínimament invasives, les ferides cada vegada són més petites, però així i tot s’han de cuidar per evitar les infeccions.
Es recomana l’ús de sabó neutre per la neteja de ferides i mantenir-les seques per evitar el creixement de bacteris.
Per mantenir la ferida seca, es pot utilitzar després de la neteja, un assecador amb aire fred per assecar la pell i evitar la humitat de la zona.
No és necessari que tapi la ferida amb cap apòsit, i és que, com ja hem mencionat, ens interessa que estigui seca i el fet de tapar-la podria humitejar-la.
Els punts de sutura s’hauran de retirar 10 dies després de la retirada del drenatge toràcic i NO 10 dies després de la cirurgia. Sol·liciti hora al seu ambulatori de zona per concertar la seva retirada.
Dispositius domiciliaris
La fuita d’aire persistent pot prolongar l’estada hospitalària. Finalment, alguns pacients sotmesos a cirurgia de resecció pulmonar reben l’alta amb dispositius domiciliaris connectats al drenatge toràcic per poder-se recuperar a casa i evitar riscos associats a les estades hospitalàries perllongades.
La vàlvula de Hemlich és el dispositiu més freqüent domiciliari per donar d’alta a un pacient amb fuita persistent. És una vàlvula unidireccional que afavoreix la sortida d’aire a la cavitat toràcica, però no permet que entri l’aire de l’exterior.
Eviti conduir fins després de la visita de control postcirurgia amb el metge.
Durant les primeres tres setmanes postoperatòries, hauria de prendre la medicació per al dolor de manera ordenada. Si algun dia s’oblida de prendre la medicació per al dolor, no dobli dosis, prengui la dosi següent que li tocaria.
Haurà de punxar-se l’heparina subcutània durant els primers 15 o 30 dies després de la cirurgia (sempre que estigui prescrita a la seva recepta electrònica).
L’heparina és un tractament que afavoreix que la sang sigui més líquida i hi hagi menys risc de formació de coàguls.
Es recomana punxar-la sempre a la mateixa hora, millor a la nit, a la zona abdominal sota del melic amb un angle de 90 º.
Per una correcta administració a la zona: cal netejar prèviament la pell amb alcohol de 70º, agafar un pessic de la pell, administrar la medicació a 90 º (de forma vertical) lentament, retirar l’agulla i per últim deixar anar el pessic de la pell.
NO ha de realitzar massatge a la zona d’administració. D’aquesta manera evitem la formació d’hematomes.
Les agulles s’han de llençar a un contenidor adequat per aquest residu.
Hauria d’evitar l’administració de vacunes antigripals o COVID-19 en el període postoperatori immediat (primeres 2 setmanes postcirurgia).
Pot reiniciar la medicació habitual, excepte anticoagulants o medicaments per a la circulació (aspirina) haurà de consultar el metge o infermera responsable.
Consulti sempre que tingui problemes o dificultats per anar al lavabo després de la cirurgia. Es recomana prendre infusions tèbies, aliments amb fibra (verdures, fruites, llegums, etc.). És preferible anar més sovint al lavabo que no pas patir restrenyiment per tal d’evitar esforços postoperatoris.
Hemoptisis: haurà de consultar a Urgències en cas que tregui sang fresca (de color vermell viu) per la boca. És normal després d’una cirurgia tenir restes de sang fosca a la mucositat. Amb el temps aquestes secrecions haurien d’esclarir-se.
Febre alta: si vostè presenta febre de més de 38 ºC de forma mantinguda, haurà de consultar a Urgències. Per minimitzar la febre, pot prendre Paracetamol (sempre que no hi sigui al·lèrgic).
Dolor intens: en cas de tenir dolor persistent tot i l’analgèsia, haurà de consultar el metge. Es considera dolor intens aquell que li impossibilita fer vida normal.
Alteració del ritme cardíac: si vostè nota palpitacions, dolor al pit, sudoració important amb marejos, haurà d’anar al metge per tal que li facin un electrocardiograma i descartar possibles arrítmies.
