L’estudi NADIM del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP), en el qual participen professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, ha publicat a la revista The Lancet Oncology les dades de supervivència i malaltia lliure de progressió després de cinc anys de seguiment, amb les quals es reforça la validesa d’aquesta estratègia
L’estudi té com a primer signant el Dr. Mariano Provencio, de l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid, i ha comptat també amb la coautoria, entre d’altres, del cirurgià toràcic de l’Hospital de Bellvitge Ivan Macía i dels oncòlegs de l’ICO Ernest Nadal i Ramon Palmero.
Les perspectives de supervivència dels pacients amb càncer de pulmó en estadis intermedis (que poden ser operats, però en què el tumor ja s'ha disseminat a ganglis circumdants) han fet un tomb gràcies a aquest estudi, pioner a nivell mundial.
Després de cinc anys de seguiment, l'estudi NADIM constata la robustesa d'aquesta nova estratègia, que passa per administrar quimioimmunoteràpia abans de la cirurgia en aquest grup de pacients i que duplica els resultats pel que fa al tractament tradicional (quimioteràpia després de cirurgia). Per a Mariano Provencio, “es tracta, sens dubte, de la consolidació d´una estratègia que ja estem veient com està canviant la pràctica clínica i les perspectives dels nostres pacients”.
El 69,3% dels pacients inclosos a l'estudi va sobreviure als cinc anys i un 65% no va tenir progressió de la malaltia en aquest període. Els investigadors també destaquen en aquesta anàlisi el benefici extraordinari a llarg termini dels pacients els tumors dels quals van remetre per complet després de només 3 cicles de quimioimmunoteràpia, dels quals un 92% no han tingut progressió de la malaltia i un 95,8% viuen després de cinc anys.
L’anàlisi a cinc anys de l’estudi NADIM també ha avaluat la seguretat d´aquest esquema de tractament, el qual, segons els investigadors, és segur. A més, els investigadors creuen que aquesta estratègia confereix protecció al pacient, ja que la presència del tumor a l'inici de la immunoteràpia permet la inducció d'una resposta antitumoral adaptativa més forta i el desenvolupament primerenc de la memòria immune que pot proporcionar protecció a llarg termini al pacient, comparant-ho amb l’aplicació de la immunoteràpia de forma postoperatòria.
Com a anàlisi complementària a l'estudi, els investigadors del GECP també han analitzat possibles nous marcadors predictius de la supervivència a llarg termini. En aquest sentit destaquen que l’eliminació de l'ADN circulant tumoral en sang després del tractament neoadjuvant va mostrar ser un marcador de bon pronòstic.