Desmuntamites: 10 mites comuns sobre calçat i salut

Un calçat completament pla no sempre és la millor opció. Tot i que algunes persones el toleren perfectament, les soles molt fines i sense amortiment poden augmentar les càrregues sobre la fàscia plantar, els metatarsians i els tendons del peu, especialment durant caminades llargues.

El problema no és que la sabata sigui plana, sinó que no aporti prou protecció per a l'activitat que realitzem. Una persona jove i activa pot caminar còmodament amb calçat minimalista, mentre que una altra amb fascitis plantar, obesitat o metatarsàlgia pot empitjorar els seus símptomes.

Missatge clau

No existeix una alçada ideal de sola per a tothom. La millor opció depèn de les característiques i necessitats de cada persona.

Les xancletes van ser dissenyades per a entorns com la platja, la piscina o trajectes curts. En no subjectar el taló, obliguen els dits a fer un esforç addicional per evitar que el calçat se’n surti mentre caminem. Això modifica la manera de caminar i augmenta l’activitat muscular del peu.

A més, diversos estudis han observat una associació entre l’ús prolongat de xancletes i un major risc de dolor plantar, sobrecàrrega muscular i inestabilitat.

Missatge clau

Per caminar diversos quilòmetres o estar moltes hores de peu, és preferible un calçat amb bona subjecció i una corretja posterior que estabilitzi el taló.

Els efectes dels talons van molt més enllà del peu. En elevar el taló, el centre de gravetat es desplaça cap endavant i augmenta la càrrega que suporta l’avantpeu. També es produeixen canvis al genoll, al turmell i a la musculatura de la cama.

Les proves mostren que els talons alts augmenten la pressió sobre els metatarsians, afavoreixen determinades deformitats i poden incrementar la càrrega sobre el genoll, especialment quan s’utilitzen de manera habitual.

Missatge clau

Com més alt és el taló i més temps es fa servir, més grans són els canvis biomecànics que experimenta el cos.

El desenvolupament de l’hallux valgus (galindó) té un component genètic important. Moltes persones desenvolupen galindons encara que utilitzin un calçat adequat, mentre que altres mai no en presenten tot i fer servir sabates estretes.

Tot i això, alguns tipus de calçat poden accelerar l’evolució de la deformitat o empitjorar els símptomes. Les punteres estretes i els talons alts augmenten les pressions a la part davantera del peu.

Missatge clau

Les sabates poden influir, però normalment no són l’única causa.

Les sandàlies constitueixen un grup molt ampli de calçat. No és correcte ficar en el mateix sac unes xancletes de platja i unes sandàlies de senderisme amb bona subjecció.

Les sandàlies amb corretja posterior, sola estable i una fixació adequada al peu produeixen molts menys canvis en la marxa que les xancletes tradicionals. Alguns models fins i tot ofereixen prestacions comparables a les d’un calçat tancat per a certes activitats.

Missatge clau

El més important no és que el calçat sigui obert o tancat, sinó com subjecta i protegeix el peu.

El preu no garanteix una millor salut del peu. Moltes campanyes comercials fan creure que un model concret previndrà lesions o corregirà problemes biomecànics, però l'evidència científica és molt més prudent.

Un calçat adequat ha d'ajustar-se correctament a la forma del peu, ser còmode, adaptar-se a l'activitat que es realitza i proporcionar l'estabilitat que necessita cada persona. És possible trobar opcions excel·lents a gammes mitjanes i models cars que resultin inadequats per a determinats usuaris.

Missatge clau

La millor sabata no és la més cara; és la que millor s'adapta al teu peu.

Les sabatilles minimalistes o barefoot tenen característiques molt concretes: sola fina, gran flexibilitat i absència de desnivell entre taló i avantpeu. Algunes persones fan una bona adaptació i millor percepció del terreny. No obstant això, no tots els usuaris obtenen els mateixos beneficis.

La transició brusca des d'un calçat convencional pot augmentar les càrregues sobre músculs i tendons que no estan acostumats a treballar així. Per això, quan s'opta per aquest tipus de calçat se sol recomanar una adaptació progressiva.

Missatge clau

Les barefoot no són ni miraculoses ni perjudicials per definició. Tot depèn de qui les faci servir i com les introdueixi.

La comoditat és un aspecte molt important, però no és l'únic criteri. Algunes sabates poden resultar còmodes durant uns minuts i, tot i això, oferir escassa estabilitat o protecció per a activitats prolongades.

Per altra banda, la percepció de comoditat és subjectiva i pot variar molt entre persones. La millor elecció combina confort, ajustament adequat, estabilitat i adaptació a l'activitat.

Missatge clau

La comoditat és necessària, però no suficient.

Els peus infantils estan en desenvolupament constant. Actualment se sap que els nens sans no necessiten sabates rígides per "moldejar" el peu. De fet, la mobilitat natural és important per al desenvolupament muscular i sensorial.

El calçat infantil hauria de permetre el moviment, ser flexible a la zona dels dits i oferir espai suficient per al creixement. Les estructures excessivament rígides poques vegades aporten avantatges en nens sense patologies específiques.

Missatge clau

La sabata ha d'acompanyar el desenvolupament del peu, no dirigir-lo.

Les exigències biomecàniques de caminar per ciutat, córrer, fer senderisme o romandre moltes hores de peu són diferents. Per això, un únic model difícilment serà ideal per a totes les situacions.

Els materials, l'amortiment, l'estabilitat i la subjecció que poden resultar adequades per córrer no han de ser les més apropiades per treballar, viatjar o caminar per muntanya.

Missatge clau

Escollir el calçat segons l'activitat és una de les millors estratègies per prevenir molèsties i lesions.

La majoria dels problemes relacionats amb el calçat no depenen d'una única característica, sinó de la combinació entre el disseny de la sabata, el temps d'ús i les característiques de cada persona. L'evidència científica actual suggereix que les millors decisions acostumen a ser les més senzilles:

• Utilitzar calçat adequat per a cada activitat.
• Prioritzar una bona subjecció del peu.
• Evitar l'ús prolongat de xancletes com a calçat principal.
• Limitar lús freqüent de talons alts.
• Escollir una puntera suficientment ampla.
• Substituir les sabates excessivament desgastades.
• Consultar amb professionals sanitaris quan hi ha dolor persistent o deformitat.