Aneurisma aorta abdominal amb cirurgia oberta: informació clau

Imagen

Què és l’aorta?

L’aorta és la principal artèria del nostre cos. S’origina al ventricle esquerre del cor i transporta la sang amb oxigen a totes les cèl·lules del nostre cos. D’ella surten branques per portar sang a les diferents parts del nostre organisme. Aproximadament, a l’alçada del melic es divideix en dues branques, les artèries ilíaques, que portaran sang a les cames.

A la majoria de la gent, l’aorta mesura entre 15 i 20 mm (similar a una mànega de jardí).

En funció de la zona del nostre cos, rep diferents noms: aorta toràcica quan és dins del tòrax (per sobre del diafragma) i abdominal quan és dins la panxa (per sota del diafragma).

Imagen

Què és un Aneurisma d’Aorta Abdominal (AAA)?

Un aneurisma és una dilatació permanent i localitzada d’una artèria que, com a mínim, duplica el seu diàmetre normal.

L’aorta abdominal, sobretot per sota de les artèries renals, és la zona on trobem els aneurismes de forma més freqüent. Els anomenem Aneurisma d’Aorta Abdominal infrarenals. Per fer-ho més curt, parlarem d’AAA.

Es considera que hi ha AAA quan el diàmetre supera els 3 cm.

Quan l’AAA supera els 5,5 cm es comença a plantejar el tractament quirúrgic.

Possibles causes d’aparició d’un aneurisma:

• L’edat: rarament es presenta en persones per sota dels 60 anys.
• El tabaquisme: fumar augmenta el risc d'AAA.
• El sexe: els homes desenvolupen AAA més freqüentment que les dones.
• L’ètnia: les persones de raça blanca presenten AAA amb més freqüència que les persones d'altres ètnies.
• Genètica: una història familiar d’AAA augmenta el risc de desenvolupar un AAA.
• Factors de risc cardiovascular com hipertensió arterial, dislipèmia o obesitat. Tot i que la diabetis és un factor de risc per l'aterosclerosi, no s'associa amb l'AAA.
• Malalties cardiovasculars: les persones que pateixen malalties del cor o malaltia vascular perifèrica, són més propenses a desenvolupar un AAA.

Què passa si tinc un aneurisma?

Entre un 3% i un 5% de la població major de 65 anys pot tenir un AAA. És una patologia que no acostuma a donar símptomes.

Només quan és molt gran o es complica pot donar símptomes com dolor abdominal o lumbar.

L’evolució natural de l'AAA és la dilatació progressiva de forma lenta. El risc més alt que comporta un AAA és la seva ruptura que constitueix una urgència mèdica greu.

Què puc fer si tinc un AAA?

Si li han detectat un AAA, és recomanable que tingui cura de la seva salut. Per tant, deixar de fumar, fer exercici de forma regular i seguir una dieta rica en fruites, verdures i fruits secs, pot ajudar a trobar-se millor i a disminuir el risc de complicacions.

Quan cal operar un AAA?

La indicació de tractament està en relació amb el risc de ruptura i el risc que comporta el tractament quirúrgic de l’AAA. 

De forma general, es considera que un AAA de >5cm en dones i de >5,5cm en homes té indicació de cirurgia, ja que el risc de ruptura és superior al risc associat a la cirurgia.

També pot estar en relació amb el ritme de creixement: major a 0,5 cm en 6 mesos amb la mateixa prova d’imatge.

Com es diagnostica?

Acostuma a diagnosticar-se de manera casual en realitzar una prova d’imatge a nivell abdominal per una altra raó. La majoria dels aneurismes identificats són petits, de menys de 3,5 cm de diàmetre, i només caldrà fer seguiment de forma periòdica.

• Exploració física: el diagnòstic de l’aneurisma aòrtic pot començar per l’examen físic, detectant una massa que batega a l’abdomen. Generalment es palpen els aneurismes de grans dimensions.
• Ecografia abdominal: és el millor mètode per detectar o descartar l’existència d’un aneurisma aòrtic, ja que és simple i molt fiable. És per això que s’utilitza en tots els programes de cribratge.
• Tomografia axial computeritzada (angioTAC/scanner amb contrast o Angio Ressonància magnètica): Permeten fer la confirmació de la mida i l’estudi de la forma i extensió de l’aneurisma. Amb aquestes exploracions podrem estudiar les característiques de l’AAA, la relació amb les estructures veïnes, detectar l’existència d’anomalies anatòmiques i, sobretot, planejar el tractament.

Què passa si l’AAA es trenca?

El risc més alt que comporta un AAA és la seva ruptura, que constitueix una urgència mèdica greu i que requereix tractament urgent.

Si té un AAA i comença a sentir dolor abdominal o lumbar, similar a un còlic nefrític, hipotensió o mareig, és important que consulti immediatament al seu hospital informant del seu diagnòstic. D’aquesta manera, l’equip mèdic podrà actuar de la forma precoç i eficaç.

Imagen

Com es tracta un AAA?

L’aneurisma de l’aorta abdominal pot ser tractat amb cirurgia oberta (obrint l’abdomen i substituint la zona dilatada per una pròtesi) o amb cirurgia endovascular (treballant des dels engonals i cobrint la zona dilatada per dins amb una pròtesi). Cada cas particular és valorat a una Sessió Clínica amb els diferents especialistes per a decidir quina de les dues és la millor opció.

A vegades, si el pacient presenta moltes malalties o la cirurgia és especialment complexa per la forma de l’AAA, el risc quirúrgic pot augmentar. 

També és possible no actuar sobre l’aneurisma i deixar la malaltia a la seva evolució natural assumint el risc de mort si es trenca l’aneurisma. 

Es valora cada cas de forma individualitzada i s'explica la situació al pacient i als seus familiars. Les decisions es prenen de forma consensuada entre tots.

En què consisteix el tractament de l’AAA amb Cirurgia Oberta?

Valorats els antecedents mèdics i les característiques anatòmiques, es pot proposar cirurgia oberta amb exclusió de la zona dilatada i substitució per una pròtesi que es cus directament a l’aorta per tal d’evitar-ne la ruptura.

Quina anestèsia es fa servir?

La intervenció es realitza amb anestèsia general.

Quin tipus d’incisió es realitza?

Per tal d’arribar a l’aorta, caldrà fer una incisió a l’abdomen que pot ser diferent en funció de les característiques anatòmiques (laparotomia mediana, transversa o retroperitoneal). En cas d’haver d’anar fins a les artèries femorals, també caldrà fer  incisions a nivell inguinal.

Com es fa l'operació?

Un cop obert l’abdomen, localitzem la zona malalta. Tanquem la circulació durant uns minuts per poder fer les sutures de la pròtesi a la zona d’artèria sana per sobre i per sota l’aneurisma.

Si només hi ha afectació de l’aorta es substitueix per una pròtesi recta. Si també hi ha afectació de les artèries ilíaques, pot ser necessària una pròtesi bifurcada des de l’aorta a les ilíaques o a les artèries femorals.

Tenint en compte que els pacients que presenten un aneurisma aòrtic tenen un risc de presentar hèrnies superior al de la població general, sovint tancarem la ferida abdominal col·locant una malla.

Cal deixar drenatges?

Els drenatges són uns fins tubs de plàstic que de vegades es deixen a les ferides.

Si li hem col·locat una malla, li deixarem dos drenatges per evitar que acumuli líquid a sota de la pell.

Tindré dolor després de la cirurgia?

Una de les millors maneres de disminuir el dolor en aquest tipus de cirurgia és col·locar un catèter a la ferida per on posem medicació directament. És el que anomenem catèter incisional.

Necessitaré una transfusió?

Abans de qualsevol tipus de cirurgia es fa un estudi de la sang per detectar qualsevol alteració. Si detectem que vostè té anèmia, uns dies abans de la cirurgia li administrarem un tractament que ajuda a disminuir les necessitats de transfusions després de l’operació.

En aquest tipus de cirurgia hi pot haver pèrdues de sang. Per aquesta raó utilitzem sistemes que ens permeten recuperar i utilitzar la seva pròpia sang.

Malgrat això, és possible que durant o després de la cirurgia sigui necessari realitzar una transfusió de sang o altres derivats. És necessari que si hi té algun inconvenient, n’informi al cirurgià i anestesiòleg.

Consentiment informat

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar-ne els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixent la informació disponible. 

Vostè té dret a retractar-se'n en qualsevol moment abans de l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

El cirurgià vascular que el visita a Consultes Externes posarà en funcionament tot un procés encaminat a fer que la seva experiència sigui el més positiva possible.

A banda de l’angioTC per diagnosticar i estudiar l’AAA, es realitzen un seguit de proves per completar l’estudi preoperatori de forma ambulatòria. 

Aquest estudi inclou una analítica general, un electrocardiograma, una radiografia de tòrax i unes proves funcionals respiratòries. En casos determinats, depenent de les seves malalties, també caldrà fer un estudi ecocardiogràfic i/o de funció dels ronyons.

Les proves s’han d’haver realitzat dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia.

• Anàlisi de sang: li faran una analítica que inclou diversos paràmetres que ens donaran informació del seu estat de salut. És important fer-la en dejú. Els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar un procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Proves de Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si el fetge no funciona bé del tot.
• Bioquímica: mirarem com estan el sodi, el potassi i el sucre a la sang i altres mesures per saber com funcionen els ronyons o el fetge. 
• Radiografia de tòrax: es realitza per avaluar els pulmons, la pleura i el cor.
• Electrocardiograma: permet comprovar el funcionament del cor, el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.
• Proves Funcionals Respiratòries (PFR): ens ajuden a conèixer l’estat i funcionament dels seus pulmons. 
• Altres exploracions: en alguns casos li demanarem exploracions per acabar de conèixer el seu estat de salut i poder realitzar el tractament amb els millors resultats possibles.

Un/a infermer/a especialitzat/da contactarà amb vostè per acompanyar-lo en tot el procés: preoperatori, cirurgia i postoperatori. És important que li proporcioni tota la informació que li demani i que segueixi els seus consells sempre que sigui possible. Revisarà el seu historial, les exploracions complementàries realitzades i li farà arribar uns qüestionaris per saber quina és la seva situació basal i veure com el podem ajudar millor. L’ajudarà amb la dieta que cal seguir, els exercicis preoperatoris recomanables i demanarà les consultes necessàries per a que vostè arribi a la cirurgia en les millors condicions possibles. 

Durant tot el procés se li facilitarà un telèfon de contacte de la infermera referent per resoldre els dubtes que li puguin sorgir a casa. 

Pla de la visita:

• Revisar que s’han fet totes les proves preoperatòries necessàries.
• Explicar-li com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació.
• Realitzar un seguit de preguntes que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit.
• Detectar possibles dificultats en el postoperatori a casa. Així es podran activar les possibles solucions disponibles. 
• Resoldre els dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització.
• Explicar el procés de PREHABILITACIÓ: com cal que es prepari, en funció de la seva situació personal, a tres nivells: preparació física, preparació nutricional i preparació psicològica.

Valoració de presència d’anèmia i tractament:

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia. El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia de l’HUB.

Valoració d’hàbits tòxics (tabac, alcohol i drogues):

Serà imprescindible que redueixi al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac. Està demostrat que els pacients  que compleixen aquesta deshabituació durant un període de 3-4 setmanes abans de l’operació tenen menys complicacions després de la cirurgia.

Per a això, no dubti a demanar ajuda. Pot ser visitat per equips especialitzats que l’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia o la web: www.tabaquisme.cat

Què és la Prehabilitació?

La prehabilitació és un programa dissenyat per millorar la capacitat funcional del pacient abans de la cirurgia mitjançant l’actuació a 3 aspectes: activitat física, adequada nutrició (inclosa la valoració i tractament de l'anèmia i la deshabituació de l'alcohol i del tabac) i preparació psicològica. Ha de ser responsable actiu de les activitats proposades per saber què passarà cada dia després de l’operació i així poder complir els objectius de la seva recuperació.

Preparació física:

L’avaluació física es realitzarà mitjançant unes preguntes o fent-li fer uns exercicis.

Entre les valoracions preoperatòries tindrà una visita al Servei de Rehabilitació on un/a fisioterapeuta li explicarà el programa d’exercicis que l’ajudaran a arribar al dia de la cirurgia en millors condicions, afavorint la seva recuperació de forma precoç i evitant complicacions posteriors. 

Li ensenyarem exercicis per fer abans i després de la cirurgia. Durant l’ingrés un/a fisioterapeuta l’acompanyarà en la realització dels exercicis postoperatoris. Convé que hi participi activament sota les indicacions dels diferents professionals que us han de tractar: metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes, etc. Pari atenció a les indicacions del personal que us atén sobre com us heu d’incorporar del llit o seure a la cadira.

Objectius del programa de fisioteràpia:

• Mantenir una expansió i mobilitat del pulmó perquè les secrecions es mobilitzin i es puguin treure fàcilment
• Afavorir el retorn venós a través dels moviments de les extremitats inferiors per evitar els edemes.
• Activació global precoç per evitar els riscos de la poca mobilització.
• Recomanar diferents posicions per evitar el sobreesforç abdominal.

Fases de la fisioteràpia:

1. Abans de la intervenció o sessió preoperatòria a Consultes Externes, el fisioterapeuta us ensenyarà una pauta d’exercicis respiratoris per a que els poseu en pràctica en el postoperatori immediat i us facilitarà una pauta d’exercicis per arribar a la cirurgia amb les millors condicions possibles. 
2. Després de la intervenció o sessions postoperatòries, a la Unitat de Reanimació Postquirúrgica i/o Assistencial, el fisioterapeuta us ajudarà a fer els exercicis apresos i us activarà físicament perquè torneu el més aviat possible a la normalitat.

Sempre que sigui possible, li proposem que realitzi aquest programa amb una freqüència de 3-4 dies a la setmana. 

Exercicis a fer:

A cada sessió, convindria que treballés 4 aspectes clau:

• Exercici aeròbic
  Exercicis de força
  Estiraments
• Exercicis respiratoris

Preparació nutricional:

Abans d’indicar-li qualsevol mena de dieta haurem de fer-li una avaluació del seu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes: 

• Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
• Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
• Altres malalties agudes que vostè pugui patir

Segons el resultat d’aquest test, podrà ser derivat a un especialista en nutrició per fer un seguiment individualitzat abans de l'operació.

Seguint les pautes d’alimentació saludable que li expliquem a continuació i amb el programa d’exercicis descrits, el seu cos augmentarà la força muscular i obtindrà els diferents nutrients que necessita per a funcionar bé abans i després de la cirurgia.

• En general, recomanem seguir una dieta mediterrània
• També recomanem una dieta rica en proteïnes. Sobretot després de cada sessió d’exercici.
• D’altra banda, els dies més propers a la cirurgia li recomanarem seguir una dieta baixa en residus (sense fibra).

Preparació Psicològica:

Li demanarem que respongui a un seguit de preguntes per conèixer el seu estat anímic i detectar possibles fonts d’angoixa. L’estat psico-afectiu d’una persona és molt important, especialment davant situacions estressants. Ens interessa que no tingui ansietat ni angoixa, que estigui tranquil i amb pensaments positius.

L’equip d’infermeria ERAS li proporcionarà eines i estratègies de suport amb recomanacions de pensament positiu centrant l'atenció en el present. Durant tot el procés disposarà d’atenció telefònica dels professionals de l’hospital per resoldre dubtes que li puguin sorgir a casa. En concret, se li facilitarà un telèfon de contacte de la infermera referent.

Ha de ser responsable actiu de les activitats proposades per saber què passarà cada dia després de l’operació i així poder complir els objectius de la seva recuperació.

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

• Cal realitzar un document preoperatori en què es recullin de forma acurada detalls sobre la seva salut i antecedents per preparar la cirurgia. Contindrà:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui, si li han fet algun estudi d’al·lèrgies
  • Els hàbits tòxics: si fuma, beu alcohol o consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies abans de la cirurgia, per tal de disminuir el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics: totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació que es pren habitualment: és freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria: li faran un seguit de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Així podrem avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran com serà l’anestèsia que li farem. Tingui en compte que normalment l’anestesiòleg que el visita a consulta és diferent de l’anestesiòleg que l’adormirà a quiròfan. 
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament, prèviament també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• És possible que sigui necessari deixar de prendre alguns dels medicaments habituals. L’anestesiòleg li indicarà com ho ha de fer. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el Sintrom®, Pradaxa®, Xarelto® o Plavix®. És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li ho recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. Haurà de prendre uns concentrats de glucosa (sugarmix®) 6 hores abans de l’operació. L’anestesiòleg li indicarà si hi alguna medicació particular que hagi de prendre amb un glop petit d’aigua el dia de la cirurgia.
• Li resoldran dubtes que pugui tenir.

Rebrà una trucada des de programació quirúrgica de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ) per concretar-ne la data i l'hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar  l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?

Higiene:

El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i rentar-se els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell, com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:

Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

• Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
• Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment per part de la infermera)

Què ha de portar a l'hospital?

En una motxilla petita:

• Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
• Medicació habitual i recepta electrònica
• En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son), ha de portar-la
• Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

• Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

• Un full d'etiquetes identificatives.
• Una polsera identificativa.
• Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment haurà d’esperar fins que l’avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d’anar.

En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en què es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.

Un cop li hàgim indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6 h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà prendre una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s'aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s'informarà que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà telefònicament, al familiar que vostè hagi indicat com a referent, com s'ha desenvolupat la cirurgia.

Estada al prequiròfan

A l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l'anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d'entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li posaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia.

La Reanimació Postquirúrgica o RPQ és un àrea on un equip d’infermeres i anestesiòlegs faran una vigilància  estreta de la seva evolució postoperatòria. Aquí li faran una mesura contínua de constants, analítiques  periòdiques,  radiografia  de  tòrax  i   les   proves  que  es  considerin necessàries en el seu cas.

Està situada a la segona planta i consta d’habitacions individuals pels pacients postoperats que requereixen d’una vigilància més acurada. És una unitat molt similar a la UCI.

Generalment, el dia després de la cirurgia el traslladaran a la planta d’hospitalització.  De vegades, preferim deixar-lo més dies en aquesta unitat per tal d’assegurar-nos una millor evolució.

Funcionament de l’Àrea d’Intermitjos de la 11.1

L’àrea d’intermitjos de la Unitat 11.1 és la zona on hi ha els pacients intervinguts per l’equip d’ACV. És una zona amb quatre llits, on els pacients poden estar monitoritzats i controlats en tot moment. Hi ha una Infermera que vigilarà que vostè estigui el més confortable possible. Quan arribi, la infermera i l’auxiliar assignades, li explicaran el funcionament d’aquesta àrea. Recordi que no està sol i que és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació. 

Es important que faci els exercicis de rehabilitació que li van ensenyar durant el preoperatori. També es podrà seure i caminar, sempre i quan es trobi bé i avisant  a la infermera que estigui assignada en aquell moment. 

Quan es consideri necessari, passarà a una habitació de planta convencional.

Funcionament general de la planta d'hospitalització: horaris de visita i informació als familiars:

A l'habitació disposa de televisió compartida amb el seu company: necessitarà monedes per a poder fer-ne ús. 

• Què menjarà i quan?

El àpats segueixen aproximadament els següents horaris:

• Esmorzar: 9-10h
• Dinar: 13:30-15h
• Berenar: 17-18h
• Sopar: 19:30-21h
• Ressopó: 22-23h

Recordi que, tenint en compte la intervenció que li hem realitzat, l’evolució de la seva ingesta està planificada amb detall. Informi la seva infermera si pren algun aliment apart del que li donem nosaltres.

Si vostè té necessitat de beure o menjar entre àpats, disposa de màquines de dispensació a l’hospital. També pot consultar al seu equip assistencial si la seva família li pot portar alguna cosa per menjar.

• Com informarem als seus familiars?

És important que la persona que vostè designi sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusions. Si no hi ha complicacions, s’informarà una vegada al dia.

En cas de necessitar informació complementària, pot demanar una entrevista amb el seu equip assistencial.

Si vostè té alguna necessitat especial ha d’informar al seu equip assistencial des del moment de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per a entendre la informació,  voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc i aportar la documentació adient. 

• Visites dels familiars

Recordi que les visites a l'hospital no han de ser socials, son de companyia i ajuda al familiar.

Cal respectar el descans dels pacients i evitar les aglomeracions a les habitacions, tant per vostè com pel seu company d’habitació. És millor que només hi hagi un acompanyant.

Si l’ingrés s’allarga, l’acompanyant pot anar canviant. En situacions especials pot demanar que hi hagi més d’una persona. 

Visites mèdiques:

L’equip mèdic està format pels cirurgians especialistes en Angiologia i Cirurgia Vascular (ACV). Generalment el passaran a veure un cop al dia per confirmar que l’evolució és correcta i detectar si cal fer algun canvi en el seu tractament. És possible que la persona que el visiti no sigui sempre la mateixa. Durant el cap de setmana el visitaran dissabte o diumenge.

Si el postoperatori es desenvolupa sense complicacions, el maneig de cada dia serà com el que li ha explicat l’infermer d’ERAS y vostè ha pogut imaginar (veure fulla evolutiva segons dies). Aquest esquema es modificarà segons les seves necessitats mèdiques.

Durant l’ingrés, també el visitaran altres professionals per intentar que el seu curs sigui el millor possible. Tot l’equip assistencial l’ajudarà a preparar-se per poder tornar a casa en les millors condicions possibles.

Seguiment per infermeria:

L’equip d’infermeria estarà al seu costat durant tot l’ingrés tenint cura que tot es desenvolupi sense incidències. Són les persones encarregades d’administrar la medicació pautada pels metges  i fer les cures necessàries. També s’ocuparà d’ajudar-lo a progressar en la recuperació i estar alerta en la detecció de possibles signes d'alarma de complicacions. Depenent de la unitat d’hospitalització canviarà 2 o 3 vegades durant el dia. Tingui en compte que els cirurgians i l’equip d’infermeria estan connectats en tot moment.

La seva infermera li indicarà quan ha de menjar i moure’s. És important que segueixi les seves indicacions per aconseguir una recuperació òptima. La mobilització precoç i la dieta indicada  milloren la recuperació dels pacients i ajuden a prevenir algunes de les complicacions postoperatòries com pot ser la trombosi a les cames o la paràlisi de l’intestí. També li recordaran els exercicis respiratoris. 

L’infermer disposa del mateix pla de tractament i progressió que indiquen els cirurgians i que  s’ha planificat pel seu tipus de cirurgia.

Drenatges i tractaments:

Es probable que porti algun tipus de drenatge a l’abdomen o una sonda urinària. Els cirurgians decidiran el moment idoni per retirar-li.

Els primers dies portarà una via venosa per poder administrar-li medicació. A mesura que vagi tolerant la ingesta li passaran la medicació a via oral i li podran treure la via.

Cal que conegui com serà la seva estada hospitalària, especialment els primers dies després de la cirurgia. El seguiment d’aquestes recomanacions l’ajudarà a recuperar-se millor i a reduir el risc d’algunes complicacions. Tots els detalls poden variar en el temps segons com us trobeu.

Mobilització després de la cirurgia:

A l’hora d’aixecar-se del llit, intenti no realitzar moviments bruscos. Els primers dies no utilitzi de forma individual i abusiva el trapezi del llit per evitar tensió a la zona de les ferides.

Pari atenció a les indicacions del personal que l’atén sobre com s’ha d’incorporar del llit i seure la cadira. Els primers dies és recomanable rebre l’ajuda dels professionals. La millor manera de canviar de posició per evitar molèsties a la zona operada, és posar-se de costat, després treure les cames del llit i ajudar-se dels braços per asseure’s. 

• Dia 0: la tarda/nit després de la cirurgia

Generalment, en sortir de quiròfan anirà a la Unitat de Reanimació Postquirúrgica o Cures Intensives (RPQ o UCI) on passarà la primera nit. 

Ha de saber que portarà diversos sèrums, una sonda per a l’orina, drenatges, oxigen i apòsits a les ferides (panxa i/o engonals).

Una cop despert/a, ha de començar a fer els exercicis de respiració i de cames. Unes sis hores després de la cirurgia, l’animaran a incorporar-se al llit. Li oferiran alguna cosa suau per sopar. 

La seva família no el podrà acompanyar, però el podrà visitar durant els horaris establerts a la unitat

• Dia 1: Primer dia després de la cirurgia

Si el primer dia ha anat tot bé, el portarem a la Unitat de Cures Intermitges d’Angiologia i Cirurgia Vascular, on seguirem el procés postoperatori.

Es podrà aixecar del llit i estar una estona assegut al sofà. També podrà anar a la dutxa. La idea és que al llarg del dia passi sis hores fora del llit. El personal sanitari l’ajudarà en tot allò que necessiti.

Progressarem a una dieta suau reduint els sèrums que li donem per la vena. Encara portarà els drenatges i el catèter incisional. Avui retirarem la sonda urinària.

És important que segueixi fent els exercicis respiratoris i de mobilitat indicats.

• Dia 2: Segon dia després de la cirurgia

Si ha anat tot bé i hi ha disponibilitat de llits, és possible que avui el traslladem a la planta convencional, on seguirem el procés postoperatori.

Es podrà aixecar del llit, anar a la dutxa, passejar una mica per la planta i seure al sofà. La idea és que passi almenys vuit hores fora del llit. El personal sanitari l’ajudarà en tot allò que necessiti.

Seguirem amb una dieta suau i amb la seva medicació habitual afegint analgèsics per a que no pateixi dolor. És possible que avui aturem la medicació per la vena.

Avui retirarem el catèter incisional. 

És important que segueixi fent els exercicis respiratoris i de mobilitat indicats.

• Dia 3: tercer dia després de la cirurgia

Es podrà aixecar del llit, anar a la dutxa, passejar una mica per la planta i seure al sofà. La idea és que passi almenys vuit hores fora del llit. El personal sanitari l’ajudarà en tot allò que necessiti.

Progressarem a una dieta normal i seguirem amb la seva medicació habitual afegint analgèsics per a que no pateixi dolor. 

És possible que avui retirem un dels dos drenatges de la paret abdominal.

És important que segueixi fent els exercicis respiratoris i de mobilitat indicats.

• Dia 4: quart dia després de la cirurgia

Si fins ara tot ha anat bé i té suport familiar a casa, és possible que avui li donem l’alta hospitalària i pugui marxar a casa. Si no és així, no us preocupeu. Tan sols és una orientació de com poden anar les coses. Cada persona és diferent i, de vegades, es necessita més temps per rebre l’alta.

Quan la seva alta estigui prevista intentarem avisar-lo el dia abans perquè pugui organitzar-se amb la seva família. Tindrem tot preparat per a que pugui marxar a casa abans de les 12h. Aquests horaris ajuden al bon funcionament de l’hospital, i necessitem la col·laboració dels pacients i les famílies.

Abans de marxar rebrà un SMS al mòbil per emplenar un qüestionari per avaluar la seva experiència. Per tal de poder millorar l servei als pacients necessitem que el respongui vostè o amb ajut de la seva família.

Quan marxi cap a casa li entregarem l'informe mèdic amb la informació de tot l’ingrés i pautes de recomanacions, les receptes necessàries i les cites per als controls programats a consultes externes.

En el cas de necessitats especials, com pot ser cures a domicili o ajudes a casa, haurem tractat el tema prèviament amb vostè per activar els circuits adients previs a l’alta.

Hi ha ocasions en què el pacient ha de marxar cap a casa amb algun drenatge abdominal, un dispositiu a la ferida abdominal (apòsit amb pressió negativa) o bé amb la necessitat d’auto administrar-se medicació. Durant l’ingrés li ensenyarem com cal gestionar aquestes situacions per donar temps a resoldre tots els dubtes.

Si necessita una llitera, una cadira de rodes o té dificultats especials per accedir al seu domicili, cal que ens ho indiqui. En aquests casos li podem proporcionar el servei d’una ambulància no urgent. Per qualsevol altre supòsit, s’hauria de dirigir als serveis socials de zona.

Obrir el document «Servei d’ambulància no urgent»

El dia després de marxar de l’hospital us trucarà el/la infermer/a ERAS per saber com heu passat les primeres hores a casa i resoldre els dubtes que pugueu tenir. Reforçarà la informació i instruccions bàsiques.

Vostè disposarà del contacte telefònic amb el/la infermer/a, que podrà resoldre nous dubtes que puguin sorgir mentre estigui al domicili en horari de dilluns-divendres pel matí.

Dieta

• No és necessari seguir cap dieta en particular, però seria recomanable seguir amb els batuts de proteïnes que ha fet durant el preoperatori durant quatre setmanes més. 
• Apliqueu les recomanacions que heu anat aprenent sobre dieta saludable. Hidrateu-vos bé amb aigua i begudes sense gas ni alcohol.

Begudes alcohòliques

• Intenti evitar el seu consum. Sobretot eviti les begudes amb alta graduació.

Funció intestinal

• La funció intestinal pot ser erràtica durant uns dies. El vostre cos necessita temps per tornar-se a adaptar.

Activitat física

• És recomanable fer exercici suau en forma de passeig. No agafi pes. 
• Esperi entre 6-8 setmanes per a fer activitats esportives. Portarà la faixa abdominal.

Cures

• Es recomana realitzar una dutxa diària i rentat de la ferida amb aigua i sabó. Després eixugar bé amb tovallola o assecador i posar-hi solució iodada. Protegir-la de frecs de roba.
• Segurament encara portarà un o dos drenatges a la paret abdominal. És important que sempre estiguin connectats i funcionin correctament. En cas que es desconnectin cal que consulti amb nosaltres per indicar-li el que ha de fer.

Conduir

• No condueixi durant la primera setmana després de l’alta i fins que no recuperi una mobilitat completa. Els primers dies no vagi sol al cotxe.

Medicació

• Als papers de l’alta li indicarem la medicació recomanada. Haurà de punxar-se heparina profilàctica durant un mes. No dubti a preguntar-nos si hi té qualsevol dubte.

• Cansament: és normal trobar-se cansat durant els primers dies després de la cirurgia. Ha de tenir paciència, seguir les recomanacions que li hem anat fent quant a activitat i alimentació. Cal que prengui la medicació indicada a l’alta.
• Mal d’esquena/de ronyons: és normal presentar mal d’esquena durant el primer mes després de la cirurgia, està en relació a l’abordatge quirúrgic. És important que no faci esforços físics i vagi recuperant la seva activitat habitual poc a poc.
• Infecció de ferida: si la ferida es posa vermella, calenta, fa mal o supura, consulti al telèfon de contacte.
• Hematoma lumbar i/o inguinal: és normal presentar algun hematoma a la zona lumbar i/o inguinal. En cas que detecti creixement o augment del dolor consulti al telèfon de contacte.
• Deshidratació: si disminueix la quantitat d’orina o aquesta és més fosca pot ser un signe de deshidratació. Cal que begui diàriament 1.5-2 litres de líquids.
• Isquèmia d’extremitats: en cas que el peu es posi fred, amb dolor i/o dificultats a la mobilització consulti al telèfon de contacte.

• Revisió de les ferides: si teniu punts o grapes a les ferides les retirarem a consultes externes entre 7-10 dies després de la cirurgia. També valorarem la retirada de drenatges de la paret abdominal. El/la infermer/a ERAS us visitarà a Consultes Externes per a confirmar que tot està bé.
• Recuperació: la recuperació és un procés que va evolucionant diàriament. Habitualment, després d’una cirurgia oberta per un AAA els pacients triguen entre 6-8 setmanes  a recuperar la seva situació prèvia a la cirurgia. No tingui pressa, segueixi les nostres recomanacions i veurà que mica en mica va millorant.

• Aproximadament un mes després de la cirurgia el visitarem a consultes per veure que vostè es trobi bé.
• Posteriorment seguirem el protocol de controls als sis mesos de la cirurgia i anualment. Realitzarem estudis d’imatge segons considerem necessari.