El RELAT del mes

Un  gir inesperat, d’Anna Belén Torondell Capdevila, Desde mi habitación pàg. 35

Un  gir inesperat

Un dia qualsevol de la vida estàs bé o en el fons creus que ho estàs. De sobte, en qüestió de minuts, tot es gira i et veus a baix d’un pou molt profund, on veus més a prop la caiguda que la sortida cap a la llum exterior.


Tot és dur, cada cas, cada situació personal, en el meu cas noranta sis dies ingressada, tres intervencions, dos fills meravellosos, Anais i Dídac, i un marit que té el cel guanyat per aguantar l’insuportable, un home especial que m'ha donat tot a canvi de res, li dec la vida, a ell i al Rafel...

LLEGIR RELAT COMPLET

Ardillas en mi habitación, de Ma. Carmen Carbonero García, Desde mi habitación vol. I, pàg. 37

ardillas en mi habitacion

Podría ser un día cualquiera…

Todo pasó muy rápido. Una llamada telefónica y mi mente quedó detenida, como si no hubiera un minuto después o quizás un segundo...

Las luces de la ambulancia y su sonido hicieron que el silencio de la casa y el murmullo de un padre muy lejano, que apenas podía saber quién era, ni de dónde venía, se hicieran amargos.

LLEGIR RELAT COMPLET

Before, After y volver a empezar, de David Herrera Lozano, a Desde mi habitación, vol. I (pàg. 19)

before after volver a empezar david herrera lozano

Vivimos a distintas velocidades según nuestras vidas ocupadas. Todo suele estar medido, calculado, estipulado y normalmente no tenemos tiempo ni espacio para detenernos. Nos detenemos lo imprescindible para alimentarnos y descansar un mínimo para continuar una frenética huida hacia delante.

El poco tiempo que nos queda para nosotros se convierte en un valor incalculable que a la vez es extremadamente volátil...

LLEGIR RELAT COMPLET

Somnis que podrien ser reals, de Joan Guasch Cuscó. Desde mi habitación, vol. II, pàg. 49

Somnis que podrien ser reals  Joan Guasch

Em llevo com qualsevol dia quan la infermera de torn pica a la porta de l'habitació i el primer que fa és pujar la persiana de la finestra perquè entri el sol.

La nostra habitació té vistes a la mar. Una auxiliar, de nom Antònia, ens porta l'esmorzar al meu company i a mi. Ell, el meu company d'habitació a hores d'ara, surt del bany.

En el transcurs de l'esmorzar li comento al meu company, de nom Rachid (és del Marroc), que avui podríem anar a passar el dia a Barcelona, a conèixer una mica de la ciutat.

Hem començat bé el dia. Per esmorzar, xurros amb xocolata calenta i un got d'aigua. Em ve el record de quan amb la meva dona, que és gallega de naixement, anàvem a Galícia de vacances i a Ourense, a prop de l'hotel, hi havia una cafeteria on la gent esmorzava amb els típics xurros i una tassa de xocolata calenta, i darrere el cambrer sempre portava un got d'aigua. Costums d'aquella terra...

LLEGIR RELAT COMPLET

Pensaments, d’Agustí Casas Romeo, inclòs a Desde mi habitación (volum 1)

pensaments

Em llevo, em dutxo, i vaig pensant...

Agustí, avui serà un dia gran, per què?, perquè amb un bisturí et furgaran.

Ben en dejú i a primera hora, em presento davant la supervisora.

ADMISSIONS, posa un rètol, “Bon dia: nom, cognoms i tot el que tingui de
ferro”.

Vaig pujar després per l’escala en veure la munió de gent que s’esperava, de
molts colors duien els vestits de plàstic, semblaven éssers fantàstics...

LLEGIR RELAT COMPLET

Viaje astral, de Queralt Rubio

viatge astral

Estaba tranquila, muy tranquila y confiada.

Trataba de entender cómo lograrían hacerme entrar en un sueño profundo.
Pasaban los minutos y mi relajación era cada vez mayor, los párpados se me
cerraban cada vez más. Cuando me di cuenta, sentí como mi alma despertaba
en una nueva dimensión.

Soñé que volaba hacia un mundo mágico, lleno de seres de luz. Seres que
irradiaban una profunda paz y que transmitían una serenidad tan apaciguadora
que daban ganas de quedarse eternamente. Sus rostros eran alegres, sonreían
por doquier, hablaban dulcemente; sus voces penetrantes trasmitían lecciones
magistrales llenas de amor...

LLEGIR RELAT COMPLET