El treball, fet a 7 hospitals espanyols, conclou que nivells baixos de l’enzim caspasa 3 en el donant augmenten les possibilitats de disfunció o rebuig de l’òrgan
Aquest descobriment pot ajudar a millorar la selecció d’òrgans i els resultats dels trasplantaments
Un estudi coordinat per especialistes de l'Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha descobert una característica biològica en els donants de cor que fa que el resultat del trasplantament sigui pitjor.
L’estudi ha descobert que, si el donant té nivells baixos d’un enzim anomenat caspasa 3, hi ha més possibilitats de disfunció de l’empelt. La caspasa 3 és un enzim encarregat d’executar la mort programada de les cèl·lules. Segons es dedueix d’aquest estudi, els nivells alts de caspasa-3 causen un dany subletal que afavoreix la resistència del cor a tot el dany provocat per la donació i el trasplantament.
Els investigadors confien que aquest descobriment –sobre el qual cal continuar fent estudis– ajudarà a millorar la selecció d’òrgans i els resultats dels trasplantaments.
El trasplantament de cor és el tractament de referència per a les persones amb insuficiència cardíaca avançada. Encara que la supervivència al cap d’un any és propera al 90%, la disfunció de l’empelt és la causa principal de problemes en aquesta fase inicial, i arriba a ser mortal entre el 19 i el 28% de casos. La generalització de l’ús del suport circulatori extern ha ajudat a afrontar millor aquestes situacions, però continua essent un dels principals reptes en la millora dels resultats dels trasplantaments.
Pacients trasplantats de 7 hospitals
El treball, titulat Caspase-3 in Brain Death Donors Is Associated with Reduced Primary Graft Dysfunction After Heart Transplantation, s’ha publicat a International Journal of Molecular Sciences. El treball ha estat liderat per el Dr. Gabriel Moreno González, director del Programa de Trasplantaments del HUB, la Dra. Lorena Herrador (primera signant), i el Dr. José González Costello, com a part de l’equip d’insuficiència cardíaca avançada de l’hospital. També hi han participat el Dr. Jordi Niubó i la Dra. Laura Calatayud, del Servei de Microbiologia Clínica. Es tracta d’un dels estudis més grans fets fins ara sobre la relació entre els biomarcadors sèrics de mort cel·lular i els resultats clínics del trasplantament de cor.
La investigació va involucrar de forma retrospectiva un total de 78 pacients: 39 donants de cor en mort cerebral i les 39 persones que van rebre aquests òrgans. Els donants van ser tots ells persones ingressades a les unitats de crítics de l’Hospital Universitari de Bellvitge entre l’agost de 2013 i el juliol de 2018. De les mostres de sang d’aquestes persones, es van analitzar principalment les citocines inflamatòries, les proteïnes relacionades amb la mort cel·lular, l’ADN mitocondrial i l’ADN genòmic.
Pel que fa als receptors, dels quals es van analitzar principalment les dades d’evolució clínica, van ser persones intervingudes a l’Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l'Hospital Clínic, l'Hospital Universitario Miguel Servet (Saragossa), l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe (València), l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón (Madrid), i l’Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca (Múrcia).
Segons el Dr. Gabriel Moreno González, “aquests resultats revelen la influència crítica que té el donant en els resultats del trasplantament i el potencial poc explorat dels biomarcadors sèrics del donant en el trasplantament. Estem segurs que aquest camí que hem obert serà cada vegada més important per avaluar el pronòstic i per adoptar decisions clíniques”.