Què és la diàlisi i quins tipus hi ha

Imagen

En condicions normals, els ronyons tenen una doble missió: d’una banda, la d’eliminar de l’organisme la urea i altres substàncies tòxiques i, per tant, nocives i, d’altra banda, intervenir en els processos de formació de substàncies necessàries per a la salut com són els derivats de la vitamina D - per poder sintetitzar el calci-, o l’eritropoetina -que estimula la formació de glòbuls vermells-, entre altres.

En no funcionar bé els ronyons, les substàncies tòxiques com la urea, el fòsfor, l’àcid úric i el potassi, s’acumulen a la sang i provoquen tot un seguit de trastorns que repercuteixen sobre la salut. En aquest moment, la lesió dels ronyons ja està en un grau molt avançat, i l’augment de les toxines a la sang pot representar un risc per a la vida.

Quan s’arriba en aquesta situació, ja no existeixen medicaments capaços de curar aquesta malaltia i fer que els ronyons recuperin la seva activitat. Per això, es necessita un tractament que substitueixi el funcionament dels ronyons. Aquest procediment és la diàlisi.

Hi ha dos tipus de diàlisi: l’hemodiàlisi i la diàlisi peritoneal.

Si aquest tractament és sostingut en el temps, pot tenir algunes repercussions sobre la resta de l'organisme i pot provocar anèmia, alteracions de l’estat nutricional, trastorns del cor i de les artèries, de l’aparell digestiu i dels ossos.

En començar el tractament, es poden tenir algunes molèsties com poden ser nàusees, algun vòmits o sensació de mareig, a causa d’un descens de la tensió arterial (hipotensió arterial). Quan ja es porta més temps amb aquest tractament, es poden tenir també rampes a les extremitats inferiors. No cal preocupar-se ja que el professional estarà vigilant aquestes possibles complicacions.

A més de fer una diàlisi de bona qualitat, és important prevenir i/o tractar totes aquestes complicacions. En el cas de l’hemodiàlisi, si la funció de la fístula arteriovenosa interna no és bona, pot ser necessari fer-ne una altra de nova. Si fos així, durant un temps es necessitarà un catèter i, en aquesta situació, és més alt el risc d’infeccions o de diàlisi insuficient.

En el cas de la diàlisi peritoneal, el problema més important són les infeccions del catèter i/o de la cavitat abdominal, coneguda com a peritonitis. 

En ambdós tipus de diàlisi, l’adequació de la dieta, el compliment estricte del tractament i l’autocontrol per part del pacient, són fonamentals.