La fibromiàlgia és una malaltia crònica que provoca dolor generalitzat i cansament. Aquesta és la informació clara i contrastada sobre els símptomes, el diagnòstic i els tractaments disponibles per millorar la qualitat de vida.
La fibromiàlgia és un síndrome dolorós crònic d’origen desconegut que es caracteritza per dolor generalitzat, fatiga persistent i una gran varietat de símptomes físics i emocionals. És una condició complexa que pot alterar significativament la qualitat de vida de qui la pateix, tot i que no posa en risc la vida.
Es considera una síndrome de sensibilització central, és a dir, una alteració en la manera com el cervell i el sistema nerviós processen els senyals de dolor. Això fa que estímuls que normalment no serien dolorosos es percebin com a dolor intens (hiperalgèsia).
Els símptomes poden variar d’una persona a una altra, però els més habituals són:
- Dolor musculoesquelètic difús, que pot canviar d’intensitat i localització.
- Fatiga extrema, que no millora amb el descans.
- Trastorns del son, com insomni o son no reparador.
- Rigidesa muscular, especialment al matí.
- Problemes cognitius, com dificultats de concentració i memòria (anomenat sovint “fibro-núvol”).
- Mal de cap, migranyes, marejos.
- Trastorns digestius, com colon irritable o dolor abdominal.
- Alteracions de l’estat d’ànim, com ansietat o depressió.
- Hipersensibilitat a sorolls, llums, olors, temperatures o canvis ambientals.
La fibromiàlgia afecta principalment dones adultes, tot i que també pot aparèixer en homes, adolescents i persones grans. Sol manifestar-se entre els 30 i 60 anys, i és més freqüent en persones amb antecedents familiars de dolor crònic o trastorns de l’estat d’ànim.
El diagnòstic es basa en l’avaluació clínica, ja que no existeixen proves específiques per detectar la fibromiàlgia. El professional sanitari revisa la història mèdica, els símptomes i fa una exploració física per descartar altres malalties amb símptomes similars.
És habitual que el diagnòstic arribi després d’un llarg recorregut per diferents especialistes, cosa que pot generar frustració en el pacient. Per això, és fonamental una bona comunicació i empatia en l’atenció sanitària.
Tot i que no hi ha una cura definitiva, sí que existeixen estratègies que poden ajudar a controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida:
- Tractament farmacològic: només està aprovat l’ús d’antidepressius.
- Exercici físic moderat i regular, com caminar, nedar o fer ioga.
- Fisioteràpia i teràpies corporals adaptades.
- Suport psicològic, teràpia cognitivoconductual.
- Educació sanitària per entendre millor la malaltia i aprendre a gestionar-la.
- Tècniques de relaxació, com la meditació, el mindfulness o la respiració conscient.
L’abordatge ha de ser multidisciplinari, amb la participació de metges, infermeres, psicòlegs, fisioterapeutes i altres professionals de la salut.
Estada acadèmica d’estudiants de la Universitat de Monterrey al Campus Bellvitge
El Dr. Javier Narvaéz, nou coordinador de la XHUEC de malalties autoimmunes sistèmiques
