El cartílag és un teixit elàstic que recobreix els extrems dels ossos a les articulacions, permetent un moviment suau i reduint la fricció. L'artrosi es produeix quan aquest cartílag es desgasta, causant molèsties, problemes de moviment i inclús deformitat articular.
És la malaltia reumàtica més freqüent, afectant a més de 200 milions de persones en el món. El seu curs és crònic i pot ser provocada per diversos factors com l'envelliment, l'obesitat, la sobrecàrrega, traumatismes o l'ús excessiu. Les persones amb antecedents familiars d'artrosi tenen més probabilitats de desenvolupar aquesta malaltia, tot i no ser una malaltia hereditària.
La gonartrosi és l’artrosi que es localitza al genoll, essent una de les localitzacions més freqüents, amb una prevalença al nostre país del 10,2% (14% en dones i 5,7% en homes). Pot afectar diversos aspectes físics i psicològics, com el dolor, cruixits, la disminució de la mobilitat, inflamació i inestabilitat articular, atrofia muscular, la depressió o l'ansietat. El dolor acostuma a augmentar amb la mobilitat (pujar i baixar escales) i també després d'un període de repòs.
En primer lloc, s’opten per a tractaments conservadors dirigits a millorar el dolor i la funcionalitat:
- El tractament farmacològic, sempre sota prescripció mèdica, pot ser útil en casos de dolor agut o inflamació (antiinflamatoris) i crònic (analgèsics).
- Pot ser d’utilitat l’aplicació de fred en moments d’inflamació i calor quan el dolor és crònic, durant 10 minuts 3 cops al dia.
- Evitar moviments bruscs o repetitius en moments de dolor, pujar o baixar escales i exercici d’impacte.
- Tractaments rehabilitadors per a millorar el to muscular i exercicis regulars.
- Infiltracions intra-articulars, en casos determinats.
- Cirurgia de recanvi articular (pròtesi de genoll), quan el tractament previ ja no és efectiu i l’artrosi està en fase avançada.
L'exercici físic és recomanat com a tractament de primera línia per als pacients amb artrosi de genoll. Malgrat la creença que l'exercici pot augmentar el dolor o danyar el cartílag ja deteriorat per l'artrosi, estudis mostren que l'exercici és un dels tractaments més segurs amb mínims efectes adversos. A més, el seu efecte sobre el dolor i la funció física supera el dels antiinflamatoris. L'exercici, aplicat correctament, no deteriora el cartílag ni augmenta la inflamació, podent tenir fins i tot un efecte protector. Així mateix, millora la funció física, la qualitat de vida i el benestar emocional, fins i tot en pacients amb altres malalties concomitants.
Molts pacients amb artrosi poden ser menys actius degut al dolor, però és important comprendre que aquesta falta d'activitat pot conduir a una major debilitat i una disminució de la salut general.
Les recomanacions generals per a pacients amb artrosi inclouen almenys 150 minuts setmanals d'exercici aeròbic, exercicis d’enfortiment almenys 2 dies a la setmana, i exercicis d’equilibri per a persones majors de 65 anys amb risc de caigudes.
Aeròbics o cardiovasculars: distribuïts uniformement, amb almenys 30 minuts diaris. Caminar és ideal per artrosi lleu; activitats com la bicicleta estàtica o la natació són alternatives en casos més simptomàtics.
Enfortiment o tonificació muscular: indicat tant en artrosi lleu com en fases avançades. Es centra principalment en el quàdriceps i isquiotibials, afegint exercicis per a maluc i panxells.
És recomanat acudir al metge en casos que els tractaments convencionals no millorin el dolor al llarg de les setmanes, presenti inflamació persistent, pèrdua acusada de mobilitat o febre.
Servei de Reumatologia.
Imatge: Sociedad Española de Reumatología.