Cirurgia de vàlvula mitral

El cor funciona com una bomba que impulsa la sang per tot el cos.

Dins del cor hi ha quatre vàlvules que asseguren que el flux de la sang circuli només en una direcció. Les vàlvules malaltes poden obstruir el flux de la sang (estenosi) o bé tancar-se de manera incompleta (insuficiència). Aquestes anormalitats creen una sobrecàrrega de treball pel cor, que el pacient reconeix per l’aparició de fatiga excessiva o difícil respiració durant l’exercici. En alguns pacients, la vàlvula malalta es descobreix perquè el metge escolta un buf.

Una vàlvula pot estar danyada de manera important encara que el pacient no tingui cap símptoma.

En alguns pacients només hi ha afectada una de les quatre vàlvules, mentre que en d’altres n’hi ha dues o, fins i tot, tres. Els noms de les vàlvules afectades més habitualment són la mitral i l’aòrtica; amb menys freqüència la tricúspide.

Què és la vàlvula mitral?

La vàlvula mitral se situa entre l'auricula i el ventricle esquerre. La seva funció és controlar que el flux sanguini generat pel batec de cor es mogui en la direcció correcta i no retorni cap enrere. Ens podem trobar amb patologia de:

Estenosis valvular mitral: és l'engruiximent anormal amb dipòsits de calci en la vàlvula que redueix l'orifici valvular provocant obstrucció al pas de la sang.  Això provoca una sobrecàrrega de treball pel cor que amb el temps acaba provocant insuficiència cardíaca.

• Causa: La principal causa d’aquesta estenosi és un procés secundari a la febre reumàtica, infecció faringoamigdalar causada per un bacteri (estreptococ) que el pacient adquireix en la seva joventut, i que produeix un procés inflamatori crònic sobre els vels de la vàlvula mitral. La degeneració senil del teixit valvular mitral produïda per l’edat avançada del pacient també pot engruixir, inclús calcificar, tant els vels de la vàlvula com l’anell mitral. Aquesta afectació pot causar diferents graus d’estenosi mitral, insuficiència mitral o ambdues al mateix temps.
• Símptomes: a l'estadi inicial de la malaltia els pacients poden estar asimptomàtics. Generalment, els símptomes apareixen si l'estenosi és greu i quan es realitza un esforç físic. Els símptomes principals són:
  • Dificultat respiratòria (DISPNEA)
• Diagnòstic: l'examen mèdic amb estetoscopi revela un buf característic. L'ecocardiograma color-doppler (prova no invasiva que a través d'una sonda que produeix ones sonores recolzada al tòrax del pacient permet visualitzar en una pantalla el cor, les seves cavitats i el seu funcionament) és l'examen fonamental per confirmar el diagnòstic i valorar la seva severitat.
• Tractament: el tractament quirúrgic s'indica quan l'estenosis és severa i provoca símptomes, però també en absència de símptomes quan el cor augmenta la seva dimensió i perd la seva força. Actualment hi ha un tipus de tractament:
  • Cirurgia oberta que permet substituir la vàlvula malalta amb una pròtesi que pot ser biològica o mecànica 

Insuficiència valvular mitral: és el contrari de l'estenosi, la vàlvula no tanca bé i la sang reflueix cap enrere provocant una sobrecàrrega de treball pel cor que amb el temps també comporta insuficiència cardíaca.

• Causa: La raó principal del tancament anòmal de la vàlvula és la presència d’un vel (o comporta) massa flexible i folgat que no és capaç d’aguantar la pressió que es genera dins el ventricle esquerre durant la contracció cardíaca, la seva obertura rep el nom de prolapse mitral. No és infreqüent que aquest prolapse, amb el pas del temps, es vagi fent més important i arribi a trencar alguna de les cordes tendinoses amb les quals el vel s’àncora, com si es tractés d’un paracaigudes, al mateix múscul intern del cor.
• Símptomes: a l'estadi inicial de la malaltia els pacients poden estar asimptomàtics. Generalment els símptomes apareixen quan el cor perd la seva força. Els símptomes principals són:
  • Dificultat respiratòria (dispnea)
  • Fatiga
• Diagnòstic: l'examen mèdic amb estetoscopi revela un buf característic. L'ecocardiograma color-doppler (prova no invasiva que a través d'una sonda que produeix ones sonores recolzada al tòrax del pacient permet visualitzar en una pantalla el cor, les seves cavitats i el seu funcionament) és l'examen fonamental per confirmar el diagnòstic i valorar la seva severitat.
• Tractament: el tractament quirúrgic s'indica quan la insuficiència és severa i provoca símptomes, però també en absència de símptomes quan el cor augmenta el seu tamany i perd la seva força. Hi ha dues opcions quirúrgiques:
  • La reparació de la pròpia vàlvula
  • El recanvia valvular mitral per una pròtesis biològica o mecànica

Després de valorar riscos i beneficis, el cirurgià cardíac li explicarà, de forma individualitzada, les diferents opcions de tractament i quina és la que millor s’adequa al seu cas. Per fer-ho, tindrà en compte els resultats de les proves complementàries que se li hagin fet (ecocardiografia, cateterisme de les artèries coronàries, etc.) i el seu estat de salut. També tindrà l’oportunitat de resoldre els dubtes que pugui tenir.

És possible que el cirurgià que el visiti a la consulta, el que li faci l’operació i el que el visiti a la planta, no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del mateix equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l’ingrés.

Els temes que li explicaran, seran els següents:

Què és una cirurgia sobre la vàlvula mitral?

La substitució valvular mitral consisteix en el recanvi de la vàlvula mitral (localitzada entre l'aurícula i el ventricle esquerre) per una pròtesi mecànica o biològica, quan no és possible la seva reparació.

L'objectiu de la cirurgia de recanvi valvular mitral és que la sang pugui circular de forma adequada dintre del cor.

Com es realitza la intervenció?

Abans de la cirurgia, vostè rebrà anestèsia general. Estarà adormit (inconscient) i no sentirà dolor durant l'operació.

Una vegada que estigui inconscient, el cirurgià cardíac farà un tall de 20,5 a 25,5 cm a la meitat del tòrax. Se separarà l’estèrnum per crear una obertura. Això permet l'accés al cor i l'aorta, el principal vas sanguini que va del cor a la resta del cos.

La cirurgia es realitzarà amb CEC (circulació extracorpòria) que consisteix en una bomba que bombeja la sang en lloc del cor, el qual roman aturat durant l'operació i durant un temps limitat.

Quant dura una pròtesi biològica i una mecànica?

Les pròtesis mecàniques es fabriquen amb materials de gran resistència (carboni pirolític). L'avantatge és la durabilitat pràcticament indefinida i el desavantatge és que requereixen tractament anticoagulant de per vida.

La pròtesi biològica es fabrica amb teixit d'origen animal que per la seva característica de biocompatibilitat no requereix tractament anticoagulant. El desavantatge és que es deteriora amb el temps i té una durada d'entre 10 i 15 anys.

Generalment, les mecàniques s'utilitzen en pacients molt joves, i les biològiques a partir dels 65 anys. El cirurgià li aconsellarà quina és la millor pròtesi artificial per vostè.

Reparació Valvular Mitral:

L’accés quirúrgic habitual és l’esternotomia mitjana, però també es pot portar a terme mitjançant cirurgia mínimament invasiva en la que s’utilitzen petits accessos laterals del tòrax. No obstant això, aquesta última no sempre és possible i l’elecció del tipus d’accés dependrà de cada situació en particular.

El 80% aproximadament dels casos el vel afectat o responsable de la insuficiència és el “posterior” i la seva reparació se sol fer mitjançant petites reseccions de teixit. També és possible reparar-lo implantant noves cordes valvulars confeccionades per la indústria amb un material de derivat plàstic, però aquesta tècnica se sol reservar per l’afectació del vel anterior que és molt menys freqüent i més complexa de reparar.

Per últim, es poden donar situacions en què es presentin ambdós vels folgats i donats de si, de manera que cap d’ells és capaç de mantenir la pressió sanguínia, produint habitualment insuficiències mitrals molt importants. Aquesta afectació seria la més complexa de reparar i requereix la utilització al mateix temps de diferents tècniques de reparació i de cirurgians amb experiència en reparació mitral.

Més del 90% de les insuficiències mitrals causades exclusivament per un prolapse posterior es poden reparar amb èxit pel nostre equip de cirurgians. En el cas del vel anterior aquest percentatge, tot i que segueix sent elevat, es redueix i dependrà de la complexitat de cada cas.

¿Quins avantatges té respecte a la substitució valvular per una pròtesi i quina durabilitat té la reparació?

Si no és possible la reparació mitral, s’ha de substituir la vàlvula del pacient per una pròtesi valvular. No obstant això, sempre serà preferible la reparació del prolapse mitral perquè presenta certs avantatges respecte a la pròtesi: menys complicacions durant el procediment, s’eviten riscs relacionats amb la mateixa pròtesi valvular amb el pas del temps y també la necessitat de prendre, en molts casos, fàrmacs anticoagulants de per vida. En mans del nostre equip, el procediment es realitza amb un risc de complicacions baix i amb un percentatge de mortalitat per sota de l’1%. La durabilitat d’una reparació mitral exitosa és elevada amb el pas del temps, inclús acceptant algun grau de regurgitació residual lleu, al voltant del 90% al cap de 10 anys de la intervenció.

Signatura del consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el seu problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià li ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre-ho. Hi ha ocasions en què tenim moltes proves a favor d'una decisió i d'altres en què els resultats esperables poden no ser tan coneguts. D’acord amb el coneixement científic que hi hagi, el seu equip i vostè prendran una decisió.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar-ne els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se’n en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les possibles conseqüències si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. De ser així, li explicaran específicament.

Com és el procés a l'hospital després de la cirurgia?

Després de la cirurgia, els pacients es recuperen a la Unitat de Cures Intensives. Els dies posteriors, generalment 2,  depenent de la seva evolució, són traslladats a la planta. Molts pacients tornen a casa aproximadament 7-10 dies després de la cirurgia. El pacient trigarà de 4 a 6 setmanes en sentir-se més fort i reiniciar les seves activitats habituals.

Em cal un tractament específic després de la intervenció?

Habitualment es conserva el mateix tractament cardiològic que prenia anteriorment a l'operació. El medicament més important per cuidar la pròtesi mecànica és l'anticoagulant oral (Sintrom/Aldocumar). Vostè haurà de fer controls periòdics (inicialment setmanals i posteriorment mensuals) i haurà de prendre-se’l durant tota la vida.

Una intervenció quirúrgica suposa una agressió controlada a l'organisme i amb un objectiu terapèutic. Per tant, es necessita que vostè es trobi en les millors condicions per respondre des del punt de vista físic. Ha de preparar-se.

A continuació, li expliquem com l’ajudarem per preparar-se per anar a quiròfan.

Començarem per mirar aquest vídeo informatiu sobre la seva preparació preoperatòria, on veurà com la seva participació en la preparació té un paper fonamental a l’hora de tenir una bona recuperació:

Pla de la visita

• Entrega de guia extensa informativa.
• Entrega de l’esquema del procés quirúrgic.
• Entrega de vídeo informatiu.
• Entrega i explicació de l’esquema d’activitats diàries postoperatòries.
• Entrega i explicació de realització de dieta baixa en residus una setmana abans de la cirurgia.
• Mesura de TA, FC i Sat.O2 basal.
• Pes, talla i IMC.
• Entrega de complements nutricionals hipercalòrics (Sugarmix®) per prendre 2x 200ml., 8 hores abans de la intervenció quirúrgica.
• Revisar que s’han fet totes les proves preoperatòries necessàries.
• Explicar-li com transcorrerà l’ingrés en cas que, com esperem, no presenti cap complicació.
• Realització d’una sèrie de preguntes, que ens serviran per detectar quins aspectes són més importants a treballar amb vostè, per tal que la seva preparació i recuperació posterior siguin un èxit. Detecció de possibles dificultats en el postoperatori a casa per falta de suport adient i activació dels circuits disponibles. 
• Resolució de dubtes sobre la seva malaltia o el procés d’hospitalització.
• Explicació de la PREHABILITACIÓ, és a dir, de com cal que es prepari, en funció de la seva situació personal, a tres nivells: preparació física, preparació nutricional i preparació psicològica.

Què és la Prehabilitació?

La prehabilitació és un programa dissenyat per millorar la capacitat funcional del pacient abans de la cirurgia, mitjançant l’actuació en 3 aspectes: activitat física, adequada nutrició i reducció del component d’ansietat i frustració.

Preparació física:

Valoració de l’estat general, de la forma física i respiratòria, i de presència d’anèmia.

L’avaluació física es realitzarà mitjançant un test de la marxa (si la visita pot ser presencial) o mitjançant unes preguntes (si la visita és telemàtica).

En tots dos casos, se li oferirà un pla d’entrenament ajustat a les seves necessitats, que haurà de seguir fins al dia previ a la intervenció quirúrgica. Consistirà a fer exercici físic sense sobreesforços, però continuat. Es basarà en activitats de flexibilitat, força i respiració.

La infermera que li faci el seguiment li explicarà el tipus d’exercici i la seva freqüència. A més, possiblement, el visiti un fisioterapeuta que li explicarà les pautes d’exercicis de fisioteràpia previs a una intervenció de cirurgia general. Aquest document conté informació d’exercicis respiratoris, d’exercicis actius amb els braços/cames i finalment informació de com s’ha de mobilitzar.

Complir amb aquest entrenament, tindrà una repercussió molt important en la millora de la seva salut.

A la consulta, també li explicaran els beneficis de dur a terme una mobilització precoç després de la cirurgia (ho veurem a l’apartat d’hospitalització). A l’hospital li explicaran en quin moment s’ha d’asseure, posar-se dret o caminar amb l’ajuda del personal necessari.

Recordi que es recomana una mobilització precoç perquè molts estudis científics han demostrat una millora de resultats en salut i una disminució de les complicacions després de la cirurgia.

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia. El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Preparació nutricional:

Abans d’indicar-li qualsevol mena de dieta, haurem de fer una avaluació del seu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes:

• Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
• Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
• Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual

Segons el resultat d’aquest test, podria ser derivat, si calgués, a un especialista en nutrició per fer-li un seguiment individualitzat abans de l'operació.

• En general, recomanem una dieta rica en proteïnes. Sobretot després de cada sessió d’exercici.
• D'altra banda, els dies més propers a la cirurgia li recomanarem seguir una dieta baixa en residus (sense fibra).
• En alguns programes, com ara l’ERAS,  se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre's fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.

Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues:

Serà imprescindible que redueixi al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac. 

Les possibles complicacions, resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per això, pot ser visitat per equips especialitzats que l’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia.

Preparació psicològica:

Durant tot el procés disposarà d’atenció telefònica dels professionals de l’hospital per resoldre dubtes que li puguin sorgir a casa. En concret, se li facilitarà un telèfon de contacte de la infermera referent.

Ha de ser responsable actiu de les activitats proposades per saber què passarà cada dia després de l’operació i així poder complir els objectius de la seva recuperació.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són: 

• Anàlisi de sang
• Radiografia de tòrax
• Electrocardiograma
• Proves específiques, si té altres malalties

Anàlisi de sang: li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma: els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica.
• Bioquímica: se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.

Radiografia de tòrax: es realitza per avaluar:

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma: Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arítmia.

Cateterisme cardíac: En pacients majors de 40 anys.

Ecocardiografia

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita: 

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics: si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics: totes les malalties que pateix o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada, així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: en el cas de la gastrectomia, és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment l’atendran diferents anestesiòlegs; un per realitzar el preoperatori i un altre que l’anestesiarà a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia ni de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia.  El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Li trucaran des de programació quirúrgica de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple, un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?
Higiene:
El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:
Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

• Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
• Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li hauran dit i donat la infermera)

Què ha de portar a l'hospital?
En una motxilla petita:

• Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
• Medicació habitual i recepta electrònica
• En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
• Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

• Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

• Un full d'etiquetes identificatives.
• Una polsera identificativa.
• Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment, haurà d'esperar fins que l'avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d'anar.

En el moment de l’admissió, també s'informarà que has d’entregar els objectes personals a l'acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic el dia de la cirurgia, l'acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la teva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que et trobes. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no vas acompanyat, es procedirà a custodiar les teves pertinences amb Seguretat.

Un cop li haguem indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s’aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas de que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s’informarà de que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà al familiar que vostè hagi indicat com a referent sobre com s'ha desenvolupat la mateixa. En funció de la situació epidemiològica, el seu acompanyant podrà restar a la sala d’espera o tindrà accés restringit.

Estada al prequiròfan

A  l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l’anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d’entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li posaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia.

Funcionament general de la planta d'hospitalització. Horaris de visita e informació als familiars

Un cop arribi a l'habitació, la infermera i l’auxiliar assignades li explicaran el funcionament de la unitat. Recordi que a la planta les habitacions son compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació. A l'habitació disposa de televisió compartida amb el seu company, pel que li recomanem que els seus familiars li portin monedes per poder fer-ne ús. 

Els àpats segueixen els següents horaris aproximats:

• Esmorzar: 9-10h
• Dinar: 13:30-15h
• Berenar: 17-18h
• Sopar: 19:30-21h
• Ressopó: 22-23h

Recordi que, donada la seva intervenció, la introducció i la progressió de la dieta estan planificades amb detall. No prengui res sense informar-ne la seva infermera. Si vostè té la necessitat de beure o menjar res entre àpats, disposa de màquines de dispensació a l’hospital i també n'hi poden portar els seus familiars (prèvia consulta al seu equip assistencial).

És important que la persona que vostè designi sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusió. Si no hi ha complicacions, s’informarà una vegada al dia.

En cas de necessitar informació complementaria pot demanar una entrevista amb el seu equip.

En el cas de tenir necessitats especials, ha d’informar-ne els metges i infermeres des de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per entendre la informació, voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc i aportar la documentació adient.

Per tal de respectar el descans dels pacients, no han de produir-se aglomeracions a l’habitació. Preferiblement, estarà amb vostè un sol acompanyant. En les convalescències llargues, aquest pot anar canviant o de vegades ser més d’un. Les visites a l'hospital no han de ser socials; son de companyia i ajuda al familiar.

Visites mèdiques

L’equip mèdic, format per l’equip de cirurgians (adjunts i residents) de la unitat de cirurgia cardiaca, el visitaran durant el dia en funció de les tasques assistencials. És freqüent que els metges que el visitin siguin diferents cada dia, en funció de les tasques assistencials de cadascú; però el pla de tractament i les decisions de cada dia venen marcades a les reunions diàries de l’equip.

També el poden visitar d’altres especialistes, com el fisioterapeuta, que li faran un seguit de preguntes i recomanacions individualitzades segons els seu hàbits i el desenvolupament del seu postoperatori i el prepararan per poder cuidar-se a casa.

Seguiment per infermeria

L’equip d’infermeria estarà al seu costat durant tot l’ingrés. Depenent de la unitat d’hospitalització, canviarà 2 o 3 vegades durant el dia. Li administrarà la medicació pautada pels metges i li farà les cures necessàries, també s’ocuparan d’ajudar-lo a progressar en la recuperació i estar alerta en la detecció de possibles signes d'alarma de complicacions.

Durant el postoperatori portarà drenatges toràcics, sonda urinària, vies venoses i cables temporals de marcapàs extern. Els cirurgians decidiran el moment idoni per retirar-los-hi.

La seva infermera li indicarà el moment idoni per a l'inici de la tolerància hídrica i de la seva mobilització. Potser no li vindrà de gust, però l'animaran i insistiran per fer-ho sota la seva supervisió. És important seguir les recomanacions de la infermera, ja que que aquestes recomanacions han demostrat els millors resultats per a la recuperació dels pacients i ajuden a prevenir algunes de les complicacions postoperatòries com pot ser  la trombosis a les cames o la paràlisi de l’intestí. Igualment, li recordaran els exercicis respiratoris.

L’infermer disposa del mateix pla de tractament i progressió que indiquen els cirurgians i que s’ha planificat pel seu tipus de cirurgia.

Previsió d'alta hospitalària

Quan la seva alta estigui prevista, s’intentarà avisar-lo el dia abans perquè pugui organitzar-se amb la seva família. L’alta es programa de tal manera que tot està previst perquè pugui marxar a casa seva durant el matí i sempre abans de les 12h. És important que es pugui organitzar perquè vinguin a recollir-lo abans d’aquesta hora.

Quan marxi cap a casa, li entregarem l'informe mèdic amb la informació de tot l’ingrés i pautes de recomanacions, les receptes necessàries i les cites per als controls programats a Consultes Externes.

Recordi que vostè haurà de contactar amb el seu cardiòleg de referència per fer una visita de control postoperatòria. En cas que no tingui cap cardiòleg assignat, haurà de contactar amb el seu metge de capçalera perquè el derivi al cardiòleg de zona.

En el cas de necessitats especials, com poden ser cures a domicili, ajudes a casa… s’haurà tractat el tema prèviament amb vostè per activar els circuits adients previs a l’alta.

En cas que necessiti una llitera, una cadira de rodes o no pugui pujar escales i visqui en un edifici sense ascensor, se li podrà demanar una ambulància no urgent. Per qualsevol altre supòsit, s’hauria de dirigir als serveis socials de la zona.

D'altra banda, també disposarà del contacte telefònic amb una infermera i podrà resoldre nous dubtes que puguin sorgir mentre estigui al domicili, en horari de dilluns-divendres al matí.

Un cop a casa, i quan vostè senti que es troba bé, ha de contactar amb el seu cardiòleg de referència per fer una visita de control postoperatòria. En cas que no tingui cap cardiòleg assignat, haurà de contactar amb el seu metge de capçalera perquè el derivi al cardiòleg de zona.

D'altra banda, si vostè presenta algun problema de salut general, recordi que ha de contactar amb el seu metge de capçalera.

Se li proporcionarà una data per a revisió amb el cirurgià cardíac a Consultes Externes de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

S'ha de controlar la freqüència cardíaca i la tensió arterial per si necessita que li ajustin la medicació. Contacti amb el metge de capçalera, si sobrepassa 140/90 mmHg. També s'ha de prendre la temperatura dues vegades al dia: matí i tarda durant dues setmanes. S'ha de pesar un cop per setmana (a la mateixa hora, a la mateixa bàscula i sense roba).

També és molt important que es faci anàlisis periòdiques per vigilar la glucosa, el colesterol, anèmia, etc. És fonamental estar ben controlat per evitar la progressió de la malaltia i possibles recaigudes.

Higiene bucal

• La higiene bucal és molt important, raspalli's les dents després de cada àpat amb un raspall suau. No oblidi fer revisions dentals cada 6 mesos.

Higiene corporal

• Aconsellem la realització de la higiene corporal diària mitjançant una dutxa completa, també de la zona quirúrgica, amb sabó neutre, sigui líquid o gel.
• Després de la dutxa, ha d'eixugar-se meticulosament la pell, sobretot les zones de plecs cutanis i de la ferida quirúrgica, per evitar que s'acumuli la humitat.
• Ha de rentar-se les mans abans dels àpats i després d’anar al WC.

Cures de la pell

• Després de la higiene diària, ha de mantenir la pell hidratada amb llet, crema o oli corporal, per conservar-ne l’elasticitat (eviti la zona intervinguda).
• Observi l’aparició de lesions cutànies, úlceres o erosions que es poden produir a causa de l’excés de sudoració o el contacte prolongat amb superfícies (llit, cadira, etc.).

Cures de la ferida

• Ha de vigilar i fer les cures de les seves ferides quirúrgiques tal com se li ha explicat. Les ferides han d'estar netes i ben seques. Ha de rentar-les amb aigua i sabó neutre i un cop seques, deixar-les a l'aire, tret que se us indiqui el contrari. Una vegada retirats els punts de sutura, hidrati la zona de la ferida amb oli de rosa de mosqueta.
• Si té diverses ferides, ha de rentar-les i curar-les per separat per evitar infeccions creuades.
• És normal tenir una sensibilitat alterada (sensació de suro o, al contrari, zona molt sensible) als marges de les ferides. També és normal tenir-hi cert dolor. Per això, se li aconsellen analgèsics, que podrà anar retirant de mica en mica.
• Pot ser d'ajuda en les dones l'ús de sostenidors de dia i de nit.
• Si té tos o esternuts, recordi subjectar-se el pit abraçant-se o emprant la cotilla que se li ha indicat.
• Si se li ha extret vena de la cama, procuri no estar dret durant molt de temps. Mantingui la cama elevada quan estigui assegut i segueixi les indicacions que li han donat sobre la utilització d'embenatge elàstic.
• Eviti l’exposició de la ferida al sol durant el primer any després de la intervenció. És recomanable que utilitzi bloquejadors solars per evitar l’aparició de queloides (inflament de la cicatriu).

• A l'alta se li actualitza la recepta electrònica amb la medicació que cal seguir en aquell moment. Aquest pla de medicació s'ajustarà i modificarà pels seus metges segons ho vagi necessitant a cada moment.
• Si li han prescrit ANTICOAGULANTS (Sintrom, Aldocumar, Eliquis, Pradaxa, Lixiana, etc.), segueixi les recomanacions i cures específiques d'aquesta medicació. És molt important seguir les dosis i horaris indicats, per prevenir hemorràgies i/o formació de coàguls al cor.

• Si li han indicat seguir una dieta específica per diabetis, colesterol, etc., ha de seguir amb ella. Com a norma general, ha de seguir una dieta variada amb poca sal.
• Consumeixi lactis desnatats i eviti menjars menjars greixosos, excés de sucre, excés de sal i l'alcohol. No prengui begudes ensucrades amb gas (cola, llimonades etc.).
• Eviti menjars preparats, conserves i brioixeria industrial. Consumeixi productes frescos, preferentment fruites, verdures i aliments integrals.
• Hi ha models de dietes que pot sol·licitar.

• NO FUMI
• Intenti mantenir un pes adequat.
• Faci, diverses vegades al dia, els exercicis respiratoris que us han ensenyat.
• Comenci a fer passejades curtes i sempre acompanyat. Incrementi les distàncies i durada d'aquestes passejades segons les vagi tolerant.
• Quan li ho indiquin els seus metges, practiqui exercici físic aeròbic: caminar, bicicleta, ballar, gimnàstica suau…  almenys 30 minuts 3-5 cops per setmana.
• Fins que l'os cicatriu (uns dos mesos) eviti esforços amb els braços, com carregar, aixecar o empènyer pesos.
• Consulti el seu metge abans de començar a conduir (uns 2 mesos).
• Procuri dormir de panxa enlaire durant 3-4 setmanes. Si té dolor en dormir de costat, torni a dormir cara amunt una setmana més.
• Aturi qualsevol mena d'exercici o activitat, si té alguns dels següents símptomes: dolor al pit, palpitacions, manca d'aire, nàusees i/o vòmits, sudoració.

• Si li han implantat una vàlvula artificial o corregit determinades cardiopaties congènites, ha de prendre precaucions per evitar infeccions greus com l'endocarditis.
• Sempre que li facin un procediment instrumental o invasiu, ha de comunicar la seva situació al metge i si està prenent medicació anticoagulant o antiagregant.
• Entre els procediments més comuns en què cal tenir precaució, hi ha: procediments dentals, endoscòpies i colonoscòpies, biòpsies, procediments urinaris, etc.
• Segons la seva situació i el procediment a realitzar, el seu metge li indicarà si ha de prendre antibiòtics, modificar la medicació, etc.

Haureu de consultar amb el vostre metge si teniu algun d'aquests problemes:

• Febre 38º o més.
• Calfreds.
• Envermelliment, inflamació, o sortida de pus o sang per les ferides. És normal que pugui sortir alguna gota de líquid groc clar o transparent durant els primers dies.
• Dolor important i mantingut a les ferides.
• Cruixits a l'estern.
• Dificultat per respirar.
• Dolor al pit.
• Marejos i sudoració freda.
• Augment ràpid de pes (més de tres quilos en una setmana) o aparició d'edemes (inflor a les cames).

Si està prenent anticoagulants heu de consultar si apareixen hemorràgies pel nas, boca, orina de color vermell, o deposicions negres i/o amb sang.

• No condueixi durant una setmana després de l’alta. Es recomana no conduir durant tot el temps que s'estigui prenent calmants.
• No faci desplaçaments sols al principi de la recuperació i fins que se senti segur.

Un cop a casa, continuï la recuperació postoperatòria, seguint aquestes indicacions la tornada a la normalitat serà satisfactòria. És molt important tenir present que amb l'operació no s'acaba el tractament. Ha de seguir les visites de control, prendre's correctament la medicació i mantenir les mesures de prevenció per evitar la progressió de la malaltia cardíaca i futures complicacions.