Cirurgia de cor artificial (DAV)

La cirurgia de col·locació del dispositiu d’assistència ventricular tipus HeartMate 3 és una cirurgia complexa que requereix una atenció especial per part d’un equip multidisciplinari (cirurgià cardíac, anestesista, intensivista, cardiòleg, dietista, infermer de pràctica avançada en insuficiència cardíaca, fisioterapeuta, entre altres).

Una assistència ventricular de llarga duració és un dispositiu de suport pel ventricle esquerre indicat per aqueles persones que es troben en una situació de molt poca força d’aquest ventricle i, per tant, no pot aportar un flux de sang suficient per cobrir les necessitats de l’organisme i, per tant, es troba en situació d’insuficiència cardíaca avançada.

El dispositiu d’assistència ventricular tipus HeartMate 3 és una bomba centrífuga col·locada a l’àpex del ventricle esquerre, té per objectiu ajudar al cor, que té poca forca, i millorar el cabal cardíac i, per tant, la força amb la qual s’envia sang a la resta del cos. Pel funcionament d'aquesta bomba és indispensable que estigui connectada a una font d'alimentació, per tant, d’aquesta bomba està connectada a un cable que surt a l’exterior del cos per la panxa, per creuar la paret abdominal. El cable es connecta a un controlador extern del dispositiu i aquest està connectat alhora a dues bateries o a la corrent.

Aquesta teràpia implica uns canvis en la vida de la persona i de la família. La proposta d’implantar un dispositiu d’assistència ventricular de llarga durada tipus HeartMate 3 ve recomanada per l’equip multidisciplinari de cardiologia que valora la millor opció de tractament per la situació en què es troba la persona i que, per tant, aportaria millora en la qualitat de vida de la persona, tot i així s’ha de tenir present que la decisió final de tractament l’ha d’acceptar el/la candidat/a, conjuntament amb la seva família.

És un dispositiu que s’implanta en una cirurgia cardíaca, que és una cirurgia complexa que implica un equip multidisciplinari: cirurgià cardíac, anestesista, intensivista, cardiòleg, dietista, infermer de pràctica avançada en insuficiència cardíaca, fisioterapeuta, entre altres.

La cirurgia es duu a terme sota anestèsia general (adormit i sense sentir dolor). El cirurgià fa una incisió central al tòrax per poder accedir al cor.

Amb quin objectiu es col·loca el dispositiu d’assistència ventricular de llarga durada? Ens podem trobar en diferents situacions depenent de la persona i, per tant, l’objectiu de tractament serà diferent. Pot ser: 

• Teràpia de destí: pacients amb insuficiència cardíaca avançada que no són candidats a trasplantament cardíac amb l’objectiu de guanyar anys de vida i qualitat de vida.
• Pont a decisió: pacients que actualment no compleixen criteris per ser admesos a una llista d’espera de trasplantament cardíac, però es preveu que aquests criteris puguin ser modificables.
• Pont a trasplantament: per arribar amb les millors condicions al trasplantament cardíac quan es preveu que la llista d’espera pugui ser llarga.
• Pont a la recuperació: pacients amb insuficiència cardíaca aguda.

El seguiment de la malaltia, tant si es tracta d’una persona amb un llarg procés d’evolució de la malaltia com si es tracta d’un cas que debuta d’una situació de malaltia aguda com podria ser un infart agut de miocardi, el seguiment es fa per part de l’equip d’insuficiència cardíaca avançada de l’hospital, que el conforma un equip de cardiologia especialitzat i infermeria de pràctica avançada. La valoració mèdica ve acompanyada d’una bateria de proves, des d’analítiques, electrocardiogrames com ecografies cardíaques o cateterismes cardíacs.

Per altra banda, també intervé la valoració d’altres equips mèdics que intervindran en el procés d’implant de la teràpia. Primerament l’equip de cirurgia cardíaca. També l’equip mèdic de la unitat de cures intensives coronàries. Posteriorment, es valoren riscos i beneficis en una sessió multidiscipliar en què intervenen tot aquests equips i finalment es pren la decisió de la proposta d’intervenció.

En cas de trobar una evolució prolongada de la malaltia d’insuficiència cardíaca permet fer unes consultes de valoració i més temps de reflexió de la situació per part del pacient. En canvi, en situacions de malaltia aguda, les decisions s’han de prendre més ràpidament. Tot i això sempre es facilita que la persona implicada tingui espai per pensar i resoldre tots els dubtes que se li plantegin per tal de prendre la decisió d’implant de teràpia d’una manera conscient.

Els temes que es tractaran en la proposta d’implant d’assistència ventricular de llarga duració (LVAD) seran els següents:

• Què és una assistència ventricular de llarga durada tipus Heart Mate 3?
• Com es realitza la intervenció?
• Signatura del consentiment informat quirúrgic
• Com és el procés a l’hospital després de la cirurgia?
• Com és la recuperació?
• Em cal un tractament específic després de la intervenció?

Signatura del consentiment informat

Un cop es fa la proposta terapèutica d’implant d’assistència ventricular de llarga durada, proposta que ha sigut valorada per un equip multidisciplinari. Vostè serà informat i se li presentarà el dispositiu físicament, es resoldran dubtes en relació amb la cirurgia, el maneig diari a casa o sobre l’evolució del postoperatori. Un cop estigui d’acord la persona, se signarà el consentiment informat. 

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Li proporcionarem informació i respostes a les seves preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i els riscos i consentir sotmetre’s a la cirurgia plantejada, tot coneixent la informació disponible. Vostè té dret a retractar-se en qualsevol moment previ a l’anestèsia i se l’informarà, de nou, de les conseqüències possibles si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com pot ser la realització d’un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. En cas de ser així, li explicaran específicament.

Un cop firmat el consentiment informat es programarà dia per la cirurgia. 

Com es realitza la intervenció?

La cirurgia es realitza amb la persona adormida, sota els efectes de medicaments sedants i analgèsics, és a dir, amb anestèsia general i, per tant, tampoc sentirà dolor. 

Una vegada que estiguis inconscient, el cirurgià cardíac farà una incisió de 20,5 a 25,5 cm al centre del tòrax. Amb uns instruments els cirurgians es faciliten l’obertura del tòrax i així accedir al cor i a l’aorta, el principal vas sanguini que porta la sang a tot el cos. També es farà una incisió abdominal pel recorregut intern i sortida del cable que connecta la bomba implantada al cor amb el dispositiu controlador extern.

La cirurgia es realitza amb suport de bomba de circulació extracorpòria. Aquesta bomba realitza el bombeig de sang en lloc del cor, que roman aturat durant l’operació i durant un temps limitat i que permet que els cirurgians puguin treballar amb més control de l’òrgan. Posteriorment, es restableix el funcionament del cor amb el dispositiu ja implantat.

Com és el procés a l’hospital després de la cirurgia?

Després de la cirurgia, els pacients es recuperen a la unitat de cures intensives coronàries i els dies posteriors, generalment en 10-15 dies, depenent de la seva evolució, són traslladats a la planta. Tot i que el temps d’hospitalització està condicionat a molts factors relacionats amb l’estat preoperatori com l'operació i el postoperatori, aproximadament 1 mes després de la cirurgia es dona l’alta hospitalària i es torna a casa. Tot i això el procés de rehabilitació i recuperació de força muscular per tornar a fer activitat habitual és progressiu.

Em cal un tractament específic després de la intervenció?

S’ha de seguir un tractament farmacològic per la insuficiència cardíaca que s’ajusta a cada persona i també un tractament anticoagulant. També és important seguir les indicacions dietètiques per aquesta malaltia i de control d’ingesta de líquids així com mantenir una activitat física diària.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són: 

• Anàlisi de sang
• Radiografia de tòrax
• Electrocardiograma
• Proves específiques, si té altres malalties

Anàlisi de sang: li faran una analítica bàsica en què segurament es demanarà:

• Hemograma: els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar que no hi hagi cap procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si es té una incorrecta funció hepàtica.
• Bioquímica: se sol·licitaran alguns paràmetres per veure la funció renal, enzims hepàtics, ions com el sodi i el potassi i la glicèmia. Atès que se sol demanar la glicèmia, és convenient realitzar l’analítica en dejú.

Radiografia de tòrax: es realitza per avaluar:

• El pulmó i la pleura.
• El cor.

Electrocardiograma: Permet comprovar el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arítmia.

Cateterisme cardíac: En pacients majors de 40 anys.

Ecocardiografia

Proves funcionals respiratòries

Una intervenció quirúrgica suposa una agressió controlada a l'organisme i amb un objectiu terapèutic. Per tant, es necessita que vostè es trobi en les millors condicions per respondre des del punt de vista físic. Ha de preparar-se.

A continuació, li expliquem com l’ajudarem per preparar-se per anar a quiròfan.

Començarem per mirar aquest vídeo informatiu sobre la seva preparació preoperatòria, on veurà com la seva participació en la preparació té un paper fonamental a l’hora de tenir una bona recuperació:

Tots els pacients als quals se’ls vagi a implantar una DAVI de forma electiva de manera rutinària (actualment són tots) han d’ingressar entre 48 i 72 hores abans de l’implant a la Unitat de Cures Intensives Cardiològiques per a una avaluació preoperatòria i una optimització prequirúrgica adequada, on es duen a terme avaluacions del pacient relatives al seu estat nutricional i funcional, funció orgànica, revisió i suspensió de fàrmacs, alteracions de la coagulació i hematològiques, risc d’infecció, optimització de la situació hemodinàmica i procediments preoperatoris com el cateterisme de Swan-Ganz i l’ecocardiograma transtoràcic.

Què és la Prehabilitació?
La prehabilitació és un programa dissenyat per millorar la capacitat funcional del pacient abans de la cirurgia, mitjançant l’actuació en 3 aspectes: activitat física, adequada nutrició i reducció del component d’ansietat i frustració.

Preparació física:

• Valoració de l’estat general, de la forma física i respiratòria, i de presència d’anèmia.
• L’avaluació física es realitzarà mitjançant un test de la marxa (si la visita pot ser presencial) o mitjançant unes preguntes (si la visita és telemàtica).
• En tots dos casos, s'oferirà un pla d’entrenament ajustat a les seves necessitats, que haurà de seguir fins al dia previ a la intervenció quirúrgica. Consistirà a fer exercici físic sense sobreesforços, però continuat. Es basarà en activitats de flexibilitat, força i respiració.
• La infermera que faci el seguiment explicarà el tipus d’exercici i la seva freqüència. A més, possiblement, et visiti un fisioterapeuta que t'explicarà les pautes d’exercicis de fisioteràpia previs a una intervenció de cirurgia general. Aquest document conté informació d’exercicis respiratoris, d’exercicis actius amb els braços/cames i finalment informació de com s’ha de mobilitzar.
• Complir amb aquest entrenament, tindrà una repercussió molt important en la millora de la teva salut.

A la consulta, també t'explicaran els beneficis de dur a terme una mobilització precoç després de la cirurgia (ho veurem a l’apartat d’hospitalització). A l’hospital t'explicaran en quin moment seure, posar-se dret o caminar amb l’ajuda del personal necessari.

Recorda que es recomana una mobilització precoç perquè molts estudis científics han demostrat una millora de resultats en salut i una disminució de les complicacions després de la cirurgia.

Pots tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessitis diferents tractaments per millorar la condició abans de la cirurgia. El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessitis tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Preparació nutricional:

Abans d’indicar qualsevol mena de dieta, haurem de fer una avaluació del teu estat nutricional. Aquesta es farà amb un test molt simple basat en 3 preguntes:

• Pèrdua de pes en els darrers mesos (involuntària)
• Índex de Massa Corporal (relació entre pes i talla)
• Malalties agudes amb què convisqui en el seu procés actual

Segons el resultat d’aquest test, podries ser derivat, si calgués, a un especialista en nutrició per fer-te un seguiment individualitzat abans de l'operació.

Deshabituació de tòxics com el tabac o l’alcohol i de drogues:

Serà imprescindible que redueixis al màxim el consum de tota mena de begudes alcohòliques i/o tabac. 

Les possibles complicacions, resultat de la cirurgia, disminueixen de manera demostrada en pacients que compleixen aquesta deshabituació durant un període mínim de 3-4 setmanes abans de l’operació. Per això, pots ser visitat per equips especialitzats que t’ajudaran a deixar de fumar i/o beure abans de la cirurgia.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita: 

• Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:
  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics: si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics: totes les malalties que pateix o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics: els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada, així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.
• Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: en el cas de la gastrectomia, és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment l’atendran diferents anestesiòlegs; un per realitzar el preoperatori i un altre que l’anestesiarà a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.
• Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat. Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.
• En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia ni de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Finalment, li explicaran el dejuni previ que ha de fer. Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.

Vostè pot tenir anèmia (falta de ferro) en el moment del diagnòstic, com a conseqüència de la seva malaltia o per altres raons cròniques. En cas que la seva anàlisi de sang mostri anèmia, és possible que necessiti diferents tractaments per millorar la seva condició abans de la cirurgia.  El tractament pot ser oral o intravenós. En cas que necessiti tractament de ferro intravenós, es realitzarà de manera ambulatòria a l'Hospital de Dia.

Li trucaran des de programació quirúrgica de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple, un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?
Higiene:
El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:
Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

• Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
• Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li hauran dit i donat la infermera)

Què ha de portar a l'hospital?
En una motxilla petita:

• Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
• Medicació habitual i recepta electrònica
• En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
• Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

• Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

• Un full d'etiquetes identificatives.
• Una polsera identificativa.
• Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment, haurà d'esperar fins que l'avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d'anar.

En el moment de l’admissió, també s'informarà que has d’entregar els objectes personals a l'acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic el dia de la cirurgia, l'acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la teva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que et trobes. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no vas acompanyat, es procedirà a custodiar les teves pertinences amb Seguretat.

Una infermera et preguntarà el nom i edat, et prendrà les constants vitals i et pesarà i mesurarà. També et treurà una mostra sanguínia, et rasurarà les zones de la pell on pugui haver una incisió quirúrgica. Posteriorment et dutxaràs. Rebràs una dieta normal, baixa en sal i greixos per sopar. Posteriorment quedarà en dejú a partir de les 00h i no podràs menjar ni beure res a nos ser que et diguin el contrari. 

En cas que portis algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el teu acompanyant se’n farà càrrec (si no estàs acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s’aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas de que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s’informarà de que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà al familiar que vostè hagi indicat com a referent sobre com s'ha desenvolupat la mateixa. En funció de la situació epidemiològica, el seu acompanyant podrà restar a la sala d’espera o tindrà accés restringit.

Estada al prequiròfan

A  l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l’anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d’entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Posteriorment, l’anestesiòleg  et col·locara un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària i un catèter al canyell amb anestèsia tòpica. Seguidament li fara una anestèsia general i els cirurgians procediran a la realització de la cirurgia.

Estada a la Unitat de Cures Intesives Cardiològiques

Quan acabi la cirurgia, et traslladaran intubat i dormit a la Unitat de Cures Intensives Cardiològiques. Quan l’equip que et faci el seguiment ho consideri, et retiraran la medicació que et manté adormit i et trauran el tub que t’ajuda a respirar. Segons l’evolució, però procurant que sigui el més aviat possible, començaràs a menjar i a mobilitzar-te. En aquesta unitat estarà un promig de 5 díes.

Funcionament general de la planta d'hospitalització. Horaris de visita e informació als familiars

Un cop arribi a l'habitació, la infermera i l’auxiliar assignades li explicaran el funcionament de la unitat. Recordi que a la planta les habitacions son compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació. A l'habitació disposa de televisió compartida amb el seu company, pel que li recomanem que els seus familiars li portin monedes per poder fer-ne ús. 

Els àpats segueixen els següents horaris aproximats:

• Esmorzar: 9-10h
• Dinar: 13:30-15h
• Berenar: 17-18h
• Sopar: 19:30-21h
• Ressopó: 22-23h

Recordi que, donada la seva intervenció, la introducció i la progressió de la dieta estan planificades amb detall. No prengui res sense informar-ne la seva infermera. Si vostè té la necessitat de beure o menjar res entre àpats, disposa de màquines de dispensació a l’hospital i també n'hi poden portar els seus familiars (prèvia consulta al seu equip assistencial).

És important que la persona que vostè designi sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusió. Si no hi ha complicacions, s’informarà una vegada al dia.

En cas de necessitar informació complementaria pot demanar una entrevista amb el seu equip.

En el cas de tenir necessitats especials, ha d’informar-ne els metges i infermeres des de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per entendre la informació, voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc i aportar la documentació adient.

Per tal de respectar el descans dels pacients, no han de produir-se aglomeracions a l’habitació. Preferiblement, estarà amb vostè un sol acompanyant. En les convalescències llargues, aquest pot anar canviant o de vegades ser més d’un. Les visites a l'hospital no han de ser socials; son de companyia i ajuda al familiar.

Visites mèdiques

L’equip mèdic, format per l’equip de cirurgians (adjunts i residents) de la unitat de cirurgia cardiaca, el visitaran durant el dia en funció de les tasques assistencials. És freqüent que els metges que el visitin siguin diferents cada dia, en funció de les tasques assistencials de cadascú; però el pla de tractament i les decisions de cada dia venen marcades a les reunions diàries de l’equip.

També el poden visitar d’altres especialistes, com el fisioterapeuta, que li faran un seguit de preguntes i recomanacions individualitzades segons els seu hàbits i el desenvolupament del seu postoperatori i el prepararan per poder cuidar-se a casa.

L'equip de cirurgia cardíaca també li farà visites de seguiment durant tot el procés d'hospitalització per controlar l'evolució de la ferida quirúrgica.

Seguiment per infermeria

L’equip d’infermeria estarà al teu costat durant tot l’ingrés. Hi haurà un membre de l'equip d'infermeria responsable de la teva evolució durant les 24h, donat els torns de treball, canvia 2 o 3 vegades al dia.

L'infermera serà qui administri la medicació pautada pels metges i et farà les cures necessàries, també s’ocuparà d’ajudar-te a progressar en la recuperació i estar alerta en la detecció de possibles signes d’alarma de complicacions.

Durant el postoperatori en què estaràs ingressat en unitat de cures intensives portaràs drenatges toràcics, sonda urinària, vies venoses i altres sistemes de monitoratge. Amb l'evolució del procés es decidirà el moment idoni per retirar els dispositius invasius.

La teva infermera t’indicarà el moment idoni per a l’inici ingesta progressiva i la mobilització. Potser no et vindrà de gust, però t’animaran i insistiran per fer-ho sota la seva supervisió. És important seguir les recomanacions de la infermera, ja que aquestes recomanacions han demostrat els millors resultats per a la recuperació dels pacients i ajuden a prevenir algunes de les complicacions postoperatòries com pot ser la trombosi a les cames o la paràlisi de l’intestí. Igualment, et recordaran els exercicis respiratoris que haurà indicat el fisioterapeuta.

També rebràs visites de seguiment de l'equip d'infermeria expert en assistències ventriculars de llarga durada i, juntament amb l'equip d'infermeria d'hospitalització, ensenyen, durant el procés d'hospitalització, el maneig del dispositiu perquè quan sigui el moment de l'alta a domicili, es tingui el coneixement i la seguretat per ser autònom en el maneig i les cures.

Setmana 1-4

• Es retira la medicació endovenosa i comença el tractament oral.
• Comença la rehabilitació.
• Comença la sedestació i ja ets autònom.
• T’eduquen en el maneig del dispositiu, tant a tu com al teu cuidador/familiar principal.
• Pots seguir una dieta baixa en sal amb control de líquids (com qualsevol pacient amb insuficiència cardíaca) amb ingestes sòlides.

Setmana 5-6

• Es progressa amb les accions implantades en el període anterior, reforçant la rehabilitació amb sedestació i passejades amb la teva autonomia.
• Se segueix educant en les cures de la ferida i el maneig del dispositiu.
• Es fa un procés de coordinació amb el centre ambulatori per garantir el millor seguiment possible del teu estat.
• Durant aquest període es valorarà la teva idoneïtat per rebre l’alta.

Previsió d'alta hospitalària

Quan la teva alta estigui prevista, s’intentarà avisar-te el dia abans perquè puguis organitzar-te amb la teva família. L’alta es programa de tal manera que tot està previst perquè puguis marxar a casa teva durant el matí i sempre abans de les 12h. És important que et puguis organitzar perquè vinguin a recollir-te abans d’aquesta hora.

Quan marxis cap a casa, et lliuraran l’informe mèdic amb la informació de tot l’ingrés i pautes de recomanacions, les receptes necessàries i les cites per als controls programats a Consultes Externes.

Recorda que hauràs de contactar amb el teu cardiòleg de referència per fer una visita de control postoperatòria. En cas que no tinguis cap cardiòleg assignat, hauràs de contactar amb el teu metge de capçalera perquè et derivi al cardiòleg de zona.

En el cas de necessitats especials, com poden ser cures a domicili, ajudes a casa… s’haurà tractat el tema prèviament amb tu per activar els circuits adients previs a l’alta.

En cas que necessitis una llitera, una cadira de rodes o no puguis pujar escales i visquis en un edifici sense ascensor, se’t podrà demanar una ambulància no urgent. Per qualsevol altre supòsit, t’hauries de dirigir als serveis socials de la zona.

D’altra banda, també disposaràs del contacte telefònic amb una infermera i podràs resoldre nous dubtes que puguin sorgir mentre estiguis al domicili, en horari de dilluns-divendres al matí.

La tornada a casa és un moment important que ja haurem anat preparant durant l’ingrés, ja haurem parlat de les rutines aconsellades a seguir i el funcionament dels dispositius associats a l’assistència ventricular i sereu coneixedors dels signes d’alarma.

La cura del punt de sortida del driveline es realitzarà pel cuidador principal del pacient, que serà expert en la realització d’aquestes cures.

Durant el període d’ingrés, s’ensenya i s’entrena aquesta cura per tal que, quan el nou portador d’assistència ventricular esquerra sigui a domicili, es pugui fer les cures sempre que calgui i seguint el protocol indicat.

També es contacta amb l’ambulatori per explicar i ensenyar al personal del CAP el protocol habitual, de manera que pugui donar suport al cuidador principal en cas de necessitat.

El material es facilita sempre des de l’Hospital de Bellvitge, i l’equip d’infermeria d’insuficiència cardíaca s’encarregarà de donar-lo aprofitant les visites.

La cura és un procediment que s’ha de fer de manera estèril, és a dir, qui faci la cura ha de portar gorro per recollir el cabell, bata i guants estèrils.

La resta de material per a cada cura habitual serà: talla estèril, gases estèrils, set de cures estèril, xeringa i agulla de càrrega, Aquacel Ag (plata) ***, dos apòsits transparents tipus Opsite ***, apòsit amb brida de subjecció i la cura s’ha de fer amb solució de clorhexidina al 2% aquosa.

Higiene:

S’aconsella una rutina diària d’higiene corporal, però no es permeten les dutxes senceres fins que la ferida del punt de sortida del driveline no es consideri curada sota la valoració de l’equip de professionals. Llavors es facilitarà material estanc per poder protegir el dispositiu extern de l’assistència ventricular esquerra, és a dir, la miniconsola i les bateries. També s’indicarà cobrir la cura del punt de sortida del driveline amb un apòsit impermeable i amb film per protegir també el mateix driveline.

Posteriorment a la dutxa, és obligatori fer la cura del driveline per minimitzar el risc d’humitats i, per tant, el risc d’infecció.

A la resta del cos, cal assegurar un correcte estat de la pell, amb una hidratació adequada i sempre valorar l’aparició d’hematomes o signes de sagnat.

Cures:

Pel que fa a la cura de l’esternotomia (incisió feta a la zona mitjana del pit, a l’estern), en el moment de l’alta la ferida ja sol estar en procés de cicatrització o amb petites costres. Per tant, la cura d’aquesta ferida ha de ser amb aigua i sabó neutre, assecar-la bé i hidratar la zona de la ferida amb oli de rosa de mosqueta.

És normal tenir una sensibilitat alterada (sensació de suro o, al contrari, zona molt sensible) als marges de les ferides. També és normal cert dolor a les mateixes i, per això, se t’aconsellen analgèsics, que podràs anar retirant de mica en mica.

Pot ser d’ajuda en les dones l’ús de sostenidors de dia i de nit.

Si tens tos o esternuts, recorda subjectar-te el pit abraçant-te.

Un cop donada l’alta, es mantindrà sempre un control i seguiment a l’Hospital de Bellvitge.

Inicialment, la primera citació serà dins de la primera setmana post alta i, posteriorment, es programaran visites cada 2-3 setmanes que progressivament s’espaiaran fins a 1 cop al mes.

Tot i així, el seguiment i control també serà coordinat amb l’equip d’atenció primària, amb qui mantenim un enllaç fort i sempre un canal de comunicació obert.

Un dels aspectes importants serà el control i pautes de Sintrom, tractament anticoagulant que sempre s’haurà de seguir. Això implica un control, que pot ser en el mateix CAP, del valor INR (indicador de nivell de coagulació a la sang) per assegurar que el resultat es troba entre el rang 2-3.

Es proporcionarà un telèfon de contacte amb l’equip d’infermeria d’insuficiència cardíaca i amb secretaria per poder resoldre dubtes i avisar davant l’aparició d’alteracions.

Les visites de seguiment es faran principalment en la consulta d’infermeria i amb revisions mèdiques freqüents.

En la consulta es farà control de biomesures: tensió arterial, pes, INR. Es faran controls analítics periòdicament. També es farà revisió amb el monitor hospitalari dels paràmetres de l’assistència, així com revisió i manteniment del dispositiu i elements acompanyants.

Un altre aspecte important en la consulta és la cura del punt de sortida del driveline per així fer control de la correcta evolució.

Serà el moment de reforçar coneixements i resoldre dubtes, tant del pacient com del cuidador principal, sobre el maneig de l’assistència i del protocol de la cura del punt de sortida del driveline.

A l’alta, juntament amb l’informe d’alta, es facilitarà el document que indica la medicació prescrita en la recepta electrònica i també una gràfica en què es distribueix per hores la medicació, ja que és molt important seguir les dosis i horaris indicats.

És important recordar que aquesta medicació s’ha d’actualitzar pel metge de capçalera perquè sigui de llarga durada.

La medicació s’ajustarà segons l’evolució al domicili.

De manera general, la medicació pautada inclou el grup de medicaments indicats pel tractament de la insuficiència cardíaca i sempre hi haurà prescrit anticoagulació amb Sintrom, que s’haurà d’ajustar amb el control de l’INR.

Si t’han indicat seguir una dieta específica per diabetis, colesterol, etc., has de seguir-la. Com a norma general, has de seguir una dieta variada, mediterrània, amb presència de tots els grups d’aliments, però el tret més important és que ha de ser una dieta sense sal o molt baixa en sal.

Per tant, es recomana no afegir sal mentre es cuina i retirar el saler de la taula. Llegeix les etiquetes dels productes i rebutja aquells que tinguin alt contingut en sal i tria els que tinguin poc contingut de sal. Així doncs, evita menjars preparats, conserves i brioixeria industrial. Consumeix productes frescos, preferentment fruites, verdures i aliments integrals. Es pot condimentar amb tot tipus d’espècies, plantes aromàtiques i picants.

Un altre aspecte a vigilar és la ingesta d’aliments rics en vitamina K, ja que alteren l’efecte del Sintrom. Per tant, has de limitar la ingesta i que sigui de forma regular i equilibrada.

També es recomana tenir un control en la ingesta de líquids i no beure més de 1,5 litres al dia sumant l’aigua, llet, cafè, sucs o infusions.

Recorda que es desaconsellen begudes amb gas, tant si són refrescs, aigua amb gas o cerveses sense alcohol.

Hi ha models de dietes que pots sol·licitar.

Posteriorment a l’implant de l’assistència ventricular (LVAD), aniràs progressant en la recuperació de la musculatura i, a poc a poc, toleraràs millor l’activitat física.

És important practicar exercici aeròbic: sortir a caminar, pujar escales, gimnàstica suau… Tenir una rutina activa.

Pel fet de seguir un tractament anticoagulant, cal evitar activitats que propiciïn cops o lesions que facilitin el sagnat.

Com a prevenció del risc d’infecció del punt de sortida del cable (driveline) a nivell abdominal, hauràs de vigilar amb la humitat. Si sues molt o s’humiteja la cura del driveline, hauràs de repetir-la el més aviat possible.

En el cas dels pacients portadors d’assistències ventriculars esquerra de llarga durada, un dels principals riscos és la infecció del driveline. Per tant, has de ser molt curós en la correcta realització de la cura i estricte en l’esterilitat del procediment que ja hem comentat prèviament.

Serà important controlar que la cura no quedi humida.

Per altra banda, ets susceptible d’infeccions d’altre origen, tant respiratòries com urinàries o per altres causes. Per tant, el més indicat és seguir les pautes de prevenció habituals, com la vacunació de la grip, i avisar al centre d’atenció primària precoçment davant qualsevol alteració d’aquest tipus.

Has de consultar amb el teu metge si tens algun d’aquests problemes:

Signes de descompensació:

• Augment brusc de pes: 2-3 kg en menys de tres dies.
• Aparició d’edemes a peus, turmells o abdomen.
• Disminució de la quantitat d’orina.
• Dispnea amb menys esforç o en repòs.
• Ortopnea o necessitat d’augmentar el nombre de coixins per dormir.
• Tos irritativa i persistent.
• Dolor al pit, palpitacions.
• Augment de cansament.
• Marejos, inestabilitat o síncopes.

Signes de sagnat:

• Aparició d’hemorràgies pel nas, boca o ulls.
• Orina de color vermell.
• Deposicions negres i malolents i/o amb sang.

Signes d’infecció:

• Augment de la temperatura: febrícula o febre de 38º o més.
• Calfreds, sudoració i malestar.
• Alteració del color al punt de sortida del driveline.
• Dolor en fer la cura.
• Secreció d’exsudat.

Encara no hi ha una normativització per ser portador d’aquest dispositiu. Tot i així, no es recomana conduir si no et trobes estable. El mateix equip mèdic indicarà quan estàs en situació estable i pots començar a agafar el cotxe. Es recomana no fer recorreguts sol fins que no et sentis segur.

No hi ha restriccions pel que fa a viatges i altres transports. És recomanable que, si vas de vacances, localitzis un centre de referència que et pugui atendre en cas d’incident.

Has d’evitar passar per arcs metàl·lics, com es donaria en el cas de ser portador de DAI.