L’estudi, presentat a l’EHRA 2025 de la Societat Europea de Cardiologia, és liderat per l’Hospital de Bellvitge en col·laboració amb l’IDIAP Jordi Gol i és el més gran fet a Europa en aquest àmbit, amb l’anàlisi de dades de 2,5 milions de pacients catalans
La recerca conclou que la fibril·lació auricular diagnosticada a mitjana edat s’associa a un 21 % més de risc de demència i a un 36 % més de risc de demència d’inici precoç
Detectar i controlar la fibril·lació auricular a temps podria ajudar a prevenir problemes de memòria i cognició en el futur
La fibril·lació auricular (FA) és la arrítmia cardíaca més freqüent, i afecta entre el 2% i el 3% de la població general
Un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i presentat al congrés científic EHRA 2025 de la Societat Europea de Cardiologia, que se celebra aquesta setmana a Viena, revela que la fibril·lació auricular (FA) -una alteració del ritme del cor- diagnosticada abans dels 70 anys s’associa amb un increment del 21 % en el risc de desenvolupar demència i fins al 36 % en el cas de la demència d’inici precoç (abans dels 65 anys). L’associació és més intensa en adults joves i es dilueix en persones majors de 70 anys.
“Es tracta de l’estudi europeu de base poblacional més gran realitzat fins ara per avaluar la relació entre FA i demència”, expliquen el Dr. Julián Rodríguez García i el Dr. Andrea Di Marco, facultatius especialistes de la Unitat d’Electrofisiologia i Arrítmies de l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge. “La relació és especialment marcada en pacients menors de 70 anys, i molt notable en els casos de demència d’inici precoç”, afegeixen.
La fibril·lació auricular provoca un ritme cardíac irregular i és relativament freqüent, amb una prevalença estimada d’entre el 2 % i el 3 % de la població general, augmentant amb l’edat.
Fins ara, diversos estudis havien apuntat una possible associació independent entre FA i demència, però amb resultats contradictoris. La fortalesa d’aquesta relació i el seu vincle amb l’ictus encara genera debat. “Identificar els subgrups de més risc pot ajudar a entendre millor els mecanismes implicats i orientar estratègies preventives més eficients”, apunta el Dr. Ignasi Anguera, cap de la Unitat d’Electrofisiologia i Arrítmies i investigador del grup Bio-Heart de l’IDIBELL.
Les dades de la població catalana, analitzades pel Dr. Jordi Blanch, de la Unitat de Suport a la Recerca Girona de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) provenen del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació anonimitzada de més del 80% de la població. Es tracta d’un estudi observacional de base poblacional, iniciat el 2007, amb persones de 45 anys o més i sense diagnòstic previ de demència.
La demència es va identificar mitjançant codis de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10) i prescripcions de medicació específica. Es va considerar com a demència d’inici precoç la que es diagnostica abans dels 65 anys. El període de seguiment va ser de 15 anys, fins al 2021.
En total, s’hi van incloure 2.520.839 individus, amb una mitjana de seguiment de 13 anys. Al començament, 79.820 pacients (3,25%) tenien un diagnòstic de FA. L’anàlisi multivariable ajustada per factors de confusió va mostrar que la FA és un predictor estadísticament significatiu però globalment modest de demència (amb un increment del risc del 4%).
Tanmateix, l’edat té un paper determinant: la intensitat de la associació entre FA i demència disminueix progressivament a mesura que augmenta l’edat. De fet, l’associació entre FA i demència es màxima en pacients d’entre 45 i 50 anys i perd significació a partir dels 70 anys.
Així, en pacients diagnosticats amb FA abans dels 70 anys, el risc de demència augmenta un 21%, i en el cas de la demència d’inici precoç, fins a un 36%.
Segons els investigadors, “la demència és una condició multifactorial, amb múltiples causes neuropatològiques. Això podria explicar per què la FA té un impacte més gran en pacients més joves, en els quals pot actuar com un dels factors principals. En canvi, en edats més avançades, altres causes com la neurodegeneració associada a l’edat poden diluir l’efecte de la FA”.
Les anàlisis de sensibilitat, que exclouen els pacients amb antecedents d’ictus, reforcen els resultats: la FA continua associada a un increment del 6 % en el risc de demència global, del 23 % en pacients diagnosticats a mitjana edat, i del 52 % en els casos de demència d’inici precoç.
Per tant, l’associació entre FA i demència tindria altres mecanismes potencials més enllà de l’ictus. Alguns d’aquests mecanismes podrien ser, segons els autors, la ocurrència de microinfarts, microhemorràgies o ictus silenciosos, només detectables mitjançant tècniques com la tomografia computada (TAC) o la ressonància magnètica.
A més, “la FA pot provocar alteracions hemodinàmiques i disfunció autonòmica que afecten la circulació cerebral. La inflamació sistèmica associada a la FA podria reforçar aquests efectes i crear un camí sinèrgic cap a la demència”, indiquen.
“El nostre estudi evidencia una associació clara i rellevant entre dues de les grans amenaces sanitàries del segle XXI: la fibril·lació auricular i la demència. Caldrà analitzar si una detecció precoç i un control més intensiu de la FA en pacients joves pot ajudar a prevenir o retardar l’aparició de la demència”, conclouen els autors.