La situació de confinament pot comportar l’aparició de determinades emocions negatives com preocupació, angoixa, avorriment, irritabilitat, etc., per diferents motius. Sovint, una de les motivacions que s’associa al joc problemàtic i patològic són les emocions negatives. Així, el joc s’utilitza com una forma d’escapar, d’evitar aquestes emocions. Per tant, ara més que mai, s’han de prendre unes precaucions amb els joc online.
La situació de pandèmia actual obre dubtes i incerteses, però també noves oportunitats de canvi i millora de la forma d'entendre els tractaments convencionals dels Trastorns de la Conducta Alimentària. Aquest va ser el punt de partida d’un debat online organitzat ahir per al Societat Mundial de TCA (Academy for Eating Disorders) amb diferents experts mundials, entre els quals hi era el Dr. Fernando Fernández Aranda, responsable de la Unitat de TCA de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
L’Hospital de Bellvitge continua treballant intensament en l’adaptació dels espais i dels equips humans a les noves necessitats derivades de la pandèmia del Covid-19.
Davant d’una situació excepcional, en que els pacients ingressats a l’Hospital Universitari de Bellvitge no poden rebre visites ni comptar amb la companyia dels seus familiars, posem en marxa la campanya #Pensoentu, dissenyada perquè puguin rebre cartes i missatges de suport dels seus familiars en particular i de la ciutadania en general.
Des de l’inici de l’emergència sanitària del coronavirus, l’Hospital Universitari de Bellvitge rep oferiments de ciutadans que a títol particular volen realitzar una donació econòmica per contribuir a la tasca dels professionals en l’atenció de les persones afectades pel virus en les millors condicions possibles.
Aquesta setmana s’ha intensificat la transformació que està experimentant l’Hospital Universitari de Bellvitge –com ho fan els de la resta de Catalunya i Espanya– per poder donar la millor resposta possible a la pandèmia de Covid-19. Amb l’esforç de tothom i en un temps rècord, s’estan realitzant canvis, tant estructurals com organitzatius, per augmentar de forma molt notable la capacitat assistencial i l’especialització en la malaltia.