Els passats dies 16 i 17 de març es van dur a terme dues noves conferències de divulgació de temes de salut a l’Hospitalet i el Prat, a càrrec de professionals de l’Hospital de Bellvitge (HUB), en el marc dels cicles organitzats amb motiu de la celebració del 50è aniversari del centre.
El dia 16 de març, un centenar de persones van omplir el Casal de Gent Gran de Can Serra a l’Hospitalet per escoltar la conferència del Dr. Pere Cardona “L’ictus: prevenció, detecció i tractament”. El Dr. Cardona, director de la Unitat d'Ictus i del Programa Neurovascular de l’HUB, va explicar què és un ictus, quins tipus existeixen, com detectar-los, com cal actuar davant una sospita d’ictus i quins tractaments existeixen per a cada cas. Conjuntament amb els assistents, molt participatius i disposats a explicar les seves experiències, va anar fent una relació dels factors de risc associats a l’ictus i quines poden ser les maneres d’evitar el risc de patir-lo.
Amb la frase “el temps és cervell” va posar en valor la importància d’atendre el pacient que acaba de patir un ictus el més aviat possible per aconseguir la màxima recuperació posterior. Va afegir però que, gràcies als avenços en els darrers anys, actualment es poden oferir solucions a persones que abans tenien poques opcions terapèutiques.
Va explicar què és el codi ictus, el protocol d’actuació urgent que s’activa per donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d'ictus. També com des de l’Hospital de Bellvitge es dona suport de manera telemàtica a hospitals comarcals que no disposen de neuròleg 24 hores. Per fer-ho, els hospitals comarcals disposen de càmeres que permeten seguir el pacient des de l’HUB i eines per compartir les imatges de TAC i altres proves, de manera que els neuròlegs de l’HUB poden donar una orientació de diagnòstic inicial i fins i tot de tractament, i aconsellar el seu trasllat a un altre centre si fos necessari. S’aconsegueix així que tothom tingui accés a la millor assistència possible, optimitzant els recursos disponibles.
Respecte a les diferències en la incidència de l’ictus entre homes i dones, va explicar que no és per qüestions genètiques, sinó per què les dones viuen més anys i, en ser l’edat un factor de risc, el nombre global de dones que pateixen un ictus és més elevat. Va afegir que moltes d’aquestes dones són vídues i viuen soles, i per tant el temps d’arribada a l’hospital després de l’ictus també és més llarg, el que en condiciona el pronòstic de recuperació.
La prevenció dels TCA, protagonista al Prat
De la seva banda, la conferència del dia 17 de març al Prat al Centre Cívic Palmira Domènech del Prat, Isabel Sánchez-Díaz, psicòloga adjunta en la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària i en la Unitat de Trastorns Obsessiu-Compulsius del Sevei de Psiquiatria de l'HUB, i Lucía Camacho-Barcia , investigadora d’aquesta unitat i de l’IDIBELL, van parlar sobre la prevenció dels trastorns alimentaris a una seixantena de persones.
Van subratllar que els trastorns alimentaris són més que un problema amb el menjar, són els grans desconeguts quan tothom creu que els coneix i amb una incidència més gran ens els països occidentals, tot i que existeixen arreu. No afecten específicament més a les dones, però als homes els hi costa més demanar ajuda davant un problema que té factors de risc socioculturals, individuals i biològics. Les dues professionals van repassar l’evolució del concepte de bellesa a través del temps i les cultures, incidint en com els estereotips inabastables generen insatisfacció.
Així, van reivindicar la capacitat crítica amb aquests estereotips que es difonen per la publicitat i a Internet, ja que poden desembocar en trastorns. Enfront això és cabdal la reacció com a societat, van destacar. Es van referir als factors individuals realment importants per desenvolupar TCA, com ara l’autoestima, les habilitats socials, el perfeccionisme, al insatisfacció personal i la gestió de les emocions, que cal que tinguin la seva expressió. En aquest sentit van indicar que cal millorar l’autoestima com element de protecció.
La diferència entre nodrir-se i alimentar-se és també molt important. L’alimentació esdevé un problema quan no ens preocupa nodrir-nos sinó perdre pes, van recalcar. La reducció de calories no és el secret per perdre pes, sinó que si mengem pensant en una correcta nutrició el podrem autoregular. Cal validar que realment consumim la quantitat necessària d’alimentació saludable, en horaris regulars i estar ben hidratats. No hi ha aliments dolents si no hi ha patologies, van assegurar. Un dels elements d’alerta per detectar possibles problemes és el canvi personalitat. El problema no és el menjar, és la manera d’expressar el problema.
Per últim van explicar com el confinament ment ha estat una explosió de casos en persones amb factors de risc per l’estrès que ha comportat.