Dues noves variants genètiques associades amb els intents de suïcidi ajuden a desentrellar-ne els factors de risc

-

Un estudi genètic de més de mig milió de pacients de l'International Suicide Genetics Consortium, amb participació de l'IDIBELL i l'Hospital de Bellvitge, ha identificat dues noves variants relacionades amb el risc d'intent de suïcidi. 

Per primer cop, una de les variants identificades no està relacionada amb els trastorns psiquiàtrics i contribuiria a través d'altres factors com el tabaquisme, l'insomni, o la propensió a prendre riscos. Tot i que encara és aviat per donar-los una aplicació clínica, aquests descobriments contribueixen a aclarir els mecanismes biològics associats al suïcidi.

El suïcidi s'ha convertit en un problema de salut pública global i ja és una de les principals causes de mort, amb gairebé un milió de casos per any a tot el món. S'estima que entre un 0,5 i un 5% de la població realitzarà un intent de suïcidi al llarg de la seva vida. Entre els factors de risc hi ha principalment alguns  trastorns psiquiàtrics, com l’esquizofrènia, la depressió endògena o els trastorns alimentaris, però també hi juguen un paper important, les afectacions del son, el tabaquisme o les situacions estressants, tots ells factors que poden estar condicionats per la genètica.

Ara, l'anàlisi del tot el genoma de més mig milió de persones ha identificat dues noves variants genètiques associades amb els intents de suïcidi. Aquestes variants corresponen a un gen codificant per un important receptor del sistema immunitari i estan situades a una regió de la qual encara se'n desconeix la funció. Els resultats s'han publicat recentment a la revista Biological Psychiatry.

L'estudi de l'Internatinal Suicide Genetics Consortium, en el qual participen el Dr. Fernando Fernández-Aranda i la Dra. Susana Jiménez-Murcia, investigadors principals de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), caps de la Unitat de Trastorns Alimentaris i de la Unitat d’Addiccions Conductuals de l'Hospital Universitari de Bellvitge respectivament, membres del CIBEROBN (Red d’Excel·lència sobre Obesitat i Nutrició del ISCIII), i professors de la Universitat de Barcelona, mostra que la variant situada en la regió de funció desconeguda contribueix al component genètic del suïcidi, sense estar relacionada amb cap trastorn psiquiàtric.

Aquest treball, amb una mostra cinc vegades superior a la dels estudis previs, pretén diferenciar les causes genètiques del suïcidi de  les dels trastorns psiquiàtrics i així caracteritzar les relacions entre el suïcidi, els trastorns psiquiàtrics i altres factors de risc.En l'estudi també han col·laborat l'Hospital de la Vall d'Hebron i la Universitat de Barcelona.

El Dr. Fernández-Aranda apunta: “És molt important tenir en compte que desentrellar el risc genètic actualment no significa poder predir el risc de suïcidi, seria molt prematur. Ens falta encara informació per poder utilitzar aquests resultats en la pràctica clínica, fer-ho, ara per ara, podria ser perillós pels pacients”.

Genètica compartida i no compartida del  suïcidi i dels trastorns psiquiàtrics

Segons els estudis realitzats fins al moment, es creu que entre el 17% i el 55% del risc de suïcidi tindria una etiologia genètica, i per tant, es podria heretar de pares a fills. Una part d'aquest percentatge estaria relacionat amb l'heretabilitat de trastorns psiquiàtrics, però una altra part desconeguda podria estar relacionada amb altres factors de risc encara per determinar, como factors ambientals i trets de personalitat.

La gran mida mostral d'aquest estudi ha permès desxifrar que la contribució genètica dels intents de suïcidi, no relacionada amb els trastorns psiquiàtrics, sí que està associada  a d’altres factors de risc com l'insomni, el tabaquisme o la propensió a prendre riscos.

“Conèixer quins gens estan relacionats, i si aquests gens també estan implicats en altres malalties, ens permet anar dibuixant mica en mica el mapa de mecanismes biològics associats als intents de suïcidi. La informació que extraguem d'aquest i estudis futurs ens ajudaran a avaluar la seva utilitat clínica”, conclouen el Dr. Fernández-Aranda i la Dra. Susana Jimenez-Murcia.
 

  • Fernando Fernández Aranda i Susana Jiménez Murcia