Cirurgia de varius: tots els detalls

Què són les varius?

Les varius són venes anormalment dilatades o engrandides que algunes persones presenten a les extremitats inferiors. És la malaltia vascular més freqüent, present en un 50% de la població de més de 50 anys, i que habitualment afecta més a dones que a homes.

De forma general també parlem d’insuficiència venosa crònica quan les venes no funcionen bé de forma crònica.

Imagen

Hi ha les venes profundes, que porten més volum de sang i les venes superficials que són les que poden desenvolupar les varius. D’aquestes, destaquem la safena interna o safena major i la safena externa o safena menor.

Què passa si tinc varius?

En general, és una patologia benigna que no implica alteracions majors de la vida diària i que millora seguint unes recomanacions senzilles que indicarem més endavant.

La malaltia es manifesta en diversos signes i símptomes en funció de cada persona i grau de malaltia.

Els símptomes principals de les varius són:

• Dolor, picor o formigueig
• Inflor de la cama
• Canvis de coloració de la pell
• Cansament i sensació de pesadesa
• Rampes

En alguns casos poden aparèixer complicacions com flebitis, hemorràgies o úlceres.

Diferenciem set estadis de la insuficiència venosa:

1. Quan no hi ha signes visibles de malaltia
2. Quan hi ha venes reticulars també conegudes com a telangièctasis
3. Quan hi ha varius
4. Quan hi ha inflor de la cama, sobretot al vespre
5. Quan hi ha canvis de coloració, picor o èczema
6. Quan hi ha una lesió cutània derivada de la insuficiència venosa que ja ha curat
7. Quan hi ha una lesió cutània derivada de la insuficiència venosa activa, que encara no ha curat

Imagen

Exemple dels Estadis Clínics de les varius.

Per què tinc varius?

Les causes principals d’aquesta síndrome són la debilitat congènita de la paret de les venes, la incompetència de les vàlvules de dins de les venes i les alteracions hormonals.

Les vàlvules venoses són unes estructures que hi ha dins les venes que afavoreixen el retorn de sang venosa cap al cor i els pulmons. En la malaltia varicosa les vàlvules no funcionen bé i la sang venosa circula més lentament,  especialment quan estem quiets, drets, sense exercitar els músculs de les cames.

El risc de patir varius és major en dones que en homes i té un component hereditari important. Altres factors que poden influir són l’obesitat i l’edat avançada.

Imagen

Exemple de les vàlvules venoses de la cama i el seu funcionament en relació amb la bomba muscular. Quan caminem, l’efecte conjunt de les vàlvules i els músculs col·labora al retorn venós de la sang cap al cor.

Què puc fer si tinc varius?

Per millorar els símptomes associats a les varius cal afavorir el retorn venós, per això podem aplicar les següents mesures:

• Elevar les cames durant el descans: així ajudarem al retorn venós i a disminuir l’edema i la pesantor.
• Caminar cada dia per activar la bomba muscular de la cama i ajudar al retorn venós. Els 10.000 passos recomanats per seguir uns hàbits de vida saludable serien suficients.
• Utilitzar unes mitges de compressió elàstica. Si ens les posem durant les hores en què estem drets ajuden a la prevenció de l’edema i la pesantor de les cames. No és imprescindible que siguin mitges fins a la cintura, n’hi ha que són fins a mitja cuixa o per sota el genoll. Amb una contenció elàstica lleugera o mitjana seria suficient.
• Evitar estar dreta o asseguda de forma perllongada. Caminar de tant en tant ajudarà a afavorir el retorn venós i disminuir la pesantor de les cames.
• Hidratar bé la pell. La pell hidratada és més elàstica i tolera millor els canvis de volum que es produeixen quan les cames s’inflen. Així disminuirà el risc de complicacions cutànies que poden estar relacionades amb les varices com picor i èczema.
• Eviteu calçat incòmode i peces de roba ajustada com pantalons i/o mitjons amb goma que ajustin al turmell

Totes aquestes mesures pretenen millorar els símptomes.

Les varius no desapareixeran si no en fem un tractament específic.

Com es tracten les varius?

Al llarg de la història s’han utilitzat diferents tractaments per fer desaparèixer les varius. N’hi ha de menys i més agressius aplicant diferents tècniques:

• Tractament mèdic: Hi ha diversos tractaments en xarop, pols, comprimits o càpsules que pretenen millorar la simptomatologia dels pacients amb varius. No hi ha cap medicament que faci desaparèixer les varius. Els recomanem durant els mesos de calor.
• Esclerosi de varius: Consisteix a injectar un producte irritant dins de la vena. Utilitzant sobretot de forma ambulatòria, provoca una reacció inflamatòria a la vena induint que es fibrosi i quedi cicatritzada. Sovint es realitza per punció sota control ecogràfic. Habitualment usat en venes de petit calibre. Pot ser utilitzada com a tractament complementari de les altres tècniques quirúrgiques.

Exemple de com es punxa l’agent esclerosant dins la vena provocant la seva oclusió.

• Làser: En funció del tipus de làser s’utilitza per fer desaparèixer les petites telangièctasis o aranyes vasculars (des de fora de la pell o transcutani) o per varius més grosses de trajecte rectilini (treballa per dins la vena o endovenós). Pot ser utilitzada com a tractament complementari de les altres tècniques quirúrgiques.
• Cirurgia, amb diferents tècniques més o menys agressives que detallarem a l’apartat de “visita amb el cirurgià”.

Quan cal intervenir les varius?

En la majoria dels casos les varices cursen de forma poc simptomàtica i responen bé a les mesures generals indicades.

La cirurgia es planteja en cas que apareguin complicacions com:

• Tromboflebitis de forma repetida: aparició d’un trombe dins la vena que provoca inflamació d'aquesta.
• Varicorràgia: Sagnat de les varius de forma espontània.
• Ulceració de la pell de les cames.

En algunes ocasions, malgrat que no hi hagi complicacions, es planteja el tractament per millorar la simptomatologia derivada de les varices com dolor i pesantor. També es pot plantejar el tractament per motius estètics.

Per cada cas particular, l’equip mèdic valora els pacients de forma individualitzada per considerar els riscos i beneficis. Malgrat que la cirurgia no és molt agressiva, si el pacient presenta alguna patologia clínica greu i/o edat avançada es podria contraindicar la cirurgia.

Preparació per a la consulta

Abans de ser visitat per l’equip de cirurgia vascular, et recomanem pensar sobre la següent informació:

• Antecedents mèdics i quirúrgics
• Medicació habitual, inclosos suplements alimentaris, vitamines, preparats naturals o d’herbolari.
• Possibles antecedents familiars de malaltia varicosa.
• Data aproximada d’aparició de les varices i si està relacionada amb algun canvi de pes, embaràs o altra circumstància.
• Símptomes, inclosos qualsevol que no sembli relacionat amb les varius.
• Preguntes relacionades amb la malaltia que vostè tingui, per a poder ser resoltes.

Com serà la consulta amb el cirurgià/na vascular?

El cirurgià li realitzarà un seguit de preguntes relacionades amb la seva patologia:

• Quan van aparèixer les primeres varius.
• Teniu dolor? De l’1 al 10, quina xifra li posaria?
• Hi ha alguna cosa que alleugi les seves molèsties?
• Hi ha alguna cosa que li sembli que empitjora les seves molèsties?

Seguidament, li farà una exploració física acurada per valorar la seva malaltia varicosa.

La valoració es completarà amb una ecografia Doppler de les cames per conèixer com són les venes i poder identificar possibilitats de tractament.

Per últim, li explicarà les particularitats del seu cas i les possibilitats de tractament. També podrà resoldre qualsevol dubte que tingui.

Com és la cirurgia de varius?

La cirurgia de les varius pretén millorar la situació de drenatge venós de la cama.

Existeixen múltiples tècniques quirúrgiques que es poden indicar en funció de les característiques de les varius. Abans de qualsevol tractament estudiarem el sistema venós amb una ecografia per conèixer les característiques particulars de cada pacient i poder indicar el tractament més adient.

A continuació li expliquem algunes de les opcions terapèutiques:

• Safenectomia/Stripping/fleboextracció: Aquest mètode es basa en l’extracció de la vena malalta. Fem un petit tall a l’engonal i a la cara interna del genoll i posem un dispositiu per dins de la vena. Un cop desconnectada la vena del sistema venós profund, s’extreu la vena per tracció.  Generalment, aquest tractament s’aplica en la vena safena interna quan és molt grossa.

Exemple de com passem el dispositiu dins la vena.

• Flebectomia de col·laterals varicoses: Per treure les varius que tenen un trajecte tortuós fem unes petites incisions i les traiem amb un ganxet. Sovint els talls a la pell són tan petits que no cal posar punts de sutura. És una tècnica que sovint s’associa a altres que tracten la insuficiència de la vena safena.

Exemple de com fem el tall i entrem el ganxet per treure la variu.

• Lligadura o ablació de venes perforants: En algunes ocasions l’origen de les varius es troba en les venes que connecten el sistema venós profund amb el superficial, anomenades venes perforants. El tractament d’aquestes estructures es pot fer amb cirurgia, fent una incisió i desconnexió directa o a través d’alguna tècnica d’ablació com radiofreqüència o làser. 
• CHIVA (Cura Hemodinàmica de la Insuficiència Venosa en Ambulatori): Primer cal fer un estudi hemodinàmic del sistema venós amb eco-doppler. Amb aquesta informació es dissenya un pla quirúrgic que pretén millorar el drenatge venós. Es realitzen incisions i lligadures selectives en punts de les venes del sistema superficial per afavorir el seu drenatge cap al sistema venós profund a través de les venes perforants o comunicants. En general, s’intenta preservar la vena safena i només es treu les varius més visibles utilitzant la tècnica de flebectomia explicada prèviament. De vegades es planteja en dos temps quirúrgics. 
• Tècniques d’ablació tèrmica endoluminal: Amb aquestes tècniques es pretén tancar el flux de les venes des del seu interior utilitzant l’alta temperatura. N’hi ha de diferents en funció del mecanisme utilitzat per generar calor: energia làser, radiofreqüència o vapor d’aigua. Totes elles pretenen irritar la paret interna de la vena i provocar la seva oclusió. Aquestes tècniques es poden realitzar per punció de la vena (sense necessitat d’incisió cutània) o bé poden requerir una petita incisió en el trajecte de la vena a tractar. Generalment, s’utilitzen en venes amb un trajecte poc tortuós i de calibre suficient perquè pugui passar el catèter que realitza el tractament. Sovint s’associen a l’ús d’agents esclerosants per acabar d’aconseguir l’oclusió total del vas.

Exemple de com actua el catèter dins la vena en administrar calor.

• Oclusió endovenosa amb cola: Es basa en la introducció d’una substància líquida (cianocrilat) que, en solidificar, enganxa les parets de les venes tractades.

Cadascuna d’aquestes tècniques té avantatges i inconvenients, el seu cirurgià li explicarà quina és la més adequada en el seu cas particular. Així mateix, aquests tractaments poden ser emprats de forma conjunta i complementària en diferents combinacions.

Cal recordar que caldrà seguir les recomanacions generals indicades prèviament: mitges elàstiques, hidratació, exercici i control del pes.

Quina Anestèsia es fa servir?

L’anestèsia és un procediment que pretén realitzar la cirurgia sense dolor.

Per poder-ho fer cal punxar una vena de la mà o del braç per on li passarem sèrum i la medicació necessària en funció de la seva situació.

El tipus d’anestèsia utilitzat es personalitza per a cada pacient.

• Anestesia general: S’adorm el pacient completament.
• Anestèsia raquídia: S´adorm les cames del pacient amb una punxada a la esquena per a no sentir dolor a aquest nivell.
• Anestèsia local: s’infiltra anestèsia puntualment al lloc on es vol realitzar una ferida.
• Anestèsia tumescent: s’infiltra anestèsia al subcutani al voltant de la vena.
• Sedació: mitjançant medicació es proporciona relaxació suau del pacient perquè estigui més tranquil. Sol adjuntar-se amb l’anestèsia local.

Durant  el procediment quirúrgic, en tot moment la seva funció cardíaca i respiratòria estarà monitorada per l’equip d’anestesiologia.

Cal deixar drenatges?

En la cirurgia de varices no es deixa drenatges quirúrgics.

Tindré dolor després de la cirurgia?

El postoperatori de la cirurgia de varices sol ser poc dolorós, però és possible que tingui lleugeres molèsties que responen bé amb analgèsics convencionals. L’equip mèdic li indicarà una pauta analgèsica per controlar el dolor.

Necessitaré una transfusió?

És una complicació molt poc probable, però no impossible.

El cirurgià vascular que el visita a Consultes Externes posarà en funcionament tot un procés encaminat a que la seva experiència sigui el més positiva possible.

Aquest estudi inclou una analítica general, un electrocardiograma i una radiografia de tòrax. En casos determinats, depenent de les seves malalties, també caldrà fer altres estudis.

Les proves s’han d’haver realitzat dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia.

Anàlisi de sang

Li faran una analítica que inclou diversos paràmetres que ens donaran informació del seu estat de salut. És important fer-la en dejú.

• Hemograma:
• Els tres paràmetres més importants són:
  • Hemoglobina (mesura indirecta dels glòbuls vermells): serveix per comprovar que no estigui anèmic abans de sotmetre’s a una cirurgia en què es poden produir pèrdues sanguínies.
  • Leucòcits (coneguts com a glòbuls blancs): serveix per comprovar que té un correcte nivell de defenses (no han d’estar per sota dels valors normals) i per descartar un procés infecciós (no han d’estar per sobre dels valors normals).
  • Plaquetes: participen en el procés de la coagulació i ajuden a reparar els vasos sanguinis quan es lesionen per evitar el sagnat.
• Proves de Coagulació: serveix per comprovar que els diferents factors que intervenen en la coagulació funcionen correctament. Aquestes proves poden estar alterades si es pren tractaments anticoagulants (per exemple, sintrom®) o si el fetge no funciona bé del tot.
• Bioquímica: mirarem com estan el sodi, el potassi i el sucre a la sang i altres mesures per saber com funcionen els ronyons o el fetge.

Radiografia de tòrax

Es realitza per avaluar els pulmons, la pleura i el cor.

Electrocardiograma

Permet comprovar el funcionament del cor, el ritme cardíac i descartar diferents tipus d'arrítmia.

Altres exploracions

En alguns casos li demanarem exploracions per acabar de conèixer el seu estat de salut i poder realitzar el tractament amb els millors resultats possibles.

Amb els resultats de les proves preoperatòries se li programarà una visita telemàtica amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia.

Pla de la visita

• Realitzar un document preoperatori on es recull de forma acurada detalls sobre la seva salut i antecedents per preparar la cirurgia
• Li explicaran com serà l’anestèsia que li poden realitzar. Tingui en compte que normalment l'anestesiòleg que el visita telemàticament és diferent de l'anestesiòleg que l'acompanyarà a quiròfan.
• És possible que sigui necessari deixar de prendre alguns dels medicaments habituals. L’anestesiòleg li indicarà com ho ha de fer. Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el Sintrom®, Pradaxa®, Xarelto® o Plavix®. És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.
• Li explicaran el dejuni previ que ha de fer: generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. L’anestesiòleg li indicarà si hi alguna medicació particular que hagi de prendre amb un glop petit d’aigua el dia de la cirurgia.
• Resolució de dubtes que pugui tenir.

Li trucaran des de programació quirúrgica  de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar  l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?

Higiene:

El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:

Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

• Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
• Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li hauran dit i donat la infermera)

Què ha de portar a l'hospital?

En una motxilla petita:

• Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
• Medicació habitual i recepta electrònica
• En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
• Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

• Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

• Un full d'etiquetes identificatives.
• Una polsera identificativa.
• Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment haurà d’esperar fins que l’avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d’anar.

En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.

Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.

Un cop li hàgim indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s'aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s'informarà que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà telefònicament, al familiar que vostè hagi indicat com a referent, com s'ha desenvolupat la cirurgia.

Estada al prequiròfan

A l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l'anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d'entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li posaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia.

Postoperatori immediat

Quan acabi la cirurgia, el traslladaran a la sala de recuperació postoperatòria (recovery). El recovery és una sala de recuperació postoperatòria a la mateixa àrea quirúrgica on estarà, juntament amb altres malalts, el temps necessari per comprovar que tot està correcte abans de tornar a la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (unitat de CMA o UCMA). En aquesta sala anirà despertant-se tranquil·lament de l’anestèsia. Es vigilarà que no tingui cap complicació postoperatòria i que tingui el dolor el més controlat possible administrant la medicació que sigui necessària.  Si el seu estat és l’adient, se'l traslladarà a la unitat de CMA.

Funcionament general de la planta de CMA: horaris de visita i informació als familiars

Recordi que les habitacions són compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació a la unitat.

Iniciarà la progressió de la dieta segons el tipus d’anestèsia que li hagin administrat. No prengui res sense informar la seva infermera, no porti menjar de fora. Podrà estar acompanyat d’un únic familiar.

La informació als familiars serà telefònica per part del cirurgià. És important que la persona que vostè designi com a referent sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusions.

En el cas de tenir necessitats especials ha d’informar a l’equip sanitari des de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per entendre la informació,  voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc., i aportar la documentació adient.

Seguiment per infermeria

L’equip d’infermeria l’atendrà durant el postoperatori a la Unitat de CMA. Li realitzaran les cures pertinents a l’habitació. Li faran el control del dolor postoperatori, se li administrarà l’analgèsia segons protocol, en cas necessari. Portarà una via venosa, posada a l’àrea de preanestèsia, per afavorir l’administració de la medicació.

L’equip d’infermeria li indicarà el moment idoni per iniciar la tolerància hídrica, iniciar la seva mobilització, controlarà la primera micció i que els apòsits estiguin nets. És important seguir les recomanacions de la infermera, ja que se segueix el protocol indicat per a la seva cirurgia.

Visites mèdiques

Si el postoperatori transcorre sense incidències i no presenta cap complicació, vostè marxarà al domicili el mateix dia de la intervenció. Li donaran l’alta hospitalària que consta de l’informe mèdic amb diverses pautes, se li adjuntarà un full de recomanacions, receptes necessàries i les cites per als controls postoperatoris segons la programació de seguiment de la mateixa cirurgia.

Alta hospitalària

L’alta es donarà en el moment que vostè compleixi tots els criteris d’alta com son:

• Tolerància a la ingesta
• Control del dolor
• Micció espontània
• Sedestació
• Deambulació
• Que no hi hagi complicacions
• Estar acompanyat per un adult responsable
  • Ha de tenir en compte que només podrà marxar a casa si en el moment de l’alta hi ha un acompanyant amb vostè.

Si compleix aquests criteris, podrà marxar d’alta durant el mateix dia de la cirurgia.

Si durant la seva estada en la unitat de CMA presenta qualsevol complicació, s’avisarà a l’equip mèdic i el valorarà. Si hi ha alguna contraindicació per a poder marxar a domicili, se li assignarà un llit en una planta d'hospitalització i es quedarà ingressat fins a nou avís.

Si tot va bé, abans de marxar, rebrà un SMS al mòbil per emplenar un qüestionari enviat des del nostre servei per tal d’avaluar la seva experiència. És molt important que l’empleni vostè o amb ajuda de la seva família.

Per últim, un cop al domicili, l’equip d’infermeria de la CMA li trucarà el dia següent (excepte si l'operen divendres, que es trucarà el dilluns) per saber: com es troba, si no hi ha hagut cap complicació (sagnant, febre) i si hi ha un bon control del dolor.

En funció de la cirurgia realitzada es citarà a control a Cures amb infermeria de l’equip d’Angiologia i Cirurgia Vascular després de 7-10 dies de la cirurgia, o a les 4-6 setmanes de la cirurgia a l’agenda CEX_Varius.

A partir dels 6 mesos postoperatoris tindrà visita a l’agenda CEX_Varius.

Pot reintroduir la dieta progressivament fins a normalitzar-la passades 24 hores de la cirurgia. No es recomana cap dieta especial.

Es recomana NO consumir begudes alcohòliques fins després d’una setmana de la cirurgia.

• Comenci la seva activitat habitual progressivament.
• NO CAL FER REPÒS.
• A partir del segon dia, ha de caminar 1 hora al matí i 1 hora a la tarda, sense fer grans esforços físics, estar gaire de temps dempeus, ni agafar pesos.
• Descansi amb les cames elevades.
• Si no hi ha complicacions (hematoma, flebitis, etc.), pot reiniciar activitats esportives a partir de les 2 setmanes. Per exercicis aquàtics es recomana esperar un mes.

No hi ha restriccions per a l’activitat sexual en relació amb la cirurgia de varius. A mesura que augmenti les activitats diàries i toleri l’exercici, vostè mateix/mateixa decidirà quan es troba preparat/da per a reprendre una activitat sexual completa.

Cal anar amb compte amb les ferides quirúrgiques, sobretot si s’ha fet una incisió a l’engonal. En aquest cas es recomana esperar a una completa cicatrització.

• A l’alta marxarà amb un embenat elàstic a la cama.
• 48 hores després de la cirurgia retiri l’embenat elàstic de la cama i l'apòsit de l'engonal. És normal que l’embenat estigui una mica tacat de sang o alguna ferida sagni una mica. Si detecta sagnat actiu (embenat o apòsit molt moll) consulti a urgències.
• Netegi les ferides amb aigua i sabó de manera delicada, sense retirar els punts de paper de les ferides. Assequi bé totes les ferides i, un cop seques, desinfecti-les amb iode (per exemple, Betadine). Un cop desinfectades, tapi-les amb apòsits o gases amb esparadrap. No cal retirar els punts de paper, cauran sols.
• La primera setmana cal fer la cura diàriament. En cas que porti punts, quan vingui a la consulta els retirarem. Si només porta punts de paper generalment cauen sols uns deu dies després de la cirurgia. Si després de deu dies no han caigut retiri’ls amb cura.

• Es podrà dutxar normalment a partir de la retirada de l’embenat.
• Netejar diàriament les ferides amb aigua i sabó. En acabar eixugui-les bé amb una tovallola neta i apliqui una solució iodada. Finalment, tapi-les amb apòsit tipus “tirita”.
• No es submergeixi a la banyera, platja, o piscina fins que les ferides estiguin totalment curades (a partir del primer mes).

• És important començar a utilitzar la mitja de compressió abans de la cirurgia per adaptar-se al seu ús i obtenir els seus beneficis de forma anticipada.
• Una vegada intervingut/da i després de treure’s l’embenat elàstic, ha d’utilitzar les mitges de compressió elàstica, de classe 2 o de compressió normal (23-32 mm Hg), que es compren a la farmàcia, sense recepta mèdica.
• La mitja l’ha de dur de dia i retirar-la de nit, fins passats 3 mesos de la cirurgia. Si passa moltes hores dempeus durant el dia es recomana fer-ne ús de manera indefinida.

• Trombosi venosa superficial: És possible que la vena de la cara interna de la cuixa o de la cama quedi una mica endurida i s’envermelleixi la pell. Això pot ser degut a una trombosi venosa superficial o flebitis superficial, conseqüència de la cirurgia i no és greu. En cas que presenti aquests símptomes es recomana que es posi unes gases mullades en Aigua de Burow durant 10-15 minuts tres cops al dia a la zona inflamada, durant tres dies consecutius. Posteriorment, posi crema hidratant a la pell. L’aigua de Burow és un preparat que es compra a la farmàcia per encàrrec.
• Trombosis venosa profunda: Complicació poc freqüent que consisteix en la formació d’un trombe a les venes profundes. Els símptomes típics són inflor de tota la cama acompanyat de dolor. Recomanem consultar a urgències per descartar la trombosi profunda. Per tal de disminuir el risc de trombosi en el postoperatori li receptarem heparina punxada durant uns dies després de la intervenció.
• Hematomes: La presència d’hematomes és deguda a la manipulació de les varius quan les extraiem. És freqüent que es produeixin en els trajectes de les venes tractades. Milloraran amb el pas dels dies. Es recomana l’ús de pomada tipus “Thrombocid” per millorar la seva evolució.
• Sagnat: És possible que detecti un lleu sagnat en alguna de les petites ferides el dia després de la cirurgia. Entra dins de la normalitat. En cas que hi hagi sagnat abundant per alguna ferida cal que consulti d’urgències per descartar una complicació greu.
• Infecció ferida quirúrgica: La infecció de ferida és poc freqüent però possible, especialment en la zona inguinal. Els símptomes són tenir la ferida calenta, vermella o humida. En aquest cas, caldria consultar d’urgències per a valoració i iniciar el tractament adient.
• Neuritis: Al costat de les venes generalment hi ha nervis sensitius. Aquests es poden lesionar i deixar alterada la sensibilitat de la zona o provocar dolor tipus punxades.

Els primers dies després de la cirurgia, fins que no recuperi una completa mobilitat, es recomana no conduir cap mena de vehicle, ni utilitzar maquinària.

Els dies de baixa laboral sovint depenen del volum de varices tractat, tècnica utilitzada i el tipus de feina del pacient.

La baixa laboral la gestionarà el seu metge de capçalera.

Generalment, la durada és al voltant de 7 dies fins a un mes.

• Segueixi la pauta específica que s’hagi prescrit al document adjunt a l’alta.
• Si pren medicació per algun procés crònic, pot reiniciar-la en tornar a casa segons la pauta habitual si no li han indicat alguna contraindicació.
• En cas de dubte pregunti abans de marxar d’alta.

• Dolor persistent malgrat haver pres la medicació analgèsica cada 6- 8 hores.
• Sagnat abundant (degoteig de l'embenat).
• Febre elevada (superior a 38°).
• Sensació de formigueig, rampes o pèrdua de sensibilitat a la cama, acompanyats de fredor i pal·lidesa dels dits.
• Supuració de les ferides.

En cas d'aparició de qualsevol d'aquests símptomes en les primeres 48 hores contacti amb l’Hospital trucant al telèfon 675 781 113 (Servei 24 h). Passades 48 hores, contacti amb el seu especialista o consulti a Urgències.

Per a consultes sobre dia i hora de visita, contacti amb el telèfon 932 607 083, de 8 a 22 hores, de dilluns a divendres laborables.