La Covid-19 va provocar un notable descens en les atencions realitzades al Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge durant les dues primeres onades de la pandèmia, l’any 2020. La reducció del nombre d’atencions a Urgències es va distribuir en percentatges semblants entre sexes, grups d’edat i socioeconòmics i amb independència del tipus de patologia. Aquesta és la principal conclusió d’un treball científic que compta amb Ana Redondo, epidemiòloga de la Unitat de Gestió de Dades i Avaluació de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), com una de les autores principals.
L’objectiu del treball Changes in Emergency Care During the COVID-19 Pandemic at a University Hospital in Barcelona (Canvis en l’atenció d’Urgències durant la pandèmia de covid-19 en un hospital universitari de Barcelona), que ha estat publicat el passat mes de maig a la revista Biomedical, és comparar l’impacte de la pandèmia en el Servei d’Urgències HUB en 2020 en comparació amb el 2019. Per fer-ho, s’han analitzat un total de 84.826 atencions a Urgències, atenent a sexe, edat, índex socioeconòmic, nivell de triatge, tipus d’alta i diagnòstic, en tres períodes diferents (prepandèmia, 1a onada i 2a onada) entre l’1 de gener 2019 i el 31 desembre del 2020.
Segons les conclusions del treball, el nombre d'urgències ateses es va reduir de manera significativa durant les 2 onades: un 41% en la 1a, i un 27,6% en la segona ona. Tal com destaca la doctora Ana Redondo, "la reducció va afectar per igual a tots dos sexes, grups d'edat i grups socioeconòmics". De manera global, en 2020, l'Hospital de Bellvitge va atendre en 2020 un total de 37.211 urgències, gairebé un 22% menys que en 2019. D'aquestes 37.211, només un 5% va ser casos de SARS- CoV-2.
Ateses les variables sociodemogràfiques, la distribució de les urgències va ser molt similar en tots dos anys i el percentatge d'urgències va ser major entre dones i majors de 75 anys. No obstant això, durant la primera onada, el percentatge d'urgències entre els homes va ser lleugerament superior al de les dones (50,50% enfront del 49,5%) i que el grup d'edat de 45-64 anys va ser el més freqüent. Cal subratllar també que no es van observar diferències significatives entre anys o onades pel que fa al nivell socioeconòmic.
Per tipologies d'assistència, les dades de l'estudi constaten que en el transcurs de 2020 van disminuir sobretot les urgències d'oftalmologia, otorrinolaringologia i múscul-esquelètiques, mentre que van augmentar les relacionades amb malalties infeccioses i parasitàries.
El treball el signen, juntament amb la Dra. Ana Redondo, Carla Raba Parodi, metgessa resident de Medicina Preventiva i Salut Pública, Patricia Oliva, del Servei de Codificació Assistencial, de l’HUB, i Carles Pericas i Maria Grau, metges investigadors de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB). Ana Redondo va realitzar la seva residència a l'Hospital del Mar amb la Dra. Maria Grau, professora Serra-Húnter de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. A partir d’aquesta biografia personal compartida s’ha consolidat la seva col·laboració en diferents projectes de recerca, sempre al voltant de l'àmbit de la salut pública i la gestió sanitària i posant el focus en al detecció de desigualtats socials. Amb la publicació d’aquest treball sobre urgències i pandèmia, es tanca un primer cicle de col·laboracions entre la Unitat de Gestió de Dades i Avaluació de l’HUB i la UB, que s’ha traduït en un total de quatre treballs de recerca, que han estudiat la relació entre tancament d’aules escolars i nivell socioeconòmic durant la pandèmia; els efectes de la covid-19 en la diabetis 2 i les interaccions entre arteriosclerosi, malalties cardiovasculars també durant la pandèmia.
Tal i com destaca Ana Redondo, “hem portat a terme una primera fase de projectes que ens han permès posar de relleu part del potencial d’informació que permet la investigació amb dades sanitàries de gestió. Ara mateix l’equip de la Unitat de Gestió de Dades i Avaluació, ja ha posat en marxa nous projectes que poden ser de gran ajuda en la presa de decisions de gestió-política sanitària, i en general, per millorar l’atenció sanitària que donem a la població”.