La revista Archives of Academic Emergency Medicine va publicar el passat 8 de gener l’article liderat per infermeres de Bellvitge “Care Complexity Factors and Discharge Destination in an Emergency Department: A Retrospective Cohort Study”.
L’estudi té com a primera firmant la infermera Andrea Urbina i el signen també Jordi Adamuz, Eulàlia Juvé, Judith Peñafiel, Virginia Munoa, Maribel González Samartino, Pilar Delgado, Javier Jacob i Marta Romero. Es tracta de tres infermeres/rs de l’HUB, un metge del Servei d’Urgències, dues professores de la UB, una infermera adjunta de l’ICS i dues estadístiques de la Unitat de Bioestadística de l’hospital (UBiDi). Les 6 infermeres formen part del Grup de Recerca Infermera GRIN-IDIBELL.
Aquest estudi és una continuació de dos estudis previs emmarcats en la mateixa tesi doctoral d’Andrea Urbina, que analitzaven respectivament la reconsulta als trenta dies i les complicacions del catèter. En aquest cas, el treball relaciona els diferents factors de complexitat dels pacients amb els diferents destins d’alta des del Servei d’Urgències.
A més de tenir una mostra de més de 35.000 episodis de pacients, aquest estudi presenta un disseny de tipus analític i una anàlisi estadística exhaustiva feta a través de la UBiDi que han permès relacionar de manera independent cada factor de complexitat amb els diferents destins.
Alguns dels resultats més rellevants han estat:
- La presència d'algun factor de complexitat va ser un factor de risc per morir, ser traslladat a l’UCI o ingressar a l’hospital, i, contràriament, va ser un factor protector per a altes voluntàries o fugues.
- Un pacient amb un o més factors de complexitat tenia un 93,1% més de possibilitats de morir al Servei d’Urgències que de marxar d’alta al domicili.
- Un pacient amb un o més factors de complexitat tenia un 55,8% més de possibilitats d'acabar a l’UCI que de marxar d’alta al domicili.
- Un pacient amb un o més factors de complexitat tenia un 61,9% més de possibilitats d'ingressar que de marxar d’alta al domicili.
- A mesura que un pacient augmentava el nombre de factors de complexitat, augmentaven també les seves possibilitats de morir, ser traslladat a l’UCI o ser ingressat, en relació amb la marxa d’alta al domicili.
- Tenien més possibilitats de morir que de marxar d'alta els pacients que presentaven: deshidratació, inestabilitat hemodinàmica, exclusió social, trastorns del nivell de consciència, trastorns de percepció de la realitat, i extrem d’edat, entre d’altres.
- Tenien més possibilitats de trasllat a l'UCI que de marxar d’alta els pacients que presentaven: deshidratació, trastorns del nivell de consciència, i ansietat, entre d’altres.
- Tenien més possibilitats de quedar hospitalitzats que de d'anar-se'n d'alta els pacients que presentaven: inestabilitat hemodinàmica, agressivitat, i extrems d'edat, entre d’altres.
- Tenien més possibilitats de demanar l’alta voluntària o fugar-se aquells pacients que presentaven: agitació, exclusió social, falta de suport del cuidador i agressivitat.
L’estudi conclou que, donades les múltiples associacions que s’han confirmat i la importància d’uns resultats de salut com són la mortalitat o el trasllat a l’UCI, els professionals sanitaris haurien de considerar aquestes associacions a l’hora de dissenyar estratègies de detecció precoç i per a l’ajuda a la presa de decisions.
Així mateix, aquestes relacions s’haurien de considerar per tal de mantenir l’equitat en l’atenció i millorar, en conseqüència, la qualitat assistencial.