L’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha unit des de principis d’aquest any 2025 al projecte Green Nephrology, que consisteix en una transformació de l’atenció a la malaltia renal crònica adreçada a reduir l’impacte ambiental d’aquesta activitat.
L’atenció a la salut és una activitat tan necessària com contaminant, i, segons diversos estudis, la nefrologia és una de les especialitats mèdiques que més afecten el medi ambient. En concret, els tractaments avançats per a la malaltia renal crònica, com ara l’hemodiàlisi a centre, requereixen un alt consum d’aigua i d’energia, així com l’ús massiu de materials d’un sol ús i constants desplaçaments dels pacients, cosa que incrementa de manera important la petjada de carboni. La diàlisi peritoneal, per la seva banda, requereix l’ús de líquids envasats en plàstic i transportats entre països.
El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat analitzant el coneixement que existeix a nivell internacional sobre aquesta problemàtica i les solucions proposades i implementades, i ha posat en marxa una sèrie de mesures en el si del concurs previ i amb la col·laboració amb la Direcció d’Infraestructures i Serveis Generals de l’hospital, entre les quals:
En els darrers anys,
● Instal·lació d’una planta d’aigües d’última generació amb reutilització d’un terç de tota l’aigua que fa servir d’osmosi inversa per a hemodiàlisi.
● Instal·lació de heat exchangers (dispositius que aprofiten la calor de la sang per escalfar l’aigua del procés d’hemodiàlisi).
● Progressiva extensió de l’hemodiàlisi domiciliària i de la diàlisi peritoneal a un nombre creixent de pacients, evitant incomoditats als pacients i alhora l’impacte climàtic dels desplaçaments. L’Hospital de Bellvitge és un dels centres d’Espanya amb més pacients en hemodiàlisi domiciliària.
● Ús d'un concentrat de diàlisi únic que s’envia a tots els dispositius.
Recentment,
● Potenciació de la telemedicina en el control dels pacients en diàlisi a domicili.
● Iniciatives innovadores d’informació i educació del pacient, com ara un programa d’informació mitjançant realitat virtual immersiva, que ajuden els pacients a optar de manera informada per les alternatives terapèutiques més sostenibles.
● Reaprofitament de tots els materials reutilitzables (roba, aigua, sabó...) en el procés de diàlisi.
● Digitalització integral de la unitat, per prescindir totalment de l’ús del paper.
● Reducció del consum elèctric prestant atenció a no deixar engegats innecessàriament ordinadors, llums i altres aparells elèctrics.
● Instal·lació d’un punt verd de separació de residus comuns i identificació dels residus sanitaris tractats fins ara com de grup III o IV (residus perillosos) que en realitat poden ser tractats de manera segura com de grup II.
● Projecte per al desenvolupament d’un algoritme de detecció de pacients de risc de l’atenció primària per tal de prevenir o endarrerir la seva evolució cap a una eventual insuficiència renal.
● Continuació de l’impuls al programa de trasplantament renal, el tractament que permet deixar de rebre diàlisi. L’Hospital de Bellvitge és, des de fa anys, un dels líders en trasplantaments renals a Espanya.
● Inclusió de condicions mediambientals als plecs de condicions dels processos de licitació de tecnologia i material.
La malaltia renal crònica afecta un 15% de la població i fins a un 35% de les persones de més de 70 anys, i es preveu que la seva afectació sobre la població no deixi d’augmentar en les properes dècades. El Servei de Nefrologia de Bellvitge realitza cada any unes 12.000 sessions d’hemodiàlisi, entre pacients hospitalitzats i crònics amb caràcter ambulatori.
Segons destaca la Dra. Inés Rama, responsable del Programa de Diàlisi de l’Hospital de Bellvitge, “només en hemodiàlisi, gastem més de 38.000 litres d’aigua per pacient i any. De fet, si el sector de la salut fos un país, seria el cinquè país del món més contaminant”.
Inés Rama destaca que l’impacte ambiental de la nefrologia és un tema de creixent preocupació per a alguns grups d’arreu del món, però que en la pràctica encara hem de millorar. “La sostenibilitat ambiental preocupa, tot i que encara no és una prioritat –afirma– ni en la pràctica clínica, ni en el disseny de les infraestructures, ni en els sistemes de gestió; encara tenim un notable marge de millora”. “Curar contamina –conclou–. Això no significa que no continuem curant, però sí que intentem contaminar el menys possible. Amb una transformació intel·ligent del model assistencial podem aconseguir alhora una millora per a les persones, el medi ambient, i la sostenibilitat econòmica del sistema”.