Les persones amb Covid-19 operades d’urgència de cirurgia general i digestiva no tenen més mortalitat a causa de la malaltia

- Recerca

La seva mortalitat més elevada s’ha d’atribuir al fet que són pacients de més edat i amb una pitjor patologia de base i estat preoperatori, segons un estudi

Durant la primera onada de la pandèmia, el risc de morir després d’una complicació quirúrgica va augmentar del 12,8% al 19%, probablement a causa de la situació complicada dels hospitals

Són conclusions d’un ampli estudi realitzat a 25 hospitals espanyols, i coordinat des de l’Hospital de Bellvitge, que publica British Journal of Surgery

Un ampli estudi portat a terme a 25 hospitals de l’Estat espanyol, i que han coordinat especialistes de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL, ha demostrat que les persones amb Covid-19 operades d’urgència de cirurgia general i digestiva no tenen una mortalitat més elevada pel fet de tenir Covid-19.

Aquest estudi, que ha publicat aquest dissabte la prestigiosa revista científica British Journal of Surgery, matisa les conclusions d’estudis anteriors purament descriptius que havien constatat que les persones operades amb infecció per Covid-19 presenten una mortalitat molt superior a l’habitual. Aquestes dades havien portat alguns experts a recomanar endarrerir o evitar les cirurgies a pacients positius de SARS-CoV-2 sempre que fos possible.

Des de l’Hospital Universitari de Bellvitge es va coordinar un registre de totes les cirurgies generals i digestives urgents realitzades de març a juny del 2019 i de març a juny de 2020 (primera onada de la pandèmia) a 25 hospitals espanyols. En total, es van estudiar més de 5.300 pacients.

En primer lloc, el treball va comparar els pacients positius i negatius de Covid-19 intervinguts durant la pandèmia. Mitjançant un mètode estadístic anomenat propensity-score matching, que consisteix a emparellar pacients positius amb altres de negatius que presenten una similar edat, patologies de base i estat general en el moment de la cirurgia, es van aconseguir dos grups comparables.

El resultat va ser que la mortalitat d’aquests dos grups no va presentar diferències estadísticament significatives. Així doncs, cal atribuir l’alta mortalitat observada en els pacients amb Covid-19 operats més a la seva edat, patologia de base i estat preoperatori que no a un hipotètic efecte Covid multiplicador de la mortalitat post-operatòria.

Segons el Dr. Xavier Osorio, coordinador de l’estudi i cirurgià del Servei de Cirurgia General de l’Hospital Universitari de Bellvitge, “és evident que posposar una cirurgia urgent té els seus riscos, de manera que és molt important entendre bé de quina manera i fins a quin punt la infecció per Covid-19 augmenta la mortalitat post-operatòria”.

En aquest sentit, Osorio subratlla que, segons els resultats de l’estudi, “el fet que un pacient sigui positiu de Covid no s’ha de veure com un impediment absolut per operar-lo: la valoració del risc de fer o de posposar la cirurgia s’ha de basar en el risc anestèsic individual del pacient i en el seu estat en el moment del diagnòstic, com s’ha fet sempre”.

Un altre vessant de l’estudi va ser la comparació de l’estat de les patologies dels pacients operats l’any anterior a la pandèmia, el 2019, amb els pacients negatius de Covid-19 operats durant la pandèmia, per tal d’entendre l’efecte del confinament. Els resultats van constatar que, durant la pandèmia, els pacients no es van presentar amb una peritonitis més avançada ni amb uns paràmetres inflamatoris més elevats. Així doncs, la major mortalitat observada durant la pandèmia no es pot atribuir al fet que els pacients acudissin més tard als serveis de salut a causa del confinament.

Per últim, l’estudi va avaluar l’anomenat fracàs de rescat dels pacients (percentatge de pacients amb complicacions postoperatòries que no poden ser rescatats i moren a conseqüència de la complicació). Els autors van comparar el fracàs de rescat dels pacients negatius de Covid-19 durant la pandèmia i el dels operats abans de l’aparició del coronavirus, aplicant també el mètode propensity-score matching.

El resultat va ser que els operats durant la pandèmia van tenir el mateix risc de presentar complicacions però més risc de morir a conseqüència de la complicació (19%, al costat del 12,8% dels operats en el mateix període del 2019). Aquesta circumstància es va detectar als 25 hospitals participants, i probablement va ser deguda a la situació complicada dels hospitals en el context de la primera onada de la Covid-19.

D’altra banda, segons aquest estudi, durant el període març–juny de 2020 es van portar a terme un 22,6% menys d’operacions urgents que en el mateix període del 2019, a causa probablement de la menor afluència de pacients a Urgències durant la pandèmia.

Segons el Dr. Sebastià Videla, especialista facultatiu del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge i cap de Departament d’Investigació Clínica de l’IDIBELL i un altre dels autors de l’estudi, “una de les lliçons que ens dona aquesta investigació és que, si volem disminuir el nombre de morts evitables en l’actual i en possibles futures pandèmies, haurem de millorar la coordinació i incrementar els recursos de salut pública”.

  • biondo, osorio, videla, madrazo