La Secció de Neurocirurgia de l'Hospital Universitari Joan XXIII, servei estès de l'Hospital de Bellvitge, continua ampliant prestacions amb una nova tècnica

-

La Secció de Neurocirurgia de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, servei estès de l'Hospital de Bellvitge, ha inclòs els abordatges laterals de columna vertebral, tant a la zona dorsal com lumbar, a la seva cartera de serveis, aquest any 2023.

Concretament, els neurocirurgians han dut a terme l'abordatge lateral de columna lumbar per inserir una pròtesi discal fixa. Aquesta tècnica mínimament invasiva i amb assistència de monitoratge intraoperatori permet exposar la cara lateral del disc vertebral, travessar el múscul psoes i desplaçar els nervis del plexe lumbar dins del múscul de forma segura.

La incorporació de noves tecnologies als quiròfans de l’Hospital Joan XXIII com el TAC (imatge tridimensional intraoperatòria), la neuronavegació, el microscopi i l’endoscopi, ha permès complir, progressivament, amb el projecte d'ampliació de la cartera de serveis. El Comitè de Neurorraquis del servei estès entre l'Hospital Joan XXIII i l’Hospital Universitari de Bellvitge ofereix la millor alternativa de tractament a cada pacient. Els procediments de columna no instrumentada i d’endoscòpia, els dirigeix el neurocirurgià Guillermo Frucella (HJ23), i els procediments de columna instrumentada i oncològica, els neurocirurgians Francisco Gonçalves (HJ23) i Oscar Godino (HUB). 

Durant el 2023, també s'iniciarà la utilització de la neuronavegació juntament amb el TAC intraoperatori, ja disponibles als quiròfans, amb els objectius de disminuir la radiació que reben els pacients i els professionals, i de minimitzar les errades durant la col·locació de les pròtesis, per aconseguir una precisió superior al 96 %. 

Los servicios extendidos son servicios de un centro referente de máxima tecnología (en este caso, el HUB), cuyos profesionales se desplazan unos días a la semana a colaborar en la actividad de otro hospital (en este caso, el HJ23). Esta fórmula permite al hospital de menor alcance ofrecer unas prestaciones de atención compleja que no podría desarrollar por sí mismo. Además, el sistema también proporciona a la persona enferma una atención de proximidad, evitándole traslados innecesarios, y promueve los vínculos de relación y el intercambio de conocimientos entre profesionales.