Un descobriment pot ajudar a reduir els efectes adversos de la quimioteràpia

- Recerca

Un projecte de recerca de l’IDIBELL liderat pel Dr. Jordi Bruna, neuròleg de l’Hospital de Bellvitge, ha descrit un nou mecanisme que pot ajudar a reduir els efectes adversos de la quimioteràpia.

Tot i els grans avenços en la recerca del càncer dels últims anys, se segueixen utilitzant tractaments que poden causar efectes adversos molt severs. Aquest és el cas de la neuropatia provocada per la quimioteràpia amb derivats del platí, com el Cisplatí i l’Oxaliplatí. Aquests fàrmacs àmpliament usats poden provocar una progressiva pèrdua de la sensibilitat, que fins i tot pot acabar impedint la mobilitat. Quan apareixen aquests efectes adversos, sovint cal reduir la dosi o canviar el tractament per un de segona línia menys efectiu.

Un estudi dut a terme per un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el context de la tesis doctoral d’Aina Calls, primera autora del treball, ha investigat el mecanisme que acaba provocant aquesta neuropatia.

Les conclusions de l’estudi demostren que el Cisplatí indueix la senescència (envelliment biològic) de les neurones perifèriques a través de la sobreexpressió de la proteïna p21. A partir d’aquestes conclusions, es podrien desenvolupar tractaments neuroprotectors adreçats a aquesta nova diana per pal·liar la neuropatia causada per platins.

“Aquest descobriment suposa un canvi de paradigma en el camp, ja que fins ara es creia que la neuropatia per Cisplatí era causada per l’estrès oxidatiu i la mort per apoptosi de les neurones“, afirma el Dr. Jordi Bruna, líder del projecte.

Aquest treball, publicat a la revista Neuro-Oncology, se suma a altres estudis recents que apunten que els processos de senescència serien rellevants en diverses patologies neurològiques.

Per a aquest estudi, s’ha utilitzat un model de ratolí que mimetitza perfectament les característiques clíniques dels pacients. Amb un mètode innovador que mai s’havia utilitzat en aquest camp de recerca, s’han individualitzat les neurones mitjançant un sistema de separació cel·lular i se n’ha estudiat els gens que s’expressaven a cada moment.

Vegeu el resum de l’article