Publicada el febrer de 2020, pocs dies abans de l’inici de la pandèmia de la covid-19, “De lobos y corderos” va ser la primera incursió en l’escriptura de ficció de Juan Carlos Iglesias, el més gran dels tres germans Iglesias, fins a la pandèmia propietaris de diferents restaurants a Barcelona i socis del germans Adrià en altres establiments de restauració.
La covid-19 va capgirar la vida d’Iglesias, que actualment es pacient de diferents serveis de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) a causa de les seqüeles de la malaltia. Ha estat precisament la seva relació amb l’HUB la que ha facilitat la celebració d’aquesta sessió extraordinària del Club de Lectura, que s’emmarca dins el programa d’activitats del projecte 12 mesos x la Salut Mental, impulsat per l’hospital durant tot aquest any.
En una animada conversa amb els assistents –integrants del club i professionals del Servei de Psicologia Clínica, amb el Dr. Fernando Fernández Aranda i la cap del servei, la Dra. Susana Jiménez, al capdavant-, Juan Carlos Iglesias va explicar com la novel·la va anar creixent gairebé sense voluntat d’esdevenir un llibre, “sinó un plegat d’històries que anava escrivint i que llegia només la meva dona”. A partir de l’observació de dos cambrers en un dels seus restaurants la història fou creixent, multiplicant personatges, escenaris i situacions per crear una novel·la gamberra i molt divertida, amb crims, intrigues polítiques, paratges exòtics, romanços i sobretot molt sentit de l’humor.
Lletraferit confés, l’autor va animar a llegir la seva novel·la gaudint de cadascuna de les desenes de petites històries que la conformen, sense preocupar-se de trobar el sentit i la unitat del conjunt i deixant-se emportar per la musicalitat de les frases, una de les seves grans obsessions, segons va assegurar.